05
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
22:28h
L'Observatori de Dinàmica Solar (SDO) de la NASA va captar tant la Terra com la Lluna creuant per davant del Sol el passat 1 de setembre, en un curiós fenomen que només és possible veure des de l'espai. El SDO manté una vigilància constant sobre l'estrella, però durant les temporades d'eclipsi semestral el planeta bloqueja breument la línia de visió de l'observatori espacial cada dia, una conseqüència de la òrbita geosíncrona de l'SDO.
El dia 1 de setembre la Terra va eclipsar el Sol completament des de la perspectiva del l'observatori just mentre el satèl·lit començava a desplaçar-se davant la cara de l'estrella. El final de l'eclipsi del planeta va passar just a temps per què l'SDO captés les etapes finals del trànsit lunar.
En les dades de l'observatori, es pot dir que les ombres de la Terra i la Lluna es diferencien per les seves vores: la del planeta és difusa, mentre que la del satèl·lit és precisa i definida. Aquest fet es deu a que l'atmosfera de la Terra absorbeix una mica de la llum del Sol, creant una vora mal definida.
Per altra banda, la Lluna no té atmosfera i produeix un horitzó nítid. Aquesta particular geometria dels tres astres té efectes sobre la visualització al terra. El resultat va ser un eclipsi simultani visible des del sud de l'Àfrica, que va ser conegut com un anell de foc, que és similar a un eclipsi solar total, excepte quan el satèl·lit està en un punt d'òrbita més lluny del planeta que la mitjana.
L'augment de la distància fa que la grandària aparent de la Lluna sigui més petita, de manera que no es bloquegi tota la cara del Sol. Això deixa un anell brillant i estret de la superfície visible solar, que es veu com un anell de foc.