09
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:34h
Em veig en l'obligació d'escriure com a acte de protesta després que l'altre dia, passejant per un conegut centre comercial de Barcelona, vaig descobrir que hi havia una sala de lactància ubicada al costat dels serveis (i em consta que no és excepcional). De fet, l'espai destinat als nadons era en sí mateix un lavabo amb una butaca i un microones.
La primera qüestió que em plantejo és si realment és necessari que existeixin sales apartades destinades especialment a la lactància, ja que l'acte d'alletar és natural i propi de qualsevol mamífer. Em pregunto si en comptes de destinar esforços a adequar espais per tal efecte, no seria millor utilitzar els recursos per recolzar a les mares que donen el pit per tal que se sentin còmodes fent-ho en públic com qualsevol acte més de la seva rutina. Vivim en un món ple d'imatges de dones en actitud suggerent, o fins i tot eròtica, i en canvi moltes encara hem de patir el judici o l'escàndol quan ens traiem un pit per alimentar la nostra criatura.
La segona qüestió és que, respectant que hi ha dones que necessiten intimitat per alletar, trobo humiliant i denigrant enviar-les a fer-ho als lavabos. A ningú li passaria pel cap anar a esmorzar o a prendre un cafè a uns WC públics, fa fàstic només de pensar-ho. És evident que cal una reflexió col·lectiva al respecte. Realment tan poca consideració té la nostra societat envers les criatures? No és urgent que ens enfrontem al sistema de creences patriarcal que considera el cos de la dona tant brut que per poder mostrar un pit ha d'exiliar-se al lloc més indigne?
Ja n'hi ha prou, l'alletament és un acte pur i d'amor i és cosa de totes, homes i dones, que se li doni la importància que té. Per una lactància digna!
Alba Rodríguez Rodulfo
La primera qüestió que em plantejo és si realment és necessari que existeixin sales apartades destinades especialment a la lactància, ja que l'acte d'alletar és natural i propi de qualsevol mamífer. Em pregunto si en comptes de destinar esforços a adequar espais per tal efecte, no seria millor utilitzar els recursos per recolzar a les mares que donen el pit per tal que se sentin còmodes fent-ho en públic com qualsevol acte més de la seva rutina. Vivim en un món ple d'imatges de dones en actitud suggerent, o fins i tot eròtica, i en canvi moltes encara hem de patir el judici o l'escàndol quan ens traiem un pit per alimentar la nostra criatura.
La segona qüestió és que, respectant que hi ha dones que necessiten intimitat per alletar, trobo humiliant i denigrant enviar-les a fer-ho als lavabos. A ningú li passaria pel cap anar a esmorzar o a prendre un cafè a uns WC públics, fa fàstic només de pensar-ho. És evident que cal una reflexió col·lectiva al respecte. Realment tan poca consideració té la nostra societat envers les criatures? No és urgent que ens enfrontem al sistema de creences patriarcal que considera el cos de la dona tant brut que per poder mostrar un pit ha d'exiliar-se al lloc més indigne?
Ja n'hi ha prou, l'alletament és un acte pur i d'amor i és cosa de totes, homes i dones, que se li doni la importància que té. Per una lactància digna!
Alba Rodríguez Rodulfo