06
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
14:18h
Jordi Estapé Foto: Lluïsa Tarrida
Per dur a terme aquesta iniciativa, FEFOC posa a disposició d’aquests voluntaris l’experiència iniciada l’any 2000 a Barcelona amb el Grup de Suport en Càncer de Pròstata, on un oncòleg, un uròleg, una psicooncòloga i altres experts es reuneixen un cop al mes per intercanviar informació i recollir el testimoni de persones amb càncer de pròstata i dels seus familiars. Fins ara, més enllà de la necessitat de la prevenció, diagnosi precoç, tractament i suport, el càncer de pròstata es mantenia amb una gran discreció per l’escassa predisposició dels homes afectats a explicar la seva problemàtica.
El professor Jordi Estapé, president i director científic de FEFOC i catedràtic emèrit d’Oncologia, es felicita pel progrés assolit en la trobada perquè fa anys que lluita perquè els pacients de càncer de pròstata “surtin de l’armari”. “Volem innovar, ser un grup constructiu, positiu, però de pressió, com quan l’altra dia es van aplegar milers de persones davant el Capitoli dels Estats Units per reclamar més recursos per a la recerca”. Estapé atribueix l’escassa visibilitat d’aquest col·lectiu a la vergonya: "Quanta gent mediàtica, famosa, explica que té càncer de pròstata? Segur que n’hi ha, però no ho diuen. En canvi, per exemple, de dones que tenen càncer de mama n’hi ha molts exemples".
FEFOC és l’única entitat espanyola que forma part de la xarxa europea EUROPA UOMO, integrada per 23 països, i que dissenya campanyes de conscienciació i educació adreçades als pacients i als seus familiars. El doctor Elías Valverde, que ha representant la fundació en els darrers anys, va especificar alguns d’aquests programes que incideixen en millorar la qualitat de vida.
Baixa mortalitat, però possibles efectes secundaris
Cada any es detecten a Espanya més de 27.000 nous casos i 300.000 a Europa. Si bé la mortalitat és relativament baixa -als cinc anys, la supervivència és d’un 90 per cent-, el seu tractament pot comportar efectes secundaris que afecten notablement la qualitat de vida, com ara impotència sexual o la incontinència urinària a més del risc d’obesitat, diabetis, depressió, cardiopatia i hipertensió.
La psicooncòloga doctora Tania Estapé va definir el càncer de pròstata com una malaltia tabú, popularment associada al càstig, el sofriment i amb repercussions a la qualitat de vida. De l’opacitat en el seu coneixement en tenen una certa responsabilitat els homes perquè tenen menys coneixement que les dones de la salut i de les conductes preventives, tenen més dificultats per a verbalitzar el malestar físic i psíquic i senten vergonya davant l’exploració.
Un estudi de FEFOC elaborat a través d’enquestes determina que s’aprecia un augment de l’ansietat i l’estrès, el 58 per cent dels consultats pateixen incontinència urinària, el 39% considera que duu una vida limitada i fins a un 73% no han explicat la malaltia a ningú. La incidència en les relacions de parella és un altre factor a tenir en compte. Així, el 95 per cent tenen problemes d’erecció, tot i que un 64% experimenten la libido.