Ballart li dóna la raó a Royes en el tema de l'aigua

Article de Javier González, portaveu del Grup Municipal de Ciutadans a Terrassa, sobre l'afer de l'aigua després del Ple municipal de setembre

per Javier González, 3 d'octubre de 2016 a les 09:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Poc va trigar l'alcalde a sortir als mitjans de comunicació defensant la seva posició en relació a la "Mina de Terrassa" després de llegir en premsa al exalcalde Manel Royes. Si, segons Ballart, Royes només parla a títol personal i si Royes és un "baró" del partit local (dit això en to despectiu en l'últim Ple Municipal), a què ve la seva resposta en defensa del seu model de gestió sobre l'aigua?

Ballart torna a emprar fal·làcies similars a les empleades durant el passat mes de juny per defensar el seu posicionament, i a més cau en contradiccions que evidencien d'una manera inequívoca una posició sustentada en una altra falsa dicotomia, a saber: Que la gestió directa dels serveis públics és d'esquerres, oblidant que les noves generacions volen que els polítics es deixin de debats estèrils i facilitin que els serveis públics funcionin… i si pot ser bé.


L'alcalde confon deliberadament la sobirania de l'aigua amb la gestió d'aquest recurs. El primer és indubtable que recau en tots els ciutadans de Terrassa. De fet, des de Ciutadans hem defensat aquest principi, al costat de la resta de forces polítiques, enfront d'una Mina que sembla disposada a pledejar fins a l'extenuació en el que ja només es pot interpretar com una defensa numantina dels interessos dels seus accionistes; una estratègia que oculta el fet que han pretès viure de rendes tota la vida equivocant els temps, les formes i les propostes.

El segon és evidentment més discutible i és on es genera l'autèntic debat. L'alcalde s'enroca en conceptes que ja va avançar fa mesos: Defensa una gestió (directa) pública, transparent i terrassenca! Però resulta que la gestió indirecta també és pública i des de Ciutadans, en diverses ocasions, hem proposat com es pot desenvolupar amb la col·laboració privada sense menyscabar el poder del control municipal. La gestió indirecta també és transparent en la mesura que el control públic sigui efectiu mitjançant instruments contractuals i una disposició real a fiscalitzar-los. La gestió indirecta és a més terrassenca, en Ciutadans fugim de plantejaments provincians que no van amb els temps, però seria llavors necessari contestar a unes preguntes: On es crea l'ocupació?, on es liquiden els impostos?, on es genera valor…?
Diu Ballart que aposta per una gestió directa de l'aigua, pública, transparent i terrassenca! Llavors, què fem amb el transport urbà gestionat per l'empresa mixta TMESA? Seguint amb aquesta lògica, la municipalitzarem també no? Els portaveus del PSC han manifestat que el model actual és bo, llavors, TMESA és un bon gestor públic?, augmenten els usuaris, els ingressos i la satisfacció pel servei és alta. No és transparent?, els comptes són auditats per a l'ajuntament i aquest decideix fins i tot la pertinència de partides pressupostàries. No és terrassenca!?, la matriu del soci majoritari està a Madrid...

Ja ho vam expresar en una altra ocasió, qui presenti com a dicotomia el públic en relació al privat hauria de fer un cop d'ull al que es parla per exemple en l'ONU. A Nova York, el passat mes de desembre, fruit del debat sobre els objectius de desenvolupament sostenible a aconseguir en 2030, ens trobem que el disset assenyala de manera clara la conveniència de l'establiment de fórmules de cooperació públic-privades com a via d'excel·lència, i això té a veure amb la gestió d'un recurs escàs i vital com és l'aigua; la seva captació, la seva distribució i el seu reciclatge, ja que formen part d'un tot que les administracions han de garantir de la manera més eficient, sostenible i solidària.


Ballart li dóna la raó a Royes precisament perquè posa en valor la crítica rebuda, a més d'evidenciar la falsedat i contradiccions dels seus plantejaments. Des de Ciutadans no compartim en absolut el plantejament del exalcalde qui va apadrinar a Ballart en la passada campanya a les municipals, allà s’entenguin els socialistes amb les seves baralles i les seves discrepàncies… A Terrassa hem tingut mala sort, Ballart va ser el candidat que la tradició local imposava i és el nostre alcalde amb el pitjor resultat electoral de la història. Llàstima que la seva decisió, de pura supervivència política, hipotequi a la ciutat almenys per a una generació de terrassencs i terrassenques.

 

Participació