Terrorisme, guerra, hipocresia i Drets Humans

Un article de Joan Tamayo, advocat i activista pels Drets Humans

La Torre
24 de juliol del 2016
Cada cop que una massacre irracional de persones ens toca al cor del món occidental, del primer món (aquest cop a Niça), es posen en marxa uns mecanismes prefabricats i controlats pel poder més cínic i hipòcrita que mai s’hagi conegut en la historia de la humanitat.

Els executors d’aquests maquiavèl·lics missatges, en forma de valoracions i pseudo-anàlisis intencionats, són executats impunement pels seus representants més fidels i servents, els caps d’estat, governs, polítics, i un exèrcit de pseudoespecialistes que brollen pels mitjans de comunicació, com a bolets, per donar el mateix missatge buit, que res afegeix a la comprensió del fenomen, molt menys ataquen el problema de fons, ja sigui perquè es deuen a qui els paga, o per la pròpia complexitat del problema, on hi incideixen molts factors de naturalesa diversa.  
 
Ens venen a dir questes coses: Occident és la veritat absoluta, nosaltres som els bons, els altres són dolents, terroristes, extremistes, plens d’odi visceral i l’Islam és una religió basada en la violència (que dolent es oblidar la història...)

Presenten la realitat oficial, com un maniqueïsme ideològic, social i polític, inalterable. I tu ciutadà, ciutadana o estàs amb nosaltres, o ets un sospitós (islamista, radical, violent, anarquista, antisistema…)

I a qui beneficia o a què beneficia aquesta explosió indiscriminada de violència? Doncs al Poder que manipula les emocions i aquest sentiment tant humà i irracional, a la vegada , de l’odi, la ràbia i la impotència, per reforçar les polítiques neoliberals de retallades salvatges (augmentant la discriminació , les desigualtats, i la pobresa) més repressió i més salvatge, retallant ,impunement els Drets Humans, les llibertats i aixecant murs i més murs.

Contra l’enemic, tot val! , es digui jihadista, islamista, palestí, anarquista, negre, refugiat, moro  o amb noves accepcions com la que s’acaba d’inventar el ministre de l’Interior francès pel culpable dels assassinats de Niça: "un terrorista exprés”! Quina hipocreia més indignant!

I mentre tant, una anàlisi pausada, tenint en compte la història, l’economia i els interessos d’un sistema cruel, com el Capitalisme (en la seva forma neoliberal), queda oblidat... perquè no interessa, que la gent pensi i reflexioni que el món està en guerra permanent, des del segle XVIII, quan fracassa el Renaixement, el moviment que ens havia de portar de ple a l’humanisme, i la Industrialització progressiva i els avenços de la ciència, fan que l’esser humà es torni cada dia més egoista i ambiciós per a poder controlar l’economia, el diner, el pensament, la terra  i la gent… i sempre utilitzant l’eina de la violència, en totes les formes possibles.

Només per citar un dels nombrosos fets històrics que ens fa còmplices de tot: Quan haurem d’esperar perquè 3 dels més grans criminals de guerra: Bush, Blair i Aznar s’asseguin a la banqueta del Tribunal Penal Internacional? Per haver provocat l’assassinat de més de 500.000 persones a Irak?

Per no parlar dels bombardejos indiscriminats  o selectius de població civil que estan fent governs com el de França, Rússia, i EE.UU sobre Síria? O les vergonyes de presons com Guantánamo.

Quan serem capaços de sortir d’aquesta informació manipulada que ens manté passius, deshumanitzats i al servei de ments tan cíniques? Per què arribem a creure’ns pseudo- veritats oficials que diuen que l’enemic són 4 boixos, histèrics,  manipulats per a la religió o altres ideologies?

I què passa amb les dictadures d’Aràbia Saudita i del Gol Pèrsic, propietàries de l’or negre (petroli) que de forma impune venen i compren armes perquè segueixi la massacre? Si home. És que aquests països son aliats de les grans multinacionals americanes i europees!! I aquí el que val són els diners i no una foto cruel d'un nen mort als carrers de Niça o de Beirut amb una nina al costat.   nosaltres ens ho creiem I a sobre d’això  els criminals de coll blanc. En diuen geoestratègia global o territorial. o sigui, terrorisme d'estat. 
Com podem permetre que la gent segueixi morint  impunement als nous camps de batalla del segle XXI capitalista (carrers, cases, presons, camps de refugiats, escoles, hospitals) i que les grans multinacionals segueixin pujant els seus beneficis de “guerra” a les borses de tot el món? O és que preferim viure amb la ceguera permanent, com va escriure el gran mestre José Saramago en l’esplèndida obra “Ensayo sobre la ceguera”. Si es així ja sabeu el final que ens espera!!
 
JOAN TAMAYO SALA
ADVOCAT/ ACTIVISTA PELS DDHH I SOCIALS