Estereo-Rum's Teatre: 8 nacionalitats diferents dalt de l'escenari

Han aconseguit realitzar un treball seriós, de missatge clar i entenedor, i que pot ser molt útil per tractar aquesta problemàtica entre el públic jove. Això sol ja és digne d'aplaudir.

Lissette (Briggitte Farfán) i Lucas (Hamza Abdel Jabbar)
Lissette (Briggitte Farfán) i Lucas (Hamza Abdel Jabbar) | Eloi Falguera
Eloi Falguera
08 de juny del 2016
Actualitzat a les 10:38h

Lissette (Briggitte Farfán) i Lucas (Hamza Abdel Jabbar) Foto: Eloi Falguera


No estás sola, dramatúrgia de Nadia Zúñiga 
Per Estereo-Rum’s Teatre
Diumenge, 5 de juny de 2016
Casal del Segle XX, dins del 10è. Cicle d’Escenes Locals

Estereo-Rum's Teatre és un dels grups de nova fornada de la nostra ciutat. La seva principal característica i singularitat és que tots els actors, actrius i fins i tot la directora són persones nouvingudes fa poc temps a Terrassa i de països molt diferents: Equador, Marroc, Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic i Senegal. També compten amb l'ajut de l'incombustible terrassenc Juan Madolell.

És un grup que rep el suport del Servei de Ciutadania i Drets Civils de l'Ajuntament. De fet, els seus orígens són uns tallers de teatre que es van organitzar des d'aquesta regidoria. El propòsit era acollir els nouvinguts a través d'una activitat artística que els ajudés a relacionar-se entre sí. D'aquells tallers, que impartiren diversos professors i estigueren coordinats esplèndidament per la Paula Delgado, en sorgí l'espectacle Rumors. Un espectacle que es representà diverses temporades i que a través de petites escenes, amb molt d'humor, s'intentaven desmentir molts dels tòpics que envolten la immigració. 

D'aquests tallers en sorgí la idea, a finals del 2013, de fundar un grup. Així va néixer Estereo-Rum's Teatre que, després d'alguns intents més o menys afortunats, ens presenten ara una obra sòlida, de creació pròpia i molt ben dirigida: No estás sola. És el primer cop que participen al Cicle d'Escenes Locals. 

No estás sola ens parla de la Lissette, una noia jove a punt d'entrar a la universitat. En una festa d'un amic coneix en Lucas, un jove acabat d'arribar a la ciutat. Tots dos s'enamoren a primera vista. Però el que comença sent una relació idíl·lica, poc a poc es va convertint en un malson i una espiral de violència per a Lissette. Lucas de seguida es mostra molt gelós: l'aparta dels seus amics i amigues, la controla a totes hores, critica la seva manera de vestir... i acaba per agredir-la física i verbalment. Lissette se sent sola i perduda. No vol admetre el que les seves amigues (Montse i Claudia) i els seus pares li confirmen. Fins que la situació esdevé insostenible. Llavors, en el moment més desesperat, Lissette descobreix que... No està sola. 

Teatre social i de denúncia. Amb un missatge directe, Estereo-Rum's pretén generar debat i sacsejar consciències. Tal com la mateixa directora (Nadia Zúñiga) manifestà al públic a l'acabar l'obra, la seva principal intenció és la de prevenir i ajudar les dones que pateixen maltractament en les seves relacions afectives. Encoratjar-les a què acudeixin a les xarxes d'ajuda i que denunciïn els fets. 

El més important de No estás sola no és l'escenografia, la il·luminació o la interpretació, tot i que algunes actrius i actors fan papers molt dignes, com comentaré més endavant. El més destacable del muntatge són tot un seguit d'altres aspectes. En primer lloc, l'esforç de tots aquests actors, de cultures ben diferents, per compenetrar-se en molt poc temps (uns 4 mesos) i aconseguir tirar endavant una obra de denúncia sobre una de les xacres que afecten la nostra societat. Encara té més mèrit la directora per posar-se al davant d'un projecte com aquest, on la majoria d'actors i actrius és la primera vegada que fan teatre. 

En segon lloc, representen un text de creació pròpia. Mentre el grup realitzava unes sessions d'improvisació sorgí el tema de la violència de gènere. A partir d'aquí començaren a treballar sobre la qüestió i crearen un text i unes escenes amb les aportacions de tots. La directora s'encarregà d'ordenar i acabar de polir el text. Un treball col·lectiu, doncs, que a més té el mèrit de dur dalt l'escenari moltes vivències personals dels propis actors, com ens confirmà la mateixa Nadia Zúñiga: frases, expressions i situacions que ells mateixos han viscut. 

En tercer lloc, han aconseguit realitzar un treball seriós, de missatge clar i entenedor, i que pot ser molt útil per tractar aquesta problemàtica entre el públic jove. Això sol ja és digne d'aplaudir. Es tracta d'un espectacle de petit format i escenografia minimalista: una simple taula amb un tocadiscs ens trasllada dins d'una festa; o un penja-robes, un mirall de mà i una tauleta són suficients per representar l'habitació de Lissette. 

Els intèrprets
 

Lucas (Hamza Abdel Jabbar) i Abel (César Valdés) Foto: Eloi Falguera


L'obra és àgil i de ritme ràpid. La durada, de només 40 minuts, és un pèl escassa. Tot i això, la directora ens informà que l'espectacle, encara en construcció, anirà creixent en properes representacions. La direcció i la dramatúrgia són acurades. La Nadia i el César Valdés han sabut crear escenes dinàmiques, amb molta càrrega emocional i també han dibuixat personatges molt marcats i treballats.

Pel que fa als personatges, valoro l'esforç general de tots els actors i actrius. Per raons d'espai, però, no puc parlar de cadascun d'ells. Del personatge de Lissette, interpretat per Briggitte Farfán, destaco la varietat d'emocions que interpreta: des de l'alegria i la joia de la noia que viu enamorada, fins a l'estupefacció davant dels primers maltractes i la desesperació final. A més, la Briggitte transmet aquests sentiments no només amb la paraula sinó amb el gest, la cara i la mirada. Fa una actuació molt realista. Té molt de recorregut en el món del teatre. L'animo a continuar treballant.

Hamza Abdel Jabbar interpreta Lucas, el maltractador. És un personatge difícil perquè de mostrar-se tendre al principi, poc a poc s'ha d'anar transformant en el monstre que assetja Lissette. Hamza actua molt bé, amb molta energia i convenciment.  
 
Un altre personatge destacable és el d'Abel, el familiar alcohòlic i masclista de Lucas. Fa el paper de la mala influència, el mal conseller que en comptes d'intentar redreçar Lucas, encara l'esperona més contra Lissette. L'interpreta César Valdés que construeix el personatge més desenfrenat, histriònic i, alhora, autèntic. És el paper més còmic i també el més patètic perquè ens acaba confessant que no ha pogut superar els maltractes que va veure de petit a casa i que l'han marcat per a tota la vida. César fa un personatge molt convincent i atractiu per al públic. 
  
Per acabar, desitjo que puguin continuar representant i fent créixer aquesta obra que pot ser tan útil, sobretot per al públic jove. També els encoratjo a continuar treballant i presentar nous projectes amb la seriositat amb què ho fan. Un grup com el seu és necessari a la ciutat.  

REPARTIMENT
Lissette: Briggitte Farfán;  Lucas: Hamza Abdel Jabbar;  Claudia: Cibell Vargas; Montse: Magda Berroteran; Mamadou: Algassoume Thiam; Abel: César Valdés; Pare de Lissette: Juan Madolell; Mare de Lissette: Diana Domínguez
Assistent de producció: Noelia Cristal Ferreira
Assistent de direcció: César Valdés
Direcció: Nadia Zúñiga 
Durada: 40 minuts

Eloi Falguera
Director i autor
 

Escena final amb Magda Berroteran, Cibell Vargas, Algassoume Thiam, Juan Madolell, Diana Domínguez i al centre Briggitte Farfán Foto: Eloi Falguera