17
de juliol
del
2016
Aquests dies estan sortint diferents notícies que evidencien com les situacions d’assetjament verbal i la violència sexual s'han tornat cada vegada més comuns en les festes de San Fermín a Pamplona.
Aquests atacs contra les dones són part d'un problema estructural del patriarcat en la nostra societat, i mostren la necessitat d’un canvi del model cultural en el que encara no es rebutgen ni reproven adientment aquests comportaments i també en el que es segueix culpabilitzant les dones, a la vegada que se’ls exigeix condescendència per acceptar floretes, molèsties o assetjaments, tot justificant- ho sota la premissa de la festa o els costums.
Ja comença a ser hora de què les situacions d’assetjament i de violència contra les dones siguin reconeguts com un greu problema social, que atempta drets fonamentals, i que constitueix un important problema de salut pública. No obstant això, la invisibilització històrica d'aquesta forma de violència, acompanyada d'un procés paral·lel de naturalització de la mateixa, ha contribuït a dificultar la seva identificació, alhora que ha permès que s'anés implantant de forma silenciosa en les diferents cultures i que arribi a constituir un problema difícil eradicació.
Les dones que han patit violència sexual constitueixen el grup més nombrós de persones afectades pel trastorn d’estrés postraumàtic (TEPT), que és un trastorn greu d’ansietat. Una sèrie d'estudis als Estats Units han descobert que entre el 35% i el 57% de les mostres basades en la comunitat de les víctimes de violació, pateixen el TEPT en algun moment de la seva vida (Littleton i Breitkopf, 2006); i fins al 16,5% de les persones supervivents a aquesta vivència traumàtica compleix amb els criteris de TEPT en una mitjana de 17 anys després de l'agressió.
Però també els impactes físics de viure aquestes situacions poden ser molt diversos: problemes de salut sexual i reproductiva; síndromes de dolors, trastorns de l'alimentació -especialment la bulímia nerviosa-, augment del risc de contraure infeccions de transmissió sexual, embarassos no desitjats, síndrome de l'intestí irritable, malalties cròniques com la diabetis i l'artritis, mals de cap, símptomes ginecològics -com per exemple dismenorrea, menorràgia i altres problemes a nivell sexual. I igualment s’acostumen a patir altres impactes psicològics i emocionals com la pèrdua de seguretat, d’autoestima i molts altres; i alhora s’experimenten importants problemes de salut social (en ocasions la pèrdua de treball, amistats, vivenda, etc).
Per tot això és important manifestar actituds enèrgiques de rebuig social envers aquest tipus de situacions, així mateix com seguir expressant la necessitat de potenciació d’actuacions entorn a la prevenció d’aquests greus fets, i en relació a poder assegurar els necessaris mitjans de recuperació.
Lluïsa Melgares Regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa
Aquests atacs contra les dones són part d'un problema estructural del patriarcat en la nostra societat, i mostren la necessitat d’un canvi del model cultural en el que encara no es rebutgen ni reproven adientment aquests comportaments i també en el que es segueix culpabilitzant les dones, a la vegada que se’ls exigeix condescendència per acceptar floretes, molèsties o assetjaments, tot justificant- ho sota la premissa de la festa o els costums.
Ja comença a ser hora de què les situacions d’assetjament i de violència contra les dones siguin reconeguts com un greu problema social, que atempta drets fonamentals, i que constitueix un important problema de salut pública. No obstant això, la invisibilització històrica d'aquesta forma de violència, acompanyada d'un procés paral·lel de naturalització de la mateixa, ha contribuït a dificultar la seva identificació, alhora que ha permès que s'anés implantant de forma silenciosa en les diferents cultures i que arribi a constituir un problema difícil eradicació.
Les dones que han patit violència sexual constitueixen el grup més nombrós de persones afectades pel trastorn d’estrés postraumàtic (TEPT), que és un trastorn greu d’ansietat. Una sèrie d'estudis als Estats Units han descobert que entre el 35% i el 57% de les mostres basades en la comunitat de les víctimes de violació, pateixen el TEPT en algun moment de la seva vida (Littleton i Breitkopf, 2006); i fins al 16,5% de les persones supervivents a aquesta vivència traumàtica compleix amb els criteris de TEPT en una mitjana de 17 anys després de l'agressió.
Però també els impactes físics de viure aquestes situacions poden ser molt diversos: problemes de salut sexual i reproductiva; síndromes de dolors, trastorns de l'alimentació -especialment la bulímia nerviosa-, augment del risc de contraure infeccions de transmissió sexual, embarassos no desitjats, síndrome de l'intestí irritable, malalties cròniques com la diabetis i l'artritis, mals de cap, símptomes ginecològics -com per exemple dismenorrea, menorràgia i altres problemes a nivell sexual. I igualment s’acostumen a patir altres impactes psicològics i emocionals com la pèrdua de seguretat, d’autoestima i molts altres; i alhora s’experimenten importants problemes de salut social (en ocasions la pèrdua de treball, amistats, vivenda, etc).
Per tot això és important manifestar actituds enèrgiques de rebuig social envers aquest tipus de situacions, així mateix com seguir expressant la necessitat de potenciació d’actuacions entorn a la prevenció d’aquests greus fets, i en relació a poder assegurar els necessaris mitjans de recuperació.
Lluïsa Melgares Regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa