El primer cava de Catalunya es va elaborar a Terrassa el 1850

Terrassa, bressol del cava a Catalunya. La introducció d'aquesta beguda tan nostrada es va fer en terres egarenques. No va ser pas al Penedès com es creu. Abans que les grans famílies experimentessin amb el mètode "champanoise", un terrassenc, Pau Galí i Galí (1803-1863), ja ho havia fet. Ell n'és el pioner. I amb ell va començar tot. El 1850. I possiblement una sola vegada. Joan Soler i Jiménez, director de l'Arxiu Històric de Terrassa, planteja que la varietat podia ser el Picapoll, el preu d'uns 10 rals i les vinyes les de Can Boada del Pi. I havia de ser un entremig entre el vi escumós i el xampany de qualitat que arribaria pocs anys més tard al país.

L'any 1850, a Madrid, «la Junta Calificadora de los productos de la Industria Española reunidos en Exposición Pública» presentava una memòria al Ministro de Comercio, Instrucción y Obras Públicas on s’exposava quins eren els productors que es mereixien alguna de les medalles concedides pel rei d’Espanya. En el llistat, i dins la categoria de medalles de bronze, hi ha Pablo Galí, que mereixia el guardó pels seus vins escumosos.

Tot l'entrallat surt a la llum

Joan Soler i Jiménez n'ha explicat l'entrellat a la jornada tècnica “El suro i el cava. Recursos, tècniques i vinculacions”, que ressegueix el llegat de la indústria surera i del cava a Catalunya. Organitzada pel mNACTEC, el Museu del Suro de Palafrugell i Emovins, la jornada compta amb la col·laboració de l’Institut Català del Suro, l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) i Caves Recaredo.

"Pau Galí i l’elaboració del primer escumós a Terrassa" és el resultat de l'estudi de la documentació que s'ha conservat. Va ser el primer productor, però fins fa poc havia restat en el més complert anonimat. Sorprén que un personatge de la seva dimensió hagi desaparegut de la historiografia local. El currículum és impressionat. La seva família havia venia de Castellterçol (segle XVIII) i estava lligada al món tèxtil.

Militar, polític, empresari, emprenedor, alcalde, diputat

Pau Galí i Galí va fer la carrera militar a Madrid, va arribar al grau de capità just abans de la primera Guerra Carlina, va estudiar dret i va excercir d'advocat, fou un dels primers col·legiats de Barcelona, es va dedicar a la política -diputat a Corts i alcalde de Terrassa-, i era soci capitalista i empresari.

No sembla que tingués una formació enològica ni era terratinent d'origen rural, però sí que gaudia d'una triple vnculació terrassenca, francesa i empordanesa amb el món del vi per raons familiars.

I cal recordar que bona part dels espais agrícoles del municipi i de la comarca es dedicaven al conreu de la vinya el segle XIX, amb varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals Terrassench (o negrelló) i Plantamollet, segurament avui desaparegudes. A Terrassa es produïen grans quantitats de vins negres, blancs, generosos, rancis, secs, dolços... i el 1850, escumosos (predecessors del xampany o del cava). Soler recorda que hi havia un context que ho permetia amb experts consumidors, productors i químics. I Pau Galí i Galí disposava de recursos econòmics, maquinària i contactes.

En va produir només una vegada, tot i que va continuar amb el negoci del vi. A Terrassa se'n van fer 224.273 litres el 1863. Una xifra espectacular que ara impacta.