​Totes les ànimes de l'església i de la política acomiaden mossèn Ballarín

Des de bon matí d'aquest dissabte, 19 de març de 2016, a Berga ha plogut. No ha parat de caure pluja fina des d'uns núvols grisos, que embocallaven de tristesa la capital del Berguedà. Era com si la verge de Queralt hagués començat a plorar, i no volgués deixar de fer-ho fins l'hora de dir l'últim adéu a qui havia acaronat, nit rere nit, a dalt del cim que li fa de casa. 

Mossèn Josep Maria Ballarín havia deixat anar l'últim alè poques hores enrere, divendres, el dia abans del seu sant. Un estol d'amics i companys de fatigues han passat pel tanatori, però a les quatre de la tarda ha arribat l'hora d'un funeral que, com s'esperava, ha estat carregat de sentiment. Algú que carregava amb les essències de moltes coses, que tenen arrels profundes, se'ns n'ha anat. I això pesa. 

Gregorià exquisit

La cerimònia ha començat amb puntualitat, i ha estat un petit regal per a tothom que s'ha acostat fins a l'església. La Capella de Música de Montserrat ha cantat tota la missa amb un gregorià perfecte. El rector de Gósol, Ramon Anglerill, ha destacat durant el seu sermó que feia temps que no se sentia una interpretació així, i que aquesta música donava pau. "I això és el que volia mossèn Ballarín", ha precisat. 

Abans, però, les primeres notes que s'han sentit al que es coneix com l'església de Sant Pere pels berguedans, han estat les d'una peça de Mozart, un autor que omplia els seus dies i nits d'estudi. A l'altar, presidia el bisbe de Solsona, Xavier Novell, acompanyat del seu antecessor, Jaume Traserra, i de l'arquebisbe de la Seu d'Urgell, Joan Enric Vives. I els envoltaven una vintena llarga de capellans. Molts, com Ballarín, capellans de poble. 
 
Les dues ànimes eclesiàstiques

El sermó, ha anat a càrrec, en primer lloc, del bisbe Novell. Però, després, per voluntat pòstuma de Ballarín, qui ha parlat ha estat el seu rector, a Gósol, Ramon Anglerill. I aquesta fotografia és la que resumeix, en part, el funeral de mossèn Tronxo. Les dues ànimes de l'església, la més pulcra i ortodoxa de Novell, i la més planera, la més senzilla, la més popular en definitiva del rector, han acomiadat, a la seva manera, un capellà admirat. 

A Berga, el bisbe Novell aixeca algunes reticències. Especialment, arran dels seus sermons a l'ofici de Corpus, per Patum. I el fet que ell presidís la missa creava una expectació tensa per part de les files de tall més progressista dels fidels. Però el cert és que ha trobat un to i un format molt adequats, amb un tracte exquisit pel missatge. Un missatge facilitat per l'evangeli, centrat en el Sermó de les Benaurances de Jesús als seus apòstols.