09
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
9:19h
L’Ajuntament de la nostra ciutat ens confirmà que han sigut retirades les referències a Jordi Pujol d’unes plaques commemoratives situades a la zona esportiva de Can Jofresa, àrea olímpica i parc de Vallparadís, donant resposta a una iniciativa de Ciutadans per netejar una memòria vergonyosa. S'ha de tenir en compte que l'atorgament d'honors i mencions per part de la nostra ciutat ha de tenir un clar missatge exemplificador sobretot pensant en les noves generacions, i que tota referència en el nomenclàtor o en edificis públics han de mantenir el mateix criteri.
Sens dubte tocava fer alguna cosa al respecte i nosaltres ho vam fer amb determinació després de la confessió pública del que va ser president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Jordi Pujol i Soley, sobre l’ocultació durant trenta quatre anys d'una herència familiar i que l'imputa judicialment, i directament també a cinc dels seus fills (Marta, Mireia, Pere, Oleguer i Jordi), a més, a Oleguer i Jordi per blanqueig i frau fiscal, i a Oriol per suborn i tràfic d'influències. Després també de les innumerables actuacions judicials que es van succeir, que afecten a tots els membres de la seva família, es qualificà tot el procés com trama familiar delictiva, la qual cosa té una afectació pública molt rellevant.
En paraules del catedràtic Vicens Navarro: "El pujolisme és el projecte polític de sectors de la burgesia, petita burgesia i classe mitjana de renda alta, així com de components importants de l'Església a Catalunya, que intenta mobilitzar amplis sectors de la societat catalana, incloent les seves classes populars, amb l’objectiu d'assolir una cohesió multiclassista al voltant del concepte de nació catalana". És cert que no existeix una denominació de diccionari del que significa el terme "pujolisme", però resulta evident que tothom entén que és el terme emprat per a referir-se al període històric, o fins i tot a la ideologia amb voluntat totalitzadora, que abasta el temps en que Jordi Pujol va exercir com president de la Generalitat de Catalunya i que podem dir s'autoliquida en els nostres dies amb la confessió d'un fet delictiu. Un període, diríem un règim, posat en evidència pels esdeveniments que tenen a veure amb circumstàncies gens exemplars per totes les seves connotacions polítiques i morals. Una activitat delictiva i de corrupció que va des del cas Banca Catalana, passant pel cas Turisme, Pallerols, Treball, Adigsa i Palau fins al 3%.
Terrassa queda, per tant, lliure de pujolisme, però falta molt encara per fer en la lluita contra una idea que pretén totalitzar tots els estaments d’una societat que és més plural del que l’independentisme vol mostrar. A Terrassa no només la política sinó la cultura o l’associacionisme són exemples de pluralitat, malgrat els intents d’absorció de partits i entitats de caire nacional-assimilador. En aquest camí, intentarem que el PSC ens acompanyi (van votar a favor de la nostra proposta sobre la retirada de les referències a Jordi Pujol) i buscarem el recolzament dels Comuns (es van abstenir!), una confluència inconnexa de partits que votant diferent de Ciutadans sacrifiquen un clar servei a la ciutadania en benefici d’un suposat interès partidista. Ho fan a Terrassa, al Parlament i ara al Congrés d’Espanya.
Sens dubte tocava fer alguna cosa al respecte i nosaltres ho vam fer amb determinació després de la confessió pública del que va ser president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Jordi Pujol i Soley, sobre l’ocultació durant trenta quatre anys d'una herència familiar i que l'imputa judicialment, i directament també a cinc dels seus fills (Marta, Mireia, Pere, Oleguer i Jordi), a més, a Oleguer i Jordi per blanqueig i frau fiscal, i a Oriol per suborn i tràfic d'influències. Després també de les innumerables actuacions judicials que es van succeir, que afecten a tots els membres de la seva família, es qualificà tot el procés com trama familiar delictiva, la qual cosa té una afectació pública molt rellevant.
En paraules del catedràtic Vicens Navarro: "El pujolisme és el projecte polític de sectors de la burgesia, petita burgesia i classe mitjana de renda alta, així com de components importants de l'Església a Catalunya, que intenta mobilitzar amplis sectors de la societat catalana, incloent les seves classes populars, amb l’objectiu d'assolir una cohesió multiclassista al voltant del concepte de nació catalana". És cert que no existeix una denominació de diccionari del que significa el terme "pujolisme", però resulta evident que tothom entén que és el terme emprat per a referir-se al període històric, o fins i tot a la ideologia amb voluntat totalitzadora, que abasta el temps en que Jordi Pujol va exercir com president de la Generalitat de Catalunya i que podem dir s'autoliquida en els nostres dies amb la confessió d'un fet delictiu. Un període, diríem un règim, posat en evidència pels esdeveniments que tenen a veure amb circumstàncies gens exemplars per totes les seves connotacions polítiques i morals. Una activitat delictiva i de corrupció que va des del cas Banca Catalana, passant pel cas Turisme, Pallerols, Treball, Adigsa i Palau fins al 3%.
Terrassa queda, per tant, lliure de pujolisme, però falta molt encara per fer en la lluita contra una idea que pretén totalitzar tots els estaments d’una societat que és més plural del que l’independentisme vol mostrar. A Terrassa no només la política sinó la cultura o l’associacionisme són exemples de pluralitat, malgrat els intents d’absorció de partits i entitats de caire nacional-assimilador. En aquest camí, intentarem que el PSC ens acompanyi (van votar a favor de la nostra proposta sobre la retirada de les referències a Jordi Pujol) i buscarem el recolzament dels Comuns (es van abstenir!), una confluència inconnexa de partits que votant diferent de Ciutadans sacrifiquen un clar servei a la ciutadania en benefici d’un suposat interès partidista. Ho fan a Terrassa, al Parlament i ara al Congrés d’Espanya.