La Sala Muncunill de Terrassa acull l'obra censurada de 26 artistes

per La Torre, 4 de maig de 2016 a les 11:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La sala Muncunill acull la mostra Foto: Cristina Moraguez


Aquest dimarts es va inaugurar a Terrassa la mostra col·lectiva Jo em rebel·lo, nosaltres existim, en el marc del Programa d’exposicions itinerants 2015-2016 del Departament de Cultura.
 
L’exposició, pensada i impulsada per l'escriptor Martí Sales i pel director de la Fundació Palau Pere Almeda, recull l’obra, sovint silenciada, censurada o tergiversada, de 26 artistes, pensadors i activistes, així com de col·lectius i organitzacions que a través de la seva obra o acció promouen noves maneres de transformació social i política.
 
Guanyadora del premi a la millor exposició d’art contemporani de l’any 2013, concedit per l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), la mostra abasta disciplines com ara la fotografia, el vídeo o les instal·lacions. A través d’aquestes expressions artístiques, l’exposició pretén sacsejar consciències mitjançant la suma d'accions i activitats que ajuden a fer visible el treball i la crítica que milers de ciutadans fan dia rere dia en el seu compromís per una societat més digna i justa.

 

El regidor Jordi Flores, en l'acte d'inauguració de la mostra Foto: Cristina Moraguez

Artistes i peces de l’exposició

La tria dels artistes i els projectes ha estat a càrrec d’Almeda i de Sales, qui remarca que, amb aquesta exposició, la Fundació Palau vol demostrar que les coses es poden fer d’una manera diferent de com s’han fet fins ara a museus i centres d’art. “Aquí no hi ha rastre de la mirada asèptica i imparcial amb la qual les institucions artístiques toquen els temes conflictius”, subratlla. “La Fundació Palau no només mostra, sinó que es defineix i es posa al costat dels que volen canviar les coses”.
 
Els artistes i els projectes que poden veure’s a l’exposició són:
 
-       LIMEN, amb Cel/Infern. Esbarjos fent la temporada (2013): projecte interdisciplinari de l’Institut Català d’Antropologia i Manuel Delgado que reflexiona, des de l’antropologia i les arts visuals, sobre els llindars entre art i societat i el vincle entre la producció artística i l’espai públic en contexts urbans.
 
-       Col·lectiu RUIDO Photo, amb Metamorphosis(2013): presenta una peça formada per quatre imatges a mida real de víctimes de desnonaments produïts últimament i les seves veus.
-       Espai en blanc, amb Pressentiments (2012-2015): coordinat per Marina Garcés, “Espai en blanc” fa participar a l'espectador amb la seva publicació “Pressentiments”, una sèrie de fulls d'agitació que contenen idees i pensaments col·lectius.
 
-       Oriol Caba, amb Transport públic(2013): muntatge rodat en diverses línies de metro, en què dotze persones proposen alternatives al sistema establert. La instal·lació demana un cert esforç al visitant, tal com el demana quan el sistema ens envolta de soroll per intoxicar els significats.
 
-       Mireia Sallarès, amb Literatura de replà, una relectura (2014): intervenció artística que va tenir lloc en un immoble del barri de l’Eixample de Barcelona. La proposta, creada amb la col·laboració d'escriptors, vincula els conceptes d'habitatge, lectura i comunitat.
 
-       Núria Güell, amb La síndrome de Sherwood 2 (2013): projecte inspirat en la tesina final de màster d'un alt càrrec dels Mossos d'esquadra en la qual relata quatre estratègies militars magistrals per acabar amb els manifestants anti-sistema.

 

Es pot veure l'obra d'artistes, pensadors i activistes silenciats Foto: Cristina Moraguez

 
-       Eulàlia Grau, amb Me gustaría morir en un lugar donde nadie me viera, María(2011-2013): Eulàlia Grau utilitza fotografies procedents dels mitjans de comunicació, les recontextualitza i les posa en diàleg per obtenir missatges socials crítics.
 
-       Jordi Trullàs, amb Ull! Tot trontolla i Ells ens disparen bales de goma, nosaltres projectem veritat (2013): Trullàsés un artista que repensa i qüestiona els drets humans i la seva vigència. A Ull! Tot trontolla presenta un vídeo loop de l’ull no agredit d’Ester Quintana plorant. Ells ens disparen bales de goma, nosaltres projectem veritatés un vídeo projecció de guerrilla al carrer amb projeccions de l´ull de l´Ester Quintana a façanes d´institucions, partícips o no del procés de Quintana.
 
-       Xavier Artigas, amb NO-RES (2011)i Ciutat morta (2013): NO-RES és la crònica dels últims dies de vida de la Colònia Castells de Barcelona. També presenta Ciutat morta, la crònica d'un dels pitjors casos de corrupció que ha conegut mai Barcelona: un cas de tortura policial, emparat per polítics i jutges.
 
-       Itziar González Virós – Institut Cartogràfic de la Revolta: presenten una primera cartografia d’un territori que vol ser un reflex d’un país i una societat mobilitzada en diferents fronts de lluita.

 

Participació