Yolanda Latorre, o què fas a Terrassa si et tallen la llum i el gas

Ocupa un pis després de quedar-se sense feina, viure una desgràcia familiar en morir el seu fill petit i quedar-se sense habitatge per no poder pagar el lloguer.

Yolanda Latorre
Yolanda Latorre | ACN
ACN
29 d'abril del 2016
Actualitzat el 02 de maig a les 12:28h

Afectats per talls de llum consideren que "no tindria cap sentit" tombar la llei contra la pobresa energètica i avisen que moltes famílies quedarien "desemparades". L'Aliança contra la Pobresa Energètica explica que la normativa catalana garanteix el serveis bàsics i és un referent a nivell europeu. El Consell de Ministres té previst decidir aquest divendres si recorre al Tribunal Constitucional la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, aprovada el juliol de l'any passat. Des del 2014, la Generalitat ha evitat que es que es tallessin els subministraments a més de 32.000 famílies. El text també ha aturat "centenars de desnonaments". La Generalitat ha demanat en reiterades ocasions al govern espanyol que no demani la suspensió automàtica la normativa en cas que finalment es porti al Tribunal Constitucional. La suspensió automàtica posaria traves al Govern per poder seguir garantint l'aigua, llum i gas a les famílies en situació de pobresa energètica. 

Yolanda Latorre viu a Terrassa amb la seva filla adolescent, ocupant un pis després de quedar-se sense feina, viure una desgràcia familiar en morir el seu fill petit i quedar-se sense habitatge per no poder pagar el lloguer. Actualment cobra una pensió per discapacitat de poc més de 600 euros i fa uns dies va patir un tall d'aigua que va poder restablir l'endemà gràcies a l'actuació de la PAH i l'assistenta social mitjançant la llei 24/2015. També li han tallat el gas, per la qual cosa es va veure obligada a 'punxar' el subministrament. L'assistenta social, però, li ha facilitat un document on consta que està en situació d'exclusió residencial i de pobresa energètica, i per això ara està a l'espera que la companyia passi pel domicili. També està tramitant un lloguer social pel pis que ocupa. 

Latorre defensa que la llei "està molt ben feta" i afegeix que és per això que no interessa ni als governs ni a les companyies subministradores ja que no volen perdre diners. Ha destacat que la llei no només ajuda persones amb problemes d'hipoteques sinó que també ofereix una segona oportunitat a d'altres col·lectius, com "avis que fan fora de les cases perquè només tenen 300 euros de pensió". Ha assegurat que protestaran fins al final: "Volen treure'ns la llei abans de les eleccions però no ho permetrem".

D'altra banda, ha reflexionat que aquest no és un problema només de Catalunya sinó de tot l'Estat, per la qual cosa ha conclòs que el govern "ho està fent malament" i "hauria de donar suport a la gent". "Hi ha gent que viu en caravanes sense llum ni aigua o al carrer, això no pot ser", ha dit. Com en Ricardo, ha assegurat que ella no vol que li regalin res. "Jo vull pagar el meu lloguer social, la llum i l'aigua però en concordança amb el meu sou", ha conclòs.

L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que agrupa diverses plataformes, associacions de veïns i entitats de consumidors, ha fet en les últimes setmanes una "campanya de pressió" al govern espanyol per intentar que no porti la llei al Tribunal Constitucional (TC). La seva portaveu, Maria Campuzano, ha explicat a l'ACN que la catalana és una norma que garanteix els serveis bàsics i és un referent a nivell europeu. "S'han posat en contacte amb nosaltres des d'Alemanya o França per conèixer l'experiència de Catalunya, perquè és una norma innovadora i la més garantista que es coneix fins al moment", ha dit.