Terrassa es treu l'espina i guanya el campionat d'esgrima per equips

La Torre
03 de maig del 2016
Actualitzat el 04 de maig a les 15:49h
L'equip infantil va quedar campió per equips
L'equip infantil va quedar campió per equips | Foto: CECT

L'equip infantil va quedar campió per equips Foto: CECT


Aquest diumenge va celebrar-se a Amposta el Campionat de Catalunya d’esgrima en categoria Infantil (menors de 15 anys), en modalitat d’espasa. L’equip del CECT es va proclamar Campió de Catalunya Infantil per equips.
 
L’equip egarenc es desplaçava a les Terres de l’Ebre amb una missió clara: treure’s l’espina i aconseguir l'or al Campionat per equips, que s’havia resistit els dos darrers anys en dues finals agòniques resoltes per la mínima en els darrers segons, sempre a favor del potent combinat ampostí.
 
Aquest cop, però, els de Terrassa anaven amb la lliçó apresa: la gran solidesa mental dels tiradors ampostins, amb formació complementària en el camp de les arts marcials, fa que cap remuntada ni avantatge en el marcador es pugui donar per definitius fins al darrer dels 45 tocats.
 
Després de desfer-se dels rivals del SAM de Barcelona, de la Sala d’Armes de Cabrils, i de la Sala d’Armes Penedès, els tiradors de Terrassa van arribar a la final, on van creuar per fi les espases amb el primer equip de la Sala d’Esgrima Amposta.
 
Final sota pressió

L'encontre no va començar bé. Els primers parcials es va arrossegar un desavantatge de 5 tocats que feia perillar el somni. Per sort, la gran motivació dels egarencs els va fer creure en les seves possibilitats, remuntar, i aquest cop sòlidament no deixar escapar l’or al final.
 
Tota la pressió va recaure sobre Albert Sanchiz, la baula més nova de l’equip amb esgrima molt fresca però encara competitivament tendra, en qui els rivals van concentrar tota la pressió ofensiva. Amb dificultats, Sanchiz va saber aguantar molt ferm al final de la pista buscant la distància llarga, i aprofitant les oportunitats d’entrar a la contra que oferia l’atac dels rivals.

Dani Fenoy, sempre batallador, va presentar un treball essencial en el control del ferro dels rivals, impedint els seus contraatacs. El lideratge de l’equip va recaure en Oriol Camps. Camps ja havia vist els dos anys anteriors, com a component gregari de l’equip, escapar volant el títol a l’últim sospir. Aquest cop, amb l’experiència adquirida, el rol de tancar l’últim partit i de remuntar les situacions de desavantatge no li van pesar i va signar uns parcials senzillament espectaculars. L’equip es va complementar amb un debutant Arnau Rufs, tirador reserva, que des de la banqueta va rebre una lliçó magistral i inspiradora d’esperit de lluita i saber estar a la pista d’esgrima.
 
Mal resultats en individuals

Agustí Gasset, director esportiu del CECT, recalca que una part important del mèrit d’aquest or recau en els companys que s’hi van deixar la pell en les edicions anteriors: "al nostre club mai concebem el triomf com a resultats individuals sinó com a èxits col·lectius. Una sala d’esgrima és una xarxa de solidaritat i coneixement compartit, en que l’experiència, la motivació, l’honor i l’esperit de lluita es contagia empeny a créixer a tothom. Aquest és el valor de l’esgrima"
 
Un altre capítol de la jornada va ser la competició individual. Els resultats no van ser bons, doncs ja que Sanchiz i Camps es van quedar a quarts, i Fenoy a vuitens. Malauradament, els tiradors egarencs així com els ampostins van pagar car la decisió dels organitzadors de començar la prova immediatament després de la final d’equips. Malgrat l’esforç, i malgrat merèixer-ho, cap dels 8 finalistes de la prova per equips va aconseguir passar dels quarts de final individual.

Des del CECT consideren que aquest fet "haurà de fer reflexionar a la Federació sobre la necessitat de deixar un descans als tiradors entre les dues proves en les properes edicions". Al final, el gran i merescut triomfador al podi individual va ser pels tiradors del SAM de Barcelona.