Rull: «Les calçades laterals de la C-58 seran una nova ronda de Terrassa»

Josep Rull (Terrassa,1968) ha passat de dirigir la sala de màquines de Convergència a preparar des del Departament de Territori i Sostenibilitat les estructures d'estat, sobretot en clau d'infraestructures, que una futura Catalunya independent necessitaria. Les diverses edicions territorials de NacióDigital l'han sotmès a un examen per saber quina estratègia té la conselleria per respondre a les demandes de cada comarca. Rull ha afirmat que les obres de millora i ampliació de la C-58 entre Terrassa i Sabadell començaran el 2017. A més el conseller creu que el IV Cinturó fins a Abrera s'ha d'acabar un any abans del que vol el ministeri de Foment (2019) i que ha de ser una ronda del Vallès i no una circumvalació de Barcelona.

- ​El Departament que encapçala planteja per solucionar els col·lapses de la C-58 prioritzant les actuacions en el tram entre Terrassa i Sabadell, amb tres carrils el tronc central en sentit Barcelona, més dos nous de trenat per enllaçar amb l’AP-7 al Nus de Sant Pau. I la construcció d’una nova calçada lateral de dos carrils entre Sant Quirze i Terrassa, en sentit Manresa. Ens pot ampliar aquesta informació i posar pressupostos i calendari. 

Farem tres actuacions diferents. Tot el projecte complet, l'inicial, que és molt potent, ens costaria uns 200 milions d'euros. A mig i llarg termini el mantenim. En aquests moments no tenin els diners per poder-ho fer. 

- I quina és la proposta?

Hem anat cap a una solució pragmàtica. 

- Què vol dir...
Amb 20 milions d'euros volem fer tres coses concretes. En direcció Terrassa-Sabadell, dues: el tercer carril des de Can Parellada fins la primera sortida, a l'altura dels grams magatzems com l'Alcampo. Ha de permetre superar un escull i un element de congestió. 

- Al nus de Sant Pau s'hi farà una gran intervenció?

La considero molt important. Des de la zona de l'Ikea fins la B-30 es plantegen uns carrils de drenat. Ens ajudaran a fer una incoporació neta cap a l'altra autopista. Hi ha retencions cada dia perquè l'accés cap a Lleida-Tarragona i Girona és insuficient per assumir tot el trànsit. 

- I en direcció Sabadell-Terrassa, què és el que es pensa fer exactament?

Ampliar la capacitat de les calçades laterals que existeixen ara, des de Sant Quirze fins a Terrassa, a l'avinguda del Vallès, pel vessant Oriental, per la benzinera del KM 17. Ens permetrà que sigui com una ronda interna de Terrassa. El que veiem és que a la tarda la majoria del trànsit no continua fins a Manresa -uns 10.000 vehicles-, sinó que la major part entra a Terrassa, i parlem de més de doble. Els redireccionarem a través de les calçades laterals i segregarem el de llarg recorregut. 

- Podem parlar d'un calendari?
Tindrem el projecte constructiu aquest 2016 i començarem les obres el 2017.

- Per acabar-les quan?
L'any 2018.
 
- Un altre dels grans temes que preocupa a la ciutadania de Terrassa és el IV Cinturó. Fa uns dies es va reunir amb la ministra de Foment Ana Pastor. Com està tot en aquest moment? 

Hem de replantejar què és el IV Cinturó. En els seus origens era una variant de la Nacional 2. És un concepte antic que hem de ser capaços de superar. El govern de Catalunya no se sent còmode amb el concepte clàssic de l'autopista, pensada amb mentalitat de l'Estat com a circumvalació de Barcelona. Ens agrada més Ronda del Vallès.

- I què significa aquesta nova acepció del la B-40?
Que no sigui una via de pas. Que serveixi per abastir els polígons industrials i els municipis. Intentarem bastir un consens territorial. El IV Cinturó no ens l'ha de dibuixar la ministra. És un error l'actitud prepotent de prescindir del territori. Qui ha decidir és Catalunya, la Generalitat, d'acord amb els consells comarcals, amb els ajuntaments... És un missatge clar.

- La ministra va fer fa tres setmanes una visita sopresa a les obres sense avisar les institucions locals i nacionals.
Per marcar posició. Això no ha de funcionar així.
 

- El tram Terrassa-Abrera està a punt d'acabar-se però no hi ha manera de finalitzar les darreres intervencions que queden. Quin calendari planteja la Generalitat?

No es pot acabar el 2019 com diu la ministra. Ella va dir que treballaven al túnel d'Olesa en tres torns. Em sembla molt bé, però que facin algo a Viladecavalls. Es pot actuar simultàniament als dos llocs. Cal escurçar terminis.

- Quan hauria d'estar enllestida?
El 2017-2018, un any abans del que vol el ministeri. És possible si es treballa a fons i hi ha voluntat política. L'error és concentrar-ho tot en el túnel. 
 

- Rodalies. Sobre el funcionament i la possibilitat d'aconseguir-ne el traspàs. El seu pla per assumir-ne totes les competències, creu que el podrà tirar endavant abans d'assolir la independència?

- Nosaltres ho fem des d'aquesta perspectiva. Agafar musculatura per estar preparats. Això és possible dins l'estat autonòmic. Hi hauria marge, i a nosaltres ens convindria de poder-ho fer en aquests termes. I genera un consens ampli. Quan nosaltres hem plantejat aquesta opció, de tenir el control sobre els trens i les vies, i les estacions, sobre el material mòbil i la infraestructura, hem aconseguit un nivell de complicitat important al territori. Alcaldes que no són sobiranistes, que no volen la independència, donen suport a aquest plantejament. Hem buscat identificar una aposta, un projecte, que tingui consens ampli a nivell de país. Considerem que aquest és un element interessant. 
 
- En la primera fase, que és tenir el control directe dels vuit corredors estrictament interiors, creiem que hi pot haver marge. I que pot ser positiu per a Catalunya i pot ser positiu per a l'Estat. Aquest és el missatge que li traslladàvem a la ministra de Foment. Si vostès no se'n surten, ens ho deixen fer a nosaltres que hem acreditat un nivell de solvència molt alt a l'hora de gestionar sistemes ferroviaris. Aquest és un plantejament però, a molt curt termini, el que nosaltres hem posat sobre la taula són dues altres qüestions. La primera, un major nivell d'exigència amb Adif. Adif forma part, en aquests moments, no de la solució sino del problema. És potser l'expressió més clara del problema. 

- Matèria sensible. 
 
- Nosaltres hem fet un diagnostic del que està passant a la xarxa ferroviària catalana, i un dels problemes que tenim són les limitacions temporals de velocitat. Això impedeix que poguem complir els horaris. Quan els trens de l'R-3, de Parets a Vic-Ripoll-Puigcerdà, incorporen amb caràcter permanent un 10% de retard, forma part d'aquestes limitacions temporals de velocitat. Quan l'R-16, cap a l'Ebre, incorpora un 60% de retard forma part d'això. O l'R-15, cap a Ribera d'Ebre i al Priorat, forma part d'això. Què ens ha demanat Adif? Adif i Renfe, el que ens diuen és que modifiquem els horaris. Incorporin aquests retards, canviïn els horaris i acceptint-los. Nosaltres ens neguem a fer-ho. Si ho fem, devaluarem extraordinàriament el sistema. En resum, volem el control ple del sistema per fer com hem fet amb Ferrocarrils de la Generalitat, Llobregat-Anoia, Vallès, i ara amb el tren de la Pobla de Segur. A curtíssim termini, el que volem és solucionar problemes immediats, que són d'exigència obligatòria. 
 - El govern espanyol, sigui quin sigui, pot estar temptat de condicionar els traspassos o les injeccions econòmiques al fet que s'abandoni el procés independentista. 

- Andreu Mas-Colell va ser molt clar en aquest sentit l'altre dia. Mentre siguem una autonomia, l'Estat de proveir els elements propis d'una autonomia, que vol dir finançament i compromisos d'inversió Si consideren que això pot ser pervers de cara al pas cap a la independència, doncs que facin una intervenció formal i directa de la Generalitat. Si consideren que nosaltres aprofitarem l'autonomia per preparar alguna altra cosa, que siguin explícits. Perquè, de facto, el que estan fent és intervenir Catalunya sense dir-ho. Catalunya ja és una comunitat autònoma totalment intervinguda. Que ho diguin o que gestionin la relació Estat-autonomia en uns termes d'igualtat. Nosaltres, el que hem dit és que el titular últim del futur de Catalunya, els que decideixen, són els ciutadans de Catalunya. I això és un compromís insubornable per part nostra.


  
- El que intentarem és superar el mecanisme de les ATM territorial i anar cap a una ATM del conjunt del país. I tenim un instrument potent que és la T-Mobilitat. El que volem és ampliar la integració tarifària al conjunt del país. Aquesta és la segona gran revolució que volem fer a nivell de transport públic. La primera la vam fer amb la integració tarifària a l'entorn de l'àrea de Barcelona. Això ho hem estès amb ATM territorials, i ara el que volem és fer aquest nou pas endavant. I és a l'entorn de la T-Mobilitat que volem canviar determinats elements que els limiten molt des d'un punt de vista operatiu, i estendre amb un criteri comú a tot el país la integració tarifària, a les 42 comarques catalanes. Però cada vegada que fem això, el que necessitem són recursos. Amb l'aprovació de la llei de finançament del transport públic, ens dóna eines per poder treballar millor. Quan comença tota aquesta operació de la T-Mobilitat? Mirarem de posar-la en marxa aquest any 2016. Aquest és l'objectiu, amb gradualitat. Començarem a l'entorn de Barcelona.