«La dona de l'encarregat», de la Companyia 8: humor i crítica social

La dona de l’encarregat, dramatúrgia de R. Ponsarnau i J. A. Aguado 
Per la Companyia 8
Diumenge, 29 de maig de 2016
Casal Cívic de Ca n’Aurell

La Companyia 8, que aviat arribarà al 10è aniversari, és un dels grups més actius i inconformistes de la ciutat. Una prova d'aquest esperit és l'espectacle La dona de l’encarregat. Estrenat l'octubre del 2015, a la Sala Maria Plans, ja n'han fet 15 representacions per Terrassa, Barcelona o Mollet. Durant aquest temps, també, han anat modificant l'obra, des de l'ordre de les escenes o l'ampliació del repartiment. Un grup inquiet, doncs, i de creació constant que explora, a més, nous espais on representar. Durant aquest anys, els hem pogut veure no tan sols en teatres sinó també en museus, parcs, fàbriques o fins i tot en una pastisseria.

Diumenge van representar La dona de l'encarregat en un lloc especial, el seu local d'assaig (el Casal Cívic de Ca n'Aurell), amb motiu de la Festa Major del barri. L'espectacle es basa en 3 escenes enllaçades entre si. Tres escenes amb molt d'humor, però també amb pinzellades crítiques sobre la nostra societat. I és que, entre rialla i rialla, la Companyia 8 vol que el públic s'interrogui i reflexioni.

La primera escena ens presenta una mare separada (Rosa Ponsarnau) i sense diners a qui una amiga (Ana Alonso), amb molta empenta i pocs escrúpols, li proposa una nova feina. Es tracta, però, d'una feina molt poc convencional i compromesa. Enmig d'un diàleg divertit se'ns plantegen certs dilemes: estaríem disposats a acceptar qualsevol feina per necessitat? Quins serien els nostres límits? Existeix la dignitat per als pobres?
 
La segona escena ens trasllada a la terrassa d'un bar. Una dona (Rosa Domènech) es disposa a contractar els serveis d'una assassina a sou (Rosa Ponsarnau). La dona vol eliminar la seva veïna. La trobada entre totes dues ha de servir per a decidir els detalls. El públic en descobrirà també els motius. Qui no ha desitjat alguna vegada assassinar el seu veí o, com a mínim, donar-li un bon ensurt?

La tercera escena, i la més llarga, succeeix dins d'una fàbrica de confecció. Tres cosidores, amargades per la inflexibilitat i tirania del seu encarregat, ens descobriran els seus somnis, desitjos i sentiments més profunds. Així, la primera cosidora (Rosa Domènech) només demana que passin ràpidament els pocs mesos que li resten abans de jubilar-se. Té els seus motius. A la segona (Ana Alonso) li agradaria tant canviar de feina i treballar en una perruqueria que, fins i tot, se li apareix en somnis una sensual, estrident i perillosa perruquera (Miriam Moukhles). Aquest, sota el meu punt de vista, és el moment sublim de l'obra, gràcies a la magnífica interpretació de les dues actrius. La darrera cosidora (Rosa Ponsarnau), entre d'altres coses, s'interroga on han anat a parar els drets dels treballadors avui dia. De fons, doncs, el tema de l'explotació i l'assetjament laboral. Al final de l'escena descobrim que fins i tot el rígid encarregat (Miquel Àngel Senar) amaga un gran i sorprenent secret. 

Totes tres escenes juguen amb el real i l'irreal, l'humor i la seriositat, la crítica i la paròdia. Ens fan passar una bona estona. Els moments clau i els trànsits entre les escenes són amenitzats per la música en directe amb saxo de l'Anthony o per la magnífica interpretació de cançons de l'Aida Sstrings. Tot dos recolzen perfectament l'actuació dels actors, sobretot l'Aida que interactua amb algun d'ells. 

Tot plegat fa que l'espectacle sigui àgil, lleuger i dinàmic. La distribució en 3 quadres diferents fa que canviem d'espais i de personatges. Al no tractar-se d'escenes llargues, els diàlegs i els temes no es fan repetitius ni cansats. Això és un encert dels dos dramaturgs (Rosa Ponsarnau i J. Antonio Aguado) i de la direcció, que ha sabut representar-les amb un bon ritme.

La interpretació

Quant a la interpretació, el primer que vull aplaudir és el desafiament d'actuar a dos pams del públic. Interpretar veient en tot moment la cara i les reaccions de l'espectador és tot un repte i demana un gran esforç de concentració.

Per actrius, la Rosa Ponsarnau ens construeix 3 personatges totalment diferents a cadascuna de les escenes. De la dona poruga i fleuma de la primera passa a l'assassina desafiant i calculadora de la segona, i a la cosidora contestatària de la tercera escena. 
L'Ana Alonso desprèn energia, entusiasme i espontaneïtat tan en el personatge de l'amiga inquieta de la primera escena com en el de la cosidora somniadora de la tercera. Sap donar color i fer atractius els dos personatges. 
 De la Rosa Domènech en destaco, sobretot, la manera que té d'interpretar amb el cos i la cara. Dóna veracitat als personatges, tan a l'atemorida dona que vol contractar l'assassina a sou com a la cosidora assetjada per l'encarregat i que només compta els dies que li resten per plegar. És l'actriu que més sentiment expressa a l'escenari.  

La Miriam Moukhles, la perruquera perillosa, construeix el personatge més estrident i simpàtic de l'obra. Amb l'Ana Alonso representen el moment més divertit, fresc i espontani (el somni de la cosidora que voldria ser perruquera). La Miriam, a més d'interpretar aquest personatge esbojarrat, però sense excessos ni sobreactuacions, canta de meravella durant la seva actuació. El seu és el personatge més arriscat i el treu perfecte, gràcies al recolzament de l'Ana.  

Per acabar, del personatge de l'encarregat (Miquel Àngel Senar) n'aplaudeixo el monòleg final que és una de les sorpreses de l'obra. No puc desvetllar-ne res, tan sols diré que el resol d'una manera sensacional, amb finor, estil i sense estridències. No se m'escapa la bona mà del director a l'hora de construir-lo.

Si encara no heu vist La dona de l’encarregat, el proper 12 de juny en teniu una nova oportunitat. Serà a l'espai Bastim de Viladecavalls a les 18h.  
 
REPARTIMENT
Actors: Ana Alonso, Rosa Ponsarnau, Rosa Domènech, Miriam Moukhles i Miquel Àngel Senar
Cantant: Aida Sstrings  
Música en directe: Anthony  
Tècnics: Xavi Ferrero i Jordi Orihuela
Direcció:  José Antonio Aguado 
Durada: 1 hora i 20 minuts

Eloi Falguera
Director i autor teatral