05
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
10:11h
L’agrupació local del PSC a Terrassa vol mostrar el seu rebuig envers la decisió del Tribunal Constitucional, que ha decidit suspendre cautelarment la Llei d’Igualtat entre homes i dones. La normativa va ser aprovada pel Parlament de Catalunya en passat mes de juliol, amb el suport de tots els grups polítics presents a la cambra tot i que el PPC, Ciutadans (C's) i els diputats d'Unió no van donar suport a alguns aspectes del text.
La suspensió d’aquesta Llei representa un greu pas enrere en el camí cap a la igualtat real i efectiva. El govern del PP, que va ser qui va demanar impugnar diversos articles del text, hauria d’entendre que la igualtat no és una qüestió de competències, sinó un tema de drets i de voluntat política. Des de les institucions públiques cal marcar línies i mesures que fomentin la equitat entre ambdós sexes i la Llei catalana d’Igualtat és una bona eina per desenvolupar aquest dret, perquè la igualtat acabi sent un fet quotidià i tangible a la nostra societat.
La normativa, pionera a tot l’estat, garanteix la igualtat i vetlla perquè sigui efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural. El text fixa diferents polítiques públiques adreçades a promoure la igualtat, reconeix el paper de les associacions pels drets de les dones, estableix que tant en la contractació com en l'atorgament d'ajuts es prioritzin les empreses i entitats que disposin de plans d'igualtat, determina que hi ha d'haver paritat als òrgans col·legiats, tribunals o òrgans tècnics de les administracions, aposta per una educació no sexista, i per impulsar la conciliació i el repartiment de tasques, entre moltes d’altres mesures enfocades a fer realitat l’equitat real entre els dos sexes.
A més la Llei catalana garanteix un avenç també en l’àmbit laboral, ja que obliga a les empreses a complir un seguit de paràmetres de contractació, salarials o de promoció que evitin les desigualtat. I és que actualment a Catalunya, només un 6,6% de les empreses compten amb alguna dona ocupant un alt càrrec. A més, encara existeix una bretxa salarial entre ambdós sexes; a Catalunya aquesta és gairebé un punt més alta que al conjunt de l’Estat, segons un informe de la UGT. Els salaris de les dones catalanes són de mitjana gairebé una quarta part (un 24,8%) més baixos que els dels homes. A l’Estat les treballadores cobren un 23,9% menys que els treballadors, el percentatge més alt des de fa cinc anys.
La impugnació per part del TC arriba després que el govern de Rajoy presentés un recurs per la Llei d’Igualtat. Un recurs que va anar acompanyat de dos més: per la Llei d’emergència habitacional i de pobresa energètica i per la Llei sobre l’activitat dels governs locals.
La suspensió d’aquesta Llei representa un greu pas enrere en el camí cap a la igualtat real i efectiva. El govern del PP, que va ser qui va demanar impugnar diversos articles del text, hauria d’entendre que la igualtat no és una qüestió de competències, sinó un tema de drets i de voluntat política. Des de les institucions públiques cal marcar línies i mesures que fomentin la equitat entre ambdós sexes i la Llei catalana d’Igualtat és una bona eina per desenvolupar aquest dret, perquè la igualtat acabi sent un fet quotidià i tangible a la nostra societat.
La normativa, pionera a tot l’estat, garanteix la igualtat i vetlla perquè sigui efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural. El text fixa diferents polítiques públiques adreçades a promoure la igualtat, reconeix el paper de les associacions pels drets de les dones, estableix que tant en la contractació com en l'atorgament d'ajuts es prioritzin les empreses i entitats que disposin de plans d'igualtat, determina que hi ha d'haver paritat als òrgans col·legiats, tribunals o òrgans tècnics de les administracions, aposta per una educació no sexista, i per impulsar la conciliació i el repartiment de tasques, entre moltes d’altres mesures enfocades a fer realitat l’equitat real entre els dos sexes.
A més la Llei catalana garanteix un avenç també en l’àmbit laboral, ja que obliga a les empreses a complir un seguit de paràmetres de contractació, salarials o de promoció que evitin les desigualtat. I és que actualment a Catalunya, només un 6,6% de les empreses compten amb alguna dona ocupant un alt càrrec. A més, encara existeix una bretxa salarial entre ambdós sexes; a Catalunya aquesta és gairebé un punt més alta que al conjunt de l’Estat, segons un informe de la UGT. Els salaris de les dones catalanes són de mitjana gairebé una quarta part (un 24,8%) més baixos que els dels homes. A l’Estat les treballadores cobren un 23,9% menys que els treballadors, el percentatge més alt des de fa cinc anys.
La impugnació per part del TC arriba després que el govern de Rajoy presentés un recurs per la Llei d’Igualtat. Un recurs que va anar acompanyat de dos més: per la Llei d’emergència habitacional i de pobresa energètica i per la Llei sobre l’activitat dels governs locals.