Una vinya Foto: J.P.El 1888 es VA descobriR el primer focus de fil·loxera a la comarca, a les vinyes del mas de Can Parellada del poble de Sant Pere. El 21 d'agost del 1889 uns setanta viticultors del Vallès Occidental es van reunir a l'estació ampelogràfica per estudiar l'assaig de protecció de la vinya, amb demostracions pràctiques als terrenys d'experimentació, al viver de ceps que posseïa aquesta institució.
El terme de Terrassa i, principalment, el del poble de Sant Pere, eren grans productors de vi, fins al punt que les terres santperenques tenien molt renom i eren considerades en aquella època, al segle XIX, "el Penedès de l'actualitat", diu Joaquim Verdaguer.
La fil·loxera és un petit insecte originari d'Amèrica que s’alimenta dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa les arrels xuclant-los la saba fins a matar-los, i provoca la ruïna de molts agricultors en destruir les seves vinyes. La plaga va arribar a Europa l'any 1860 i es va estrendre ràpidament per França, on va provocar una catàstrofe agrícola de grans dimensions.
Etapa de prosperitat
A mitjans del segle XIX la producció vinícola a Catalunya vivia una etapa de prosperitat, principalment per les mesures de seguretat que es van dur a terme al conèixer l'existència de la plaga al país veí. Si en algun punt es detectava la presència d’aquest pugó es cremaven les vinyes per evitar que s'estengués.
Un dels personatges cabdals de l'època en el món de la viticultura fou el farmacèutic i enòleg terrassenc Bonaventura Castellet Baltà. Un cop acabats els estudis de farmàcia, es va dedicar a l'estudi de l'horticultura i la viticultura.
L'any 1865 va publicar Enologia española, un estudi sobre els vins a l'Estat i la manera per conèixer les millors marques. Quatre anys després va escriure un dels seus millors tractats: Vinicultura y enología, que estudiava el conreu de la vinya i el tractament del ceps. Durant el desastre de la plaga de la fil·loxera a França va ser un defensor de la solució francesa amb la introducció dels ceps americans.
Durant vint anys els productors de la comarca i de tot Catalunya es van beneficiar de la crisi francesa. Però la plaga es va estendre per tot Europa i, malgrat els control, va arribar a Catalunya l'any 1883 davant la impotència dels agricultors.
A Terrassa, davant la magnitud en què progressava la calamitat, es va crear, el gener de l'any 1885, la primera estació ampelogràfica de l'Estat. Els seus fundadors van ser Antoni Ubach i Joaquim Monset. El primer, propietari agrícola de les terres de l'Ubac, instal·lat a Terrassa com a industrial, i el segon, industrial terrassenc amb una gran predilecció per l'agricultura i la vinicultura.
L'enginyer Rafel Roig
Al capdavant d'aquest centre, situat a la finca del Pantà, hi van posar com a director l'enginyer agrònom Rafel Roig Torres. L'objectiu era estudiar el conreu i adaptació dels ceps europeus i americans, així com els sistemes de podes i empelts i les malalties de la vinya. Per veure com se les havien enginyat el francesos per combatre la plaga empeltant ceps americans, Roig va visitar les comarques del Migdia francès per tal de recollir informació per al centre d’ampelogràfic terrassenc.
També Antoni Ubach va recorrer les vinyes replantades a França. L'altre soci, Joaquim Monset, es va dedicar a estudiar-les i va traduir el llibre Manual pràctic de la vinicultura i ceps americans, de Gustau Foex, en què prevenia els viticultors contra la plaga i recomanava, amb aquesta finalitat, els ceps americans. També es va traslladar a França per veure en uns terrenys que posseïa a Anude l'efectivitat d'aquell estudi.
Un invent premiat
Joaquim Monset va inventar un polvoritzador d'aire comprimit que simplificava la tasca de combatre la fil·loxera, ja que un sol home podia accionar-lo. Aquest aparell va ser premiat al Concurs Internacional Agrícola de Conegliano (localitat italiana). L'interès dels membres de l'estació era alliçonar els viticultors sobre la plaga, amb conferències i cursos sobre empelts de la vinya.
L'any 1894 es van presentar a les Corts els acords presos d'una reunió de viticultors celebrada a l'estació ampelogràfica de Terrassa i, un any després, el govern espanyol decretava l'epidèmia com a zona de calamitat.
Finalment es va eradicar, i es van deixar morir els ceps vells i es van plantar ceps americans o empeltant els autòctons amb els de l'altre costat de l'Atlàntic. D'aquesta manera, es tornaven immunes