19
de maig
del
2016
Aquest divendres, dia 20, de dos quarts de dues fins a les tres de la tarda la sala de la planta 0 de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa acollirà l'assemblea de la secció de la CGT. El sindicat plantejarà la seva visió davant la negociació del conveni col·lectiu.
Aquest és l'escrit que han publicat en relació a l'assemblea:
"Des que va començar la crisi només hi han hagut que pèrdues pels treballadors. Cal enumerar-les? Des de l’any 2008 (començament d’aquesta crisi), els treballadors de Mutua hem encaixat la rebaixa del 5%, un ERO, la signatura d’un conveni -l’últim- que ens va congelar el SIPP, la DPO, i ens va restar encara salari base. També se’ns va sostreure el premi de jubilació, valorat en uns 2,3 milions d’euros.
No cal dir, que l’empresa no hagués pogut fer res d’això, si no l’haguessin ajudat una part dels sindicats sempre disposada a signar retallades. El resultat ha sigut el mateix que a tot Europa, l’empobriment dels mes pobres i la concentració de riquesa en els mes rics.
Des de la CGT, hem lluitat aferrissadament en cada una de les ocasions, davant de l’empresa, amb mobilitzacions, mediàticament i legalment. Però hi ha una cosa que falla i és la força dels treballadors. Prou de queixar-nos pels passadissos... així no es guanya res, hem d’actuar.
Les demandes dels representants sindicals davant l’empresa s’han convertit en un clam en el desert. “Prenem nota i ja us diem” és la frase més comuna des de Recursos Humans. No val parlar més i millor per retirar els contractes a cop de telèfon, els abusos en el pagament, la intimidació al personal per part dels comandaments… No n’hi ha prou amb les paraules per defensar els nostres drets, hi ha d’haver fets: Acció, Organització.
No es tracta d’una actitud suïcida sinó de l’acció organitzada, conjuntada i constant. Si cadascú posa el seu granet de sorra serem imparables. En la negociació d’aquest conveni novament l’empresa esta enrocada en la xifra de 5 milions. Aquesta xifra no arriba per situar-nos al nivell del SISCAT i mantenir les nostres millores de conveni propi. Comencen el mercadeig. Les peticions de la plataforma conjunta ja són de per si limitades però l’empresa vol rebaixar-les per quadrar els seus números. Ja hem perdut prou! Hi ha diners per obres, per pasarel·les, per quedar-se el Vapor Gran per no per que tinguem uns sous dignes!
Depèn de nosaltres, els treballadors. Per acceptar les propostes de l’empresa no fa falta ni comitè ni sindicats ni reunions. Per defensar el nostres drets fa falta la vostra força".
Aquest és l'escrit que han publicat en relació a l'assemblea:
"Des que va començar la crisi només hi han hagut que pèrdues pels treballadors. Cal enumerar-les? Des de l’any 2008 (començament d’aquesta crisi), els treballadors de Mutua hem encaixat la rebaixa del 5%, un ERO, la signatura d’un conveni -l’últim- que ens va congelar el SIPP, la DPO, i ens va restar encara salari base. També se’ns va sostreure el premi de jubilació, valorat en uns 2,3 milions d’euros.
No cal dir, que l’empresa no hagués pogut fer res d’això, si no l’haguessin ajudat una part dels sindicats sempre disposada a signar retallades. El resultat ha sigut el mateix que a tot Europa, l’empobriment dels mes pobres i la concentració de riquesa en els mes rics.
Des de la CGT, hem lluitat aferrissadament en cada una de les ocasions, davant de l’empresa, amb mobilitzacions, mediàticament i legalment. Però hi ha una cosa que falla i és la força dels treballadors. Prou de queixar-nos pels passadissos... així no es guanya res, hem d’actuar.
Les demandes dels representants sindicals davant l’empresa s’han convertit en un clam en el desert. “Prenem nota i ja us diem” és la frase més comuna des de Recursos Humans. No val parlar més i millor per retirar els contractes a cop de telèfon, els abusos en el pagament, la intimidació al personal per part dels comandaments… No n’hi ha prou amb les paraules per defensar els nostres drets, hi ha d’haver fets: Acció, Organització.
No es tracta d’una actitud suïcida sinó de l’acció organitzada, conjuntada i constant. Si cadascú posa el seu granet de sorra serem imparables. En la negociació d’aquest conveni novament l’empresa esta enrocada en la xifra de 5 milions. Aquesta xifra no arriba per situar-nos al nivell del SISCAT i mantenir les nostres millores de conveni propi. Comencen el mercadeig. Les peticions de la plataforma conjunta ja són de per si limitades però l’empresa vol rebaixar-les per quadrar els seus números. Ja hem perdut prou! Hi ha diners per obres, per pasarel·les, per quedar-se el Vapor Gran per no per que tinguem uns sous dignes!
Depèn de nosaltres, els treballadors. Per acceptar les propostes de l’empresa no fa falta ni comitè ni sindicats ni reunions. Per defensar el nostres drets fa falta la vostra força".