Comencen els controls per esterilitzar els senglars a Terrassa i Matadepera

La prova pilot es durà a terme a les zones periurbanes dels municipis implicats, també a Vacarisses, sobre un nombre d'exemplars d'entre 50 i 100 | L'estudi dels investigadors de la UAB d'aquesta nova fórmula tindrà una durada de quatre anys

La Torre
05 de juny del 2016
Actualitzat el 09 de juny a les 9:54h
Els investigadors han
Els investigadors han | Foto: TV3

Els investigadors han "caçat" els primers exemplars per iniciar la prova pilot Foto: TV3


Aquesta setmana els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ja han començat a treballar recollint mostres i fent el control dels senglars. Es tracta d'un projecte que presenta una nova fórmula de control de la fertilitat d'aquests animals al Vallès Occidental, cada cop més presents en els nuclis urbans, mitjançant la immunocontracepció. 

En aquesta iniciativa, finançada per la Diputació de Barcelona i amb la implicació dels municipis de Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat del Vallès. La prova es farà sobre un nombre d'exemplars d'entre 50 i 100, amb una durada de quatre anys d'estudi.

Les administracions implicades han decidit impulsar el projecte davant la preocupació de l'augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L'objectiu respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció que està assolint el senglar. 

Funcionament de la vacuna

La prova pilot farà servir una vacuna que ja ha donat bons resultats amb cérvol als Estats Units d'Amèrica i en senglar en captivitat al Regne Unit. El seu mecanisme d'acció és la creació d'anticossos enfront l'hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers. Tal com succeeix quan s'aplica una vacuna contra una malaltia, els animals rebran una dosi injectada (en aquest cas, via intramuscular) per a que, al cap d'uns dies, comencin a produir anticossos. La resposta immunitària per part dels individus es presenta variable, amb una durada d'entre dos i cinc anys.

Mitjançant la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l'observació dels teixits de les gònades i els títols d'anticossos es podrà determinar l'efectivitat de l'aplicació de la vacuna. Així, si les hormones disminueixen, els teixits reproductors es mostren inactius i els títols d'anticossos són elevats, s'evidenciarà una resposta positiva enfront la vacuna.

L'estudi científic del projecte està coordinat pel Grup de Recerca sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, liderat per Manel López-Béjar, professor del Departament de Sanitat i Anatomia Animals.

Una metodologia complementària per a la gestió del senglar


El projecte pilot pot suposar una nova metodologia a tenir en compte i a afegir a les que ja s'utilitzen en la gestió del senglar, segons els seus promotors, que no pretenen la seva utilització com a mesura única ni el seu ús a gran escala.


D'altra banda, cal mencionar que l'administració d'aquesta vacuna no representa cap risc en relació al consum de carn de senglar. La metodologia proposada és similar a la que s'està utilitzant a Austràlia i Nova Zelanda des de fa més d'una dècada en porc destinat al consum humà.