Miquel Sàmper: «Els centres comercials agraden a la gent»

Els veïns de Terrassa estan veient com les botigues que sempre els han acompanyat al llarg de la seva vida estan desapareixent. Els mercats cada cop estan més buits i la supervivència de molts petits negocis pengen d'un fil. L'aparició invasiva i desfermada de les grans superfícies, amb la seva àmplia oferta i els seus preus irrisoris, desbanca qualsevol competència. La llei del mercat s'imposa en un escenari on hi ha molt en joc.

Què han de fer els petits comerciants davant d'aquesta situació? L'Ajuntament pot fer-hi alguna cosa? Miquel Sàmper és segon tinent d'alcalde a Terrassa, a més de regidor d'empreses, ocupació, consum i llicències d'activitats. Sàmper lamenta en l'entrevista realitzada per La Torre que "l'Ajuntament no pot intervenir" i recorda que qui mana aquí és el consumidor i el comerç s'ha d'adaptar a les noves necessitats.
 
On acostuma a comprar vostè?
Jo acostumo a comprar la carn i el peix al mercat, la fruita a la fruiteria i la pasta, llet, galetes, sucs, aigua, oli... al Mercadona; perquè m'agafa a prop, no pas perquè hi tingui una especial devoció. Em fa gràcia que m'ho preguntis perquè resulta que sóc jo qui fa la compra a casa.
 
Els petits comerciants no poden competir contra les grans superfícies. La gent té dues opcions: anar a un centre comercial i comprar molt i barat, o anar a plaça i comprar quatre coses i més car. Evidentment la gent amb rendes baixes agafarà la primera opció.
En el petit comerç és evident que el preu és més elevat. En el gran comerç, per temes de compra massiva, els productes són més econòmics. Què és més important, on vagis a comprar o que puguis comprar més barat? Europa fa anys que legisla a favor dels consumidors, que liberalitza preus.
 
En el seu web es defineix a sí mateix com a un gran defensor de les persones més vulnerables. Ara mateix, els petits comerciants de barri estan en perill. Per què no els defensa?
I tant que els defenso, i ho dic amb la boca ben plena. El que passa és que no es pot barrejar el concepte de comerç amb el concepte de vulnerabilitat. Jo ara preguntaria als seus pares si els agrada poder comprar un filet o un sac de pastanagues quan pleguen de la feina al vespre. I és que el mercat no els dóna això. Llavors tenen dues opcions: compren i congelen tot el menjar el dissabte pel matí, o bé reparteixen la compra entre setmana aprofitant el servei que els ofereixen els centres comercials. És molt trist que una persona surti de treballar i no pugui comprar una tonyina, per exemple.
 
És culpa dels petits comerciants, doncs?
Fa molt temps que dic que els mercats s'han de condicionar a les necessitats dels temps. El sistema pel qual es basen és masclista, fa referència a una època en què les dones tenien temps perquè era l'home qui treballava. Ara això ja no és així, per tant el comerç ha de donar resposta a aquesta nova societat, en la qual tots tenim menys temps per fer les coses. El comerç s'ha d'adaptar a les necessitats de la gent i els comerciants s'han d'adaptar als ciutadans. Evidentment que jo sóc defensor que els comerços clàssics es mantinguin, ho tinc claríssim. Però s'ha de trobar un equilibri.
 
Podríem dir que "el client sempre té la raó"?
El problema està en què es deixa de banda el consumidor. Ningú s'ha preguntat què pensa la gent i què vol la gent. Jo vull un comerç que em doni resposta durant tot el dia. Aquesta resposta és la que ha de guiar l'evolució del comerç i per tant no s'ha de tancar en si mateix, s'ha de readaptar pensant en què busca la gent. Si ho fa, es mantindrà i no desapareixerà. També s'han d'adaptar al comerç electrònic. Si un dia no vull sortir de casa perquè estic cansat o tinc feina... s'han d'adaptar. També han d'oferir aparcament; en això si que els podem ajudar.
 
I les grans superfícies han sabut veure aquestes necessitats.
Si va a La Maquinista, per exemple, un dissabte a la tarda, veurà que hi ha moltíssima gent que va al cine, que compra, que pren alguna cosa... Aquest model funciona. Nosaltres hem d'evitar que la gent sigui lliure per fer el que li doni gana? El discurs del petit comerç és millor que l'altre? Si aquestes grans superfícies no fossin positives per la gent, no hi aniria; però estan a rebentar, agraden a la gent.

Francesc Macià, Sant Pere, Can Anglada, Carrer Núria i Centre, són eixos comercials molt establerts. Troba que és el model adequat?
Terrassa tampoc és tan gran. Malgrat això, que tingui cinc eixos és molt potent. Més que generar més eixos, el que hauríem de fer és mantenir-los i reforçar-los, que la gent hi trobi respostes per tot; que no és fàcil. Donar una resposta integral als barris és difícil; el que és essencial sí que ho dóna.
 
Què n'opina que un centre d'oci com és el Parc Vallès es converteixi ara en un centre comercial?
Ara vindran 4 o 5 outlets de marques importants a instal·lar-s'hi. Provocarà que a alguns ens molesti, però a molta gent li agradarà. Perquè a la gent li agrada poder comprar les coses més barates. Sempre parlem dels comerciants i mai dels consumidors.
 
Fins ara s'han defensat dels detractors afirmant que aquests nous espais comercials afavoreixen l'ocupació. Creu que són llocs de treball de qualitat? Ha pensat en quin tipus de contracte rebrà aquesta gent?
Aquí, amb un índex d'atur superior al de les ciutats veïnes, com li dic a una gran superfície que no vingui, quan m'està oferint 100 llocs de treball? Significa que unes 500 persones poden viure d'això, són moltes famílies.
 
Els podrien negar les llicències.
No els pots dir que no si compleixen els requisits. És un tema entre el propietari del solar i el comprador. Nosaltres com administració pública no podem fer res, com a molt marejar la perdiu. No podem fer una legislació pròpia a nivell local per impedir que la gent es posi aquí, seria anar en contra del principi d'igualtat. La gent ha de veure que els ajuntaments no tenim capacitat per aturar això, no tenim mecanismes.
 
Són llocs de treball de qualitat?
No posaré noms a les empreses, però n'hi ha que sí que són de qualitat, ho sé bé. Clar que si ocupa un càrrec com a reposador no esperi guanyar molts diners.
 
Està parlant de salaris mínims decents?
Sí, molt decents.
 
I els tipus de contractes?
Un cop es passa el període de proves, la contractació d'aquesta gent, tant en condicions laborals com en sou, és molt correcta. Fan molta promoció interna, donen la oportunitat de progressar professionalment, ofereixen cursos i arriben a sous potents. Li parlo dels centres comercials que jo conec, que quedi clar.
 
Tenint en compte que el capital d'aquestes grans empreses és majoritàriament estranger, els beneficis no repercuteixen a la ciutat, al contrari del què passa amb el comerç de proximitat. Per què li interessa doncs a la ciutat aquest tipus de negocis?
Sí, tens raó. Tant de bo tots fossin terrassencs. El beneficiari final és el consumidor, i si resulta que una empresa estrangera pot fer-ho de millor qualitat i més barat que una catalana, ho farà l'estrangera. Estem en un mercat de lliure competència poc limitat. Tot i així hi ha diversos centres comercials que no són estrangers.
 
D'altra banda, fa poc van anunciar que destinarien mig milió d'euros al comerç de proximitat. Per què serviran, és a dir, on aniran a parar?
En campanyes de Nadal, per exemple. La il·luminació que posem aquí és mediocre. Tenint en compte que és l'època en la qual els petits comerciants guanyen més diners, és bo generar el caliu per consumir. També en destinarem a fer aparcaments perquè la gent pugui accedir millor al petit comerç.
 
Fins ara, qui ha posat més llenya al foc han estat TeC i la CUP. Ha escoltat les seves propostes? Què li semblen?
A la petició inicial de moratòria que proposava la CUP, ja els vaig contestar que el Tribunal Superior de Justícia diu que això no és legal. Per la seva banda, TeC va proposar fer una llista amb tots els locals que estan buits i són susceptibles de fer-hi petit comerç, i em sembla molt encertat. Abans d'un pla estratègic s'ha de fer un pla de diagnosi.
 
És partidari d'obrir els diumenges?
Sí, el comerç està subscrit a l'interès del consumidor. I aquest ha de poder anar a comprar els diumenges. Potser no tot el diumenge, però ha de ser una opció. Si es demostra que la gent no genera activitat els diumenges, sempre es pot fer marxa enrere.