Terrassa i els carrers del Peix, Bancs, Guàrdia Civil i el Femer de Can Fava

La ciutadania molts cops defuig del nomenclàtor oficial de la ciutat i bateja els vials públics amb denominacions vinculades a la història de l'espai i a la seva evolució

Joaquim Verdaguer
04 de juliol del 2016
Actualitzat a la 13:05h
El carrer del Peix com s'anomena el tram final del Raval
El carrer del Peix com s'anomena el tram final del Raval | Foto: J.M.O.

La història de la pervivència de noms populars atribuïts a molts dels carrers de la ciutat va lligada de forma obligada a la transformació constant de Terrassa al llarg del segle XX. Amb l’evolució frenètica dels temps, moltes de les denominacions antigues i populars que rebien s’han anat perdent definitivament. De noms i renoms n’hi ha hagut sempre un munt.

Del Peix
S'atribueix al tram del Raval de Montserrat que discorre pel costat del Mercat de la Independència. Rep aquest nom per estar ubicada a aquest costat del mercat la venda de peix.

Del Recreo
Iscle Soler. Deu aquesta denominació a l’existència i ubicació durant molts anys del cinema Recreo.

Baixada de les Vaques
Denominació que rebia el tram del carrer Pau Claris entre Indústria i la rambla d’Ègara a finals del segle XIX, per l’existència d’un estable de bovins a tocar.

Del Gel
Carrer de la Goleta, al costat del Mercat de la Independència, on hi havia una fàbrica de gel.

De la Quadra
Part baixa de l’actual carrer de Sant Antoni quan aquest vial pertanyia a la Quadra de Vallparadís, demarcació independent del terme de Terrassa que s’hi agregà l’any 1830.

Els Quatre Cantons
L'espai obert entre el carrer de la Rutlla, el de l’Església i el de Baix, davant del Portal Nou. Originalment, l'ocupava el portal més antic d’accés a la vila medieval de Terrassa, que es coneixia com a “Porta Barcelonesa” l’any 1220.

Quatre carreteres
Encreuament de la carretera de Rubí amb la de Montcada i Topete. Tècnicament i com a curiositat s’ha de dir que només hi ha dues carreteres. Actualment és una rotonda que ha deixat el repartidor d’aigües i la seva font al bell mig.

El Rasot
A l'entrada del carrer de Sant Genís a tocar amb el de la Rutlla. Antigament era el lloc on es trobaven els torrents del Palau i el del Salt. Allí es concentrava l’aigua en un sot molt gran que hi havia a prop del Vapor Gran, i que, per aquest motiu, rebia a finals del segle XIX el nom del sot del Maurí, propietari del Vapor Gran.

La baixa del Moixell
El carrer del Racó. No deriva directament de moixell, és a dir, del bolic de llana, sinó d’una família que vivia en aquest carrer i que, malgrat dir-se Solà, rebia el nom de “Muixell”.

Dels Bancs
El carrer Major, pel fet d’haver-hi ubicades, durant molts anys, diverses entitats bancàries.

De Ca la Quima
El carrer de Gutenberg a principis del segle XX, per la botiga de ca la Quima, que venia botifarres fetes a mà. Es feia feixuc provar de recordar Johannes Gutenberg. 

Camp de les Tres Puntes
Passeig del Comte d’Ègara. El motiu de les tres puntes obeeix al fet que el passeig ja des del seu origen tenia forma de triangle isòsceles.

La Cuina Moderna
Espai que forma l’encreuament dels carrer de Cardaire, Sant Pau i la Font Vella. Aquest nom prové del comerç que hi havia dedicat a la venda d’estris domèstics. 

Plaça del rellotge de Sol
A l’encreuament dels carrers del Pantà i de Montserrat hi ha un espai format per quatre xamfrans que la veu popular anomenava plaça del Rellotge de Sol. El motiu era que en una de les façanes dels xamfrans hi havia un rellotge de sol.

La Piscina Vella
Fa referència a la primera piscina del Club Natació Terrassa inaugurada l’any 1932 al carrer d’Edison, i que donà nom a tot aquell sector, conegut com a Barri de la Piscina, actual barri de la Cogullada.

El Sot de la Piscina
Entre la carretera de Martorell i la Piscina Vella hi havia un esvoranc conegut com el Sot de la Piscina. Allà es van celebrar curses de braus, circ i altres espectacles per la festa major de Terrassa i la del barri. També va ser el primer camp dels 'Kubales' de futbol.

Carrer que no passa
Carrer de Josep Tobella Pi de la Serra perquè era i és un vial sense sortida. Anteriorment havia rebut el nom de carreró d’en Cinto Matalonga, mestre d’obres que hi va construir les primeres cases del carrer l’any 1870.

La Zona
L'actual carrer de l’alcalde Parellada, a l’Antic Poble de Sant Pere. A l’edifici de l’antic ajuntament, s’hi instal·là, a principis del segle XX, una zona de reclutament militar.

Dels Civils
Carrer de Mas Adei perquè durant cert temps, a partir del 1879, la Guàrdia Civil hi va llogar un espai per disposar-hi una caserna. 

De la Guàrdia Civil
Sant Leopold, atès que també s’hi edificà una caserna per a la Guàrdia Civil inaugurada el 1912. Aquesta fou enderrocada l’any 1998.

Plaça de Correus Vell
Placeta de Saragossa mentre hi va haver l’edifici de Correus, entre els anys 30 i principis dels anys 60.

El Corraló
Denominació antiga dels veïns de l’Antic Poble de Sant Pere que donaven al carrer de Josep Rigol i Fornaguera, que toca amb la paret nord del recinte de les esglésies de Sant Pere d'Ègara.

L’Era [de Sant Pere]
Actual plaça del Rector Homs.

De Ca n’Aurell
Denominació antiga del primer tram de carrer de Ramon Llull motivat perquè vehiculava el caminant que venia des del nord cap a la masia de Ca n’Aurell situada a l’altra banda de la carretera de Martorell.

dels Banys
Va desaparèixer definitivament als anys 50 del segle XX. Havia connectat des d’antic el carrer Major i el de les Parres, i probablement havia existit des de l’origen de la vila medieval. Va associat a uns safareigs. 

"Plaza Roja"
Plaça de Ca n’Anglada durant els anys 60 i 70 del segle XX, per concentrar moltes de les manifestacions antifranquistes d’aquell moment. 

Passeig dels Semalers
Espai de la plaça del Doctor Robert davant de la Mútua de Terrassa que es va conèixer amb aquest nom per uns arbres plantats que van trigar molt a brotar i que, segons la veu popular, semblaven pals de semalers. 

Turó Park
Actual plaça del Mestre Serrat al barri de Sant Pere. Rememora el jardí d’inspiració romàntica que hi ha l’autèntic Turó Park existent a la ciutat de Barcelona des del 1912, i que al principi va ubicar diverses atraccions firals.

Del Comú
Denominació popular de l’actual carrer de l’Alcalde Parellada, que fa referència a un antic rentador comú que hi havia al final del carrer.

El Femer del Fava
Zona de l’antiga carretera d’Olesa, en el moment en què aquesta deixa l’autovia de la Bauma, on va estar ubicat l’abocador de residus de Terrassa durant l'època de la postguerra.

Dels Bombers
Carrer de Gaudí, on durant molts anys va estar-s'hi el Parc de Bombers.

Carretera del Lago Gran
Tram de la carretera de Rellinars que passava arran del Pantà de la Xuriguera, desaparegut l’any 1944 després de l’espectacular destrucció de la seva presa.

Plaça de La Magdalena
Espai o plaça que hi havia a la confluència dels carrers de Galvani, Faraday i Nicolau Talló, davant de la fàbrica coneguda com La Magdalena. Actualment porta el nom de Baltasar Ragón.