Avís a Madrid: Catalunya defineix com unir per carretera Terrassa i Granollers

La Generalitat referma la urgència que les obres, que es preveu que finalitzin el 2019, s’avancin al 2017

La Torre
28 de juny del 2016
Actualitzat el 29 de juny a les 11:36h
El IV CInturó a Viladecavalls
El IV CInturó a Viladecavalls | J.M.O.

El Departament de Territori i Sostenibilitat reclama que sigui Catalunya qui defineixi les mesures necessàries per a resoldre la mobilitat entre el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i que qualsevol possible traçat de la ronda del Vallès tingui en compte prèviament l’estudi que ha d’elaborar el govern català, els ajuntaments i els ens territorials d’ambdues comarques. Sembla una clara resposat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que va publicar dissabte 25 de juny l'anunci de licitació de l'estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers de l'Autovia Orbital de Barcelona B-40, més coneguda com a Quart Cinturó, i del que se'n va fer ressò La Torre.

La Generalitat reitera la necessitat que sigui des del territori que prèviament es defineixin quines actuacions dur a terme, arran de la licitació per part del Ministeri de Foment de l’estudi informatiu de la ronda del Vallès entre Terrassa i Granollers.
 
La Generalitat considera que és cabdal que el govern català i els ens territorials treballin conjuntament per a definir aquesta estratègia abans de definir un traçat o traçats per a la ronda del Vallès Terrassa-Granollers, per a donar la resposta més adequada als diversos fluxos de mobilitat en aquest corredor. Aquest estudi de mobilitat recollirà quin paper han de jugar les diverses vies de comunicació al Vallès, tant viàries com ferroviàries.
 
Prioritat del tram Abrera-Terrassa
 
D’altra banda, pel que fa al tram entre Abrera i Terrassa, en execució des de fa anys, la Generalitat referma la urgència que les obres, que es preveu que finalitzin el 2019, s’avancin al 2017. Un estudi elaborat per l’Institut Cerdà per encàrrec de la Diputació de Barcelona i la patronal vallesana CECOT quantifica que amb aquesta actuació l’estalvi intern de les empreses seria de sis milions d’euros anuals i l’estalvi en l’àmbit de la mobilitat, de 24 milions anuals. En termes de sostenibilitat, s’evitaria l’emissió de 6.700 tones anuals de CO2 i l’impacte macroeconòmic s’ha xifrat en 252 milions.