A la reunió, celebrada al Palau de la Generalitat, i on hi han assistit representats del món polític i social català, el Govern ha proposat fer, amb la màxima celeritat possible, un projecte de llei pel procediment de lectura única per recuperar aspectes de la llei que han quedat suspesos.
En la seva intervenció, l’alcalde de Terrassa s’ha mostrat a favor d’impulsar aquesta mesura. “Davant l’injust i insensible recurs del Govern de l’Estat, és lògic que busquem alternatives col·lectivament per poder fer front al greu problema dels pisos buits i sobretot garantir els drets de les persones en situacions més desesperades”, ha afirmat Jordi Ballart. Amb el recurs a la Llei 24/2015, “les administracions hem de reaccionar contundentment i coordinada, utilitzant tots els elements legals possibles”, i ha afegit, en la mateixa línia del que s’ha valorat a la cimera, que “existeix una eina, que si bé no és perfecta, ens permet afrontar el problema amb mesures innovadores, com ho hem demostrat a Terrassa, i és la Llei del Dret a l’Habitatge de 2007”.
Una llei que, tal i com ha recordat Jordi Ballart, “a Terrassa ens va permetre ja fa tres anys començar a obrir expedients als bancs que tenien pisos buits per més de dos anys, obrint el camí cap a l’objectiu essencial, que és el de recuperar la funció social de l’habitatge i acabar amb els habitatges buits”.
El president de la Federació de Municipis, Xavier Amor, ha declarat que els ajuntaments de Catalunya seguiran treballant "colze a colze" amb les entitats financeres per garantir el dret a l'habitatge dels ciutadans malgrat la suspensió de la llei 24/2015. En una compareixença d'alcaldes posterior a la cimera en defensa de la norma, Amor també ha posat els bancs en el focus d'atenció demanant que "no s'aprofitin de la suspensió" per deixar les negociacions.
Per la seva banda, el representant de l'Associació Catalana de Municipis, David Saldoni ha reclamat al conjunt d'entitats financeres i grans tenidors d'habitatges que "no s'aixequin de la taula" de negociacions malgrat la suspensió de la llei 24/2015. Saldoni ha insistit en demanar als bancs que no s'escapin de la "responsabilitat" que els correspon davant d'una llei "que es va aprovar per unanimitat al Parlament". Així, ha assegurat que els ajuntaments seguiran "al costat de la gent". "Hi som i hi serem amb o sense llei", ha reblat.
L'última en intervenir a preguntes dels periodistes ha estat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha defensat que per a les entitats municipals, "la llei és com si seguís plenament vigent". "Esperem que es restauri en breu", ha conclòs en referència al consens expressat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entorn a la necessitat de trobar un nou instrument legal.
La sessió s'ha dut a terme al Palau de la Generalitat. Foto: Juanma Peláez
En els últims anys l'Ajuntament de Terrassa ha impulsat diverses mesures pioneres per donar resposta a la crisi de l'habitatge i fer costat a les famílies en situació de vulnerabilitat. El 2012, va ser el primer municipi d'Espanya en crear una oficina, amb el Col·legi d'Advocats de Terrassa, per atendre famílies amb greus problemes hipotecaris o afectades per desnonaments.
El 2013 es va crear la Taula de l’Habitatge Social, amb la participació d’entitats socials i en estreta col·laboració amb la PAH. A finals del mateix any, l'Ajuntament va obrir un nou front en favor del dret a l'habitatge amb l'obertura d'expedients a les entitats bancàries que tenien pisos buits injustificadament, sent el primer municipi de l'Estat en prendre aquesta mesura. A l’empara de la Llei del dret a l’Habitatge del 2007 (art 41) s’han obert uns 800 expedients, dels quals se n’han resolt 500, la majoria per haver-se procedit finalment a la seva ocupació per compte del propi banc, i d’altres per haver estat objecte de cessió a favor de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o a l’Ajuntament per la seva gestió en règim de lloguer social. Una xifra que mostra els fruits que està obtenint la mesura, l’objectiu principal de la qual és reduir el nombre de pisos buits a la ciutat i recuperar la funció social de l’habitatge. Fins ara s’han interposat 182 contenciosos. De moment, gairebé totes les sentències han estat favorables.
L’Ajuntament ha imposat un total de 100 multes coercitives, per un import de 540.000 euros Altres ciutats catalanes i de la resta de l’Estat han mostrat un gran interès per aquestes iniciatives pioneres de l’Ajuntament de Terrassa. En unes jornades organitzades amb la PAH i l’Observatori DESC, el març de 2014 a Barcelona, es va fer palès el caràcter innovador d’aquestes iniciatives i es va explicitar el suport al principi de l’obligada funció social de l’habitatge, i per tant, als legítims expedients sancionadors a grans propietaris que els mantinguin buits per més de dos anys.