Ensenyament

«Estem molt orgullosos del prestigi que té l'EOI entre els terrassencs»

Jose Salazar, director de l'Escola Oficial d'Idiomes de Terrassa, fa balanç de la trajectòria del centre a l'inici d'un nou curs

per Joaquim Albalate, Terrassa, 7 d'octubre de 2016 a les 08:30 |
Jose Salazar, director de l'EOI de Terrassa, al seu despatx | Joaquim Albalate
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Tots sentim l'Escola Oficial d'Idiomes com a nostra". Jose Salazar, professor de francès a l'EOI de Terrassa des del 1995 i director del centre des de l'any 2000, està encantat de l'èxit que, poc a poc, ha assolit l'escola. Aquesta setmana ha començat un nou curs per als 24 professors i els més de 1800 alumnes que formen part del centre, que, tot i les dificultats econòmiques dels últims anys, continua oferint un servei que té, sembla, el reconeixement de la societat.

Quina diferència hi ha, entre una Escola Oficial d'Idiomes i una escola privada?


N'hi ha moltes. La principal, crec, és el nombre d'hores. Nosaltres fem cinc hores setmanals i la majoria d'escoles en fan unes tres. A més, el nostre professorat està totalment qualificat, tots tenim un títol universitari per fer aquesta feina, una filologia o bé traducció i interpretació, i a més som funcionaris, que vol dir que hem passat unes oposicions. Això aporta més confiança i més qualitat. També, vull destacar, que nosaltres expedim títols oficials reconeguts a tot arreu, la resta de centres només poden preparar els alumnes per exàmens externs. I, potser la més destacable seria l'estalvi: a l'EOI, tot el curs surt per poc més de 300 euros.

I hi ha alguna cosa que cregui que cal millorar?

Bé, per dir-ne alguna, sempre es pot millorar la ràtio d'alumnes. Per a un ensenyament òptim potser podríem tenir menys alumnes per classe, però igualment no hi trobo gaires més defectes.

Quina importància tenen les EOI, quin paper fan a la societat?


Tenen un paper molt important: oferim una formació continuada en idiomes a un preu molt competitiu i obert a tots els sectors de la societat. Contribuïm a la formació de gran part de la població, de qualsevol edat, formació, classe social, origen...

I de tots aquests tipus d'alumne, quin és el que més ve a l'escola?

L'alumnat és molt variat. Podríem dir que tenim més universitaris i professionals que altres tipus d'estudiants, però potser per poc. El que no tenim són nens, s'hi pot entrar a partir dels 16 anys, o dels 14 si no és l'idioma estranger que es fa a l'institut. És una altra diferència amb altres escoles.

En tots els anys que porta com a professor, primer, i com a director després, quina evolució ha vist a l'escola?

L'evolució ha estat, eminentment, de creixement. Els primers anys fèiem els nivells bàsics, en un altre edificim que compartíem, i vam anar creixent fins assolir tots els nivells i incorporar més idiomes. El 1998 vam venir a aquest edifici, el 2001 vam estrenar l'italià, i el 2007 l'àrab. Sí que fa uns anys que tot s'ha estancat i no creixem, especialment durant la crisi.

 

Jose Salazar, a la seva classe de francès de l'EOI Foto: Joaquim Albalate



Parlem-ne: com els ha afectat, la crisi econòmica?

S'ha paralitzat el creixement de l'escola: concretament, se'ns ha congelat la plantilla. Però també és veritat que només haguéssim pogut créixer, per exemple, en l'anglès; de la resta d'idiomes, tampoc tenim tanta demanda. I pel que fa al nombre d'alumnes, sí que durant els primers anys de la crisi van pujar els interessats en l'alemany, perquè es publicitava la possibilitat de tenir feina a Alemanya, però s'ha acabat desinflant.

Hi ha molta gent que voldria estudiar a l'EOI però es queda sense plaça?

En el cas de l'anglès, sí, tenim molta més demanda que no pas places. En els altres idiomes, les xifres semblen indicar que sí: però la realitat és que la gent s'apunta a la preinscripció de diversos idiomes i després, normalment, només n'agafa un, o s'ho repensa i no en fa cap. Per això, amb les xifres a la mà, sembla que hi hagi molta més demanda, però sempre acaben sobrant places.

Col·laboren amb algun altre centre educatiu?

No directament. A vegades ens han contactat instituts o escoles que preparen grups d'alumnes que vénen a examinar-se per lliure, però nosaltres només podem assessorar-los i donar-los tota la informació. L'única col·laboració que tenim és amb alumnes de Formació Professional que vénen a fer pràctiques a l'administració o als serveis informàtics de l'escola, però no té res a veure amb les llengües.

Si pensa en el futur, cap on creu que va l'escola?

Bé, l'únic que se m'acudeix és ampliar en nombre de grups i professors, sobretot d'anglès, i estem oberts a qualsevol proposta, a la col·laboració amb entitats que treballin per l'aprenentatge d'idiomes. Per exemple, ara col·laborarem amb una associació que promou les estades per estudiar a l'estranger. Però el nostre futur és, bàsicament, el nostre present, no crec que puguem anar molt més enllà: millorar i ampliar la oferta en la mesura del possible.

Tot i això, està en contínua evolució...

És clar, al 1994 vam començar amb pissarra, guix i un radiocassette, i ara tenim ordinadors a totes les aules, fibra òptica, wifi, alguna pissarra digital... I fem millores que no es noten tant, com les finestres de PVC o l'aire acondicionat, que anem fent poc a poc, i que ajuden a que la nostra escola sigui més acollidora. També els professors estan en contínua formació per fer més fàcil la seva feina.

Hi ha alguna part de la que estigui especialment satisfet, de tota la feina que s'ha fet aquests anys?

Estem molt orgullosos de la qualitat del servei que donem, del reconeixement i del prestigi que tenim entre els terrassencs; ens consta que a la ciutat hi ha un grau de satisfacció molt gran de l'escola. També estic molt content de com hem anat millorant els nostres equipaments; fa divuit anys que estem a l'edifici de Can Jofresa, i hem treballat de valent per adaptar-lo i millorar-lo entre tots. Hem adequat les aules a nivell acústic, hem posat equips multimèdia a totes les aules, una sala d'actes, la cafeteria... i sobretot la biblioteca i el centre d'autoaprenentatge, que és tot un referent. Tota la comunitat, professors i alumnes, estan molt implicats, la vivim com una cosa molt nostra, i això es nota.

 

Participació