30
de març
del
2016
Actualitzat
a les
17:25h
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) organitzarà el 31 de març i l’1 d’abril la jornada tècnica “El suro i el cava. Recursos, tècniques i vinculacions”, que resseguirà el llegat de la indústria surera i del cava a Catalunya. Organitzada pel mNACTEC, el Museu del Suro de Palafrugell i Emovins, la jornada compta amb la col·laboració de l’Institut Català del Suro, l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) i Caves Recaredo. Les inscripcions s’obriran properament al web del mNACTEC.
La jornada tècnica “El suro i el cava” té com a objectiu oferir un recorregut pels recursos, les tècniques i les vinculacions de la indústria surera i del cava a Catalunya. La sessió farà especial èmfasi en la relació entre els surers catalans i els fabricants de xampany francesos (regió Champagne-Ardenne) i com aquests surers catalans, per contacte i relació amb França, van propiciar la introducció del cava a Catalunya. La jornada tècnica es completarà amb una segona sessió, el dia 1 d’abril, en què s’oferirà una visita pel patrimoni surer del Baix Empordà i del Gironès.
Continguts de la jornada
El dia 31 de març tindrà lloc al mNACTEC la jornada tècnica, que es dividirà en quatre blocs temàtics: “El mercat francès del suro català. El cas del xampany”, “Importar tecnologies: el xampany a Catalunya”, “De què parlem? Terminologies i tecnologies” i “L’impacte d’una activitat industrial”. Així mateix, es farà la taula rodona “El llegat del suro: el sentit d’un patrimoni específic” sobre l’evolució tecnològica i incidència social d’aquesta indústria. La jornada finalitzarà amb un tast de caves, escumosos i xampany, complementat amb històries i anècdotes sobre aquests tres productes.
L’endemà, l’1 d’abril, s’oferirà una sortida pel patrimoni surer del Baix Empordà i del Gironès, que permetrà conèixer el procés de transformació del suro i la fabricació de taps de cava a la zona. La sortida inclourà una visita a l’empresa de taps Francisco Oller, de Cassà de la Selva; una passejada per una sureda al terme de Romanyà de la Selva, i una visita guiada al Museu del Suro de Palafrugell.
La indústria del suro a Catalunya
A partir del descobriment d’un tipus de vidre més resistent, apte per al transport, es va transformar la forma de comercialització de vins. De les bótes i els recipients ceràmics es va passar a les ampolles de vidre amb taps de suro. Tot i que el suro s’usava ja per tapar les àmfores i gerres a l’antiguitat clàssica, a principis del segle XVIII va començar una potent manufactura que posteriorment s’industrialitzà i ha arribat fins als nostres dies, deixant un patrimoni rellevant. Després d’una primera fase en què s’explotaren les suredes per exportar la primera matèria, la transformació del suro a Catalunya s’introduí des de França.
El model català estava molt relacionat amb el francès i es caracteritzava inicialment per estar especialitzat en l’aprofitament d’una matèria primera molt cara que servia per extreure’n els millors taps destinats a bons vins i xampanys. Catalunya esdevingué ben aviat un dels territoris centrals a nivell mundial en la producció d’uns taps de qualitat, imprescindibles per a la comercialització del xampany. A la zona de la Champagne, els catalans primer hi venien taps, després s’hi van establir i també n’hi van fabricar. El contacte dels tapers catalans amb els fabricants de xampany va facilitar l’aprenentatge dels primers del mètode per a la seva producció.
El suro ha generat a Catalunya (especialment a l’Empordà i al Gironès, però també a La Selva i al Maresme) un model específic de desenvolupament industrial amb una gran transcendència econòmica, ecològica, tecnològica, social i cultural. Avui, aquesta indústria ha d’afrontar nous desafiaments: la competència d'altres materials i tècniques per fer els taps, el mercat de l'excel·lència, la sostenibilitat ambiental, el producte de proximitat, la irrupció d’altres productors i la fragmentació de la propietat forestal i la seva pressió social, entre d’altres.
El mNACTEC
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya impulsa aquesta jornada a Terrassa i el Baix Empordà en el marc del seu compromís per aprofundir i difondre la incidència tècnica, científica i social del patrimoni industrial, com són la indústria surera i la del cava.
El mNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social.
La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.
La jornada tècnica “El suro i el cava” té com a objectiu oferir un recorregut pels recursos, les tècniques i les vinculacions de la indústria surera i del cava a Catalunya. La sessió farà especial èmfasi en la relació entre els surers catalans i els fabricants de xampany francesos (regió Champagne-Ardenne) i com aquests surers catalans, per contacte i relació amb França, van propiciar la introducció del cava a Catalunya. La jornada tècnica es completarà amb una segona sessió, el dia 1 d’abril, en què s’oferirà una visita pel patrimoni surer del Baix Empordà i del Gironès.
Continguts de la jornada
El dia 31 de març tindrà lloc al mNACTEC la jornada tècnica, que es dividirà en quatre blocs temàtics: “El mercat francès del suro català. El cas del xampany”, “Importar tecnologies: el xampany a Catalunya”, “De què parlem? Terminologies i tecnologies” i “L’impacte d’una activitat industrial”. Així mateix, es farà la taula rodona “El llegat del suro: el sentit d’un patrimoni específic” sobre l’evolució tecnològica i incidència social d’aquesta indústria. La jornada finalitzarà amb un tast de caves, escumosos i xampany, complementat amb històries i anècdotes sobre aquests tres productes.
L’endemà, l’1 d’abril, s’oferirà una sortida pel patrimoni surer del Baix Empordà i del Gironès, que permetrà conèixer el procés de transformació del suro i la fabricació de taps de cava a la zona. La sortida inclourà una visita a l’empresa de taps Francisco Oller, de Cassà de la Selva; una passejada per una sureda al terme de Romanyà de la Selva, i una visita guiada al Museu del Suro de Palafrugell.
La indústria del suro a Catalunya
A partir del descobriment d’un tipus de vidre més resistent, apte per al transport, es va transformar la forma de comercialització de vins. De les bótes i els recipients ceràmics es va passar a les ampolles de vidre amb taps de suro. Tot i que el suro s’usava ja per tapar les àmfores i gerres a l’antiguitat clàssica, a principis del segle XVIII va començar una potent manufactura que posteriorment s’industrialitzà i ha arribat fins als nostres dies, deixant un patrimoni rellevant. Després d’una primera fase en què s’explotaren les suredes per exportar la primera matèria, la transformació del suro a Catalunya s’introduí des de França.
El model català estava molt relacionat amb el francès i es caracteritzava inicialment per estar especialitzat en l’aprofitament d’una matèria primera molt cara que servia per extreure’n els millors taps destinats a bons vins i xampanys. Catalunya esdevingué ben aviat un dels territoris centrals a nivell mundial en la producció d’uns taps de qualitat, imprescindibles per a la comercialització del xampany. A la zona de la Champagne, els catalans primer hi venien taps, després s’hi van establir i també n’hi van fabricar. El contacte dels tapers catalans amb els fabricants de xampany va facilitar l’aprenentatge dels primers del mètode per a la seva producció.
El suro ha generat a Catalunya (especialment a l’Empordà i al Gironès, però també a La Selva i al Maresme) un model específic de desenvolupament industrial amb una gran transcendència econòmica, ecològica, tecnològica, social i cultural. Avui, aquesta indústria ha d’afrontar nous desafiaments: la competència d'altres materials i tècniques per fer els taps, el mercat de l'excel·lència, la sostenibilitat ambiental, el producte de proximitat, la irrupció d’altres productors i la fragmentació de la propietat forestal i la seva pressió social, entre d’altres.
El mNACTEC
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya impulsa aquesta jornada a Terrassa i el Baix Empordà en el marc del seu compromís per aprofundir i difondre la incidència tècnica, científica i social del patrimoni industrial, com són la indústria surera i la del cava.
El mNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social.
La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.