«Els homes són de Mart i les dones de Venus»: Teatre per evitar divorcis

Els homes són de Mart i les dones de Venus
De Paul Dewandre (que adapta l’assaig del mateix nom de John Gray)
Dilluns, 4 de juliol de 2016
Auditori del Centre Cultural 

Dilluns de Festa Major, l’actor Jordi Díaz, va portar l’exitosa i divertida Els homes són de Mart i les dones de Venus al Centre Cultural. 

L’obra és una adaptació de l’assaig del mateix títol, escrit pel psicòleg nord-americà John Gray. El publicà l’any 1992 i de seguida es convertí en tot un fenomen: es calcula que ha arribat a uns 50 milions de lectors d’arreu del món. En castellà, per exemple, l’editorial Oceano n’ha fet més de 75 edicions. 

El 2006, el belga Paul Dewandre decideix fer-ne una adaptació teatral que ha triomfat allí on s’ha estrenat: al Regne Unit, a Itàlia, a França (on l’han vist més d’un milió d’espectadors). Catalunya no ha estat l’excepció. A platea, el passat dilluns, el públic ho va trobar tot disposat com si anés a assistir a una conferència: unes pissarres a l’escenari, una tauleta amb una gerra d’aigua i un got. Fins i tot per megafonia se’l convidà a seure abans que comencés el “curs”.

De fet, l’obra du el subtítol de "Guia essencial per entendre la parella" i en Jordi Díaz, talment com un conferenciant, ens plantejà la següent tesi en clau d'humor: els homes i les dones no s’entenen perquè són, pura i simplement, diferents. Semblen vinguts de dos planetes llunyans. Així doncs, si fem un esforç per entendre com funciona l’un i com ho fa l’altre, arribarem a comprendre moltes de les seves accions i reaccions i... ens estalviarem emprenyades, divorcis i separacions! 

Evidentment es tracta d’una controvertida hipòtesi, farcida de tòpics, estereotips i simplificacions. Tan dubtosa que el mateix John Gray, autor del "manual", s’acabà divorciant de la dona. Però la veritat és que ens fa passar una estona molt divertida i, a més, acabem per acceptar que algun cop hem experimentat o, fins i tot, ens veiem reflectits en molts dels exemples que ens dóna. Qui no ha sentit a dir mai a la seva parella, el dia que tenim més pressa, que no té res per posar-se quan no hi cap ni una peça de roba més al seu armari? Quantes vegades, per no "rebaixar-se" i preguntar, un home ha donat mil voltes amb el cotxe abans d’arribar al destí? 

El guió és molt amè i està molt ben pensat. La durada és correcta. Al no arribar a l’hora i dos quarts el públic no es cansa, encara que el ritme de l’obra sigui ràpid. L’estructura també està molt ben ideada: una breu introducció, un discurs farcit d’exemples i interpel·lacions al públic (que d’aquesta manera se sent partícep de l’espectacle), una pausa per agafar aire disfressada en intervenció de dos espectadors (un consell si l’aneu a veure: no esquiveu la mirada al Jordi si us mira) i part final. En definitiva, un guió molt intel·ligent.

La il·luminació fou molt correcta i enginyosa, tot i que en algunes zones es van apreciar alguns foscos que impedien veure bé la cara de l’actor.

En Jordi Díaz està sublim. Demostra un domini de l’oratòria sensacional. Amb una dicció perfecta, usa mil i un timbres de veu. Emfatitza les paraules clau, corre o alenteix allà on el text ho permet. Fa d’home, de dona, fa veu ronca, veu prima... Tota una lliçó. I un gran treball, també, no se m’escapa, la del director Edu Pericas.   
 
Quant a la interpretació, en Jordi ens representa un conferenciant distès, segur d’ell mateix. Es mostra simpàtic i juganer amb l’audiència. Tot i això, el seu gest està perfectament calculat: sap quan ha de fer una petita pausa i esperar la reacció del públic, quan s’ha de moure i quan no, on fer una broma...  

Alguns puristes diran que aquest excés de càlcul en el personatge és un defecte, que li resta espontaneïtat. Per a mi és una mostra del gran treball del director i d’un esforç de l’actor. Per a mi és una virtut que fa més creïble el paper, ja que a fi de comptes és un conferenciant. I no es basa precisament en això la feina d’aquesta gent? En la seguretat que demostren en allò que defensen  i en el càlcul exacte de tots els seus moviments, bromes, riures o pujades i baixades de to? Per tant, els felicito per aquest bon treball que entusiasmà la platea del Cultural.

Abans de la representació vam poder conversar amb en Jordi Díaz i li vam fer algunes preguntes: 

Per què té tant d’èxit aquesta obra? 
L’espectacle no t’explica res que tu no sàpigues. Tot el que diu ja ho saps, són tòpics que s’han dit tota la vida. La gràcia és que és una persona externa, una mena de professor, qui et diu com ets, com reacciones, com fas les coses a la vida, com les fas amb la teva parella... i en una cosa o altra t’hi sents identificat. Si véns en parella ja és rodó. És molt graciós veure com els colzes van bojos a platea i sentir com us dieu l’un a l’altre: “Tu ets així!”

Per tant, els tòpics ens agraden?
Els tòpics hi són, ens agradin o no. I hi caiem. De vegades ens diuen: “Tu ets així”  i responem: “Jo? Jo, no!” Però, en canvi, és cert som així. Aquesta obra parla de persones humanes, del que som en realitat. I en la realitat existeixen els tòpics. 

Cal reivindicar aquest teatre que es fa simplement per passar una bona estona?
Absolutament. Aquest text està pensat expressament per fer riure i passar una bona estona, perquè t’evadeixis de tots els problemes personals. Evidentment que s’ha de reivindicar aquest tipus de teatre. A més, la gent el demana i l’aclama. I, caient en els tòpics, una obra còmica és més difícil de fer que una de dramàtica.

Que el públic, efectivament, reclama aquest teatre es va poder comprovar al Centre Cultural, on es va registrar un ple absolut. 

Repartiment
Actor: Jordi Díaz
Direcció: Edu Pericas;  Adaptació: Paco Mir;  Escenografia: Paula Bosch;  Il·luminació: Ignasi Morros;  Direcció tècnica:  Juan Segura   
Durada: 1 hora i 25 minuts

Eloi Falguera
Director i autor