Qui era el «divisionari» Salvador Gros?

Fins al 2013, al barri de la Cogullada de Terrassa, un carrer portava el nom de Salvador Gros. Qui era? La placa situada a banda i banda de la via ho deixava molt clar: "Terrassa, 1914 - Front de l'Est (Rússia), 1943. Excombatent de la División Azul". L'Ajuntament de Terrassa, amb Jordi Ballart al capdavant, va decidir canviar el nom del carrer per eliminar el vestigi feixista, i ara és el carrer de la Font de la Noguera.

Algú que discrepava amb aquest canvi de nom és qui ha insultat i amenaçat l'alcalde Jordi Ballart a través de les xarxes socials.

L'Ajuntament franquista li va concedir a Salvador Gros la Medalla d'Or d'excombatent, a títol pòstum, atès que va morir al front. La División Azul, cal recordar, donava suport a l'exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Salvador Gros Florido era fill de Domènec Gros i Serra i de la malaguenya Encarnación Merino Florido. Segons l'erudit Rafel Comes, les seves fonts apunten que en realitat va néixer a l'Argentina el 1913, país on els seus pares hi van passar uns anys (1906-1920). El 1941 les autoritats del règim franquista els van concedir el primer premi a la Natalitat de la Província de Barcelona. Havien fet mèrits suficients, al portar al món fins a 21 fills, tot un rècord. L'avi, Antoni Gros i Pons, era un pagès procedent de Can Pobla, i carlí manifest. El besavi, Joan Gros i Pobla, havia baixat a viure a Terrassa amb motiu de la primera guerra carlina.

Diverses fonts apunten que no se li coneixen crims més enllà d'haver-se allistat a la División Azul, probablement més per fugir de la misèria que no pas per conviccions polítiques.

La Divisió 250
La División Azul, la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat d'espanyols que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental, contra la Unió Soviètica. Uns 15 terrassencs en van formar part, i només Gros va morir. La gran majoria eren persones anònimes, poc conegudes a la ciutat, amb pocs recursos, i fins i tot delinqüents, que trobaven en la División Azul una sortida. Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial, però Franco va trametre voluntaris a l'exèrcit alemany.

Es mantenia la neutralitat del règim i es donava les gràcies a Hitler pel seu ajut durant la Guerra Civil. El Ministre d'Afers Exteriors Ramón Serrano Suñer va suggerir la creació d'un cos voluntari i es va enviar una oferta oficial d'ajut a Berlín. Es va formar una divisió completa (18.104 homes, 2.612 oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts falangistes veterans de la Guerra Civil. El general Agustín Muñoz Grandes va ser el designat per dirigir els voluntaris.

La 250 Divisió d'Infanteria va usar l'uniforme gris de la Wehrmacht, amb la bandera espanyola i la paraula "España" a la part superior de la màniga dreta. El 20 d'agost, després de prendre jurament a divisió va ser enviada al Front Oriental. Va ser transportada amb tren a Suwalki, (Polònia), des d'on va avançar a peu.

Després d'arribar a Smolensk, es va desplegar en el setge de Leningrad, on va formar part del 15è Exèrcit alemany. La Divisió va sofrir greus pèrdues, pel combat i pel fred. A partir del maig del 1942 van arribar més efectius per cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. Fins a 46.000 homes van servir en el front rus. Després de la caiguda del front a la Batalla de Stalingrad, la situació va canviar i tropes alemanyes van ser desplegades en lloc de les espanyoles. Les baixes de la divisió van ser de 4.954 morts, 700 ferits i 372 presoners.