Una interpretació excel·lent

De algún tiempo a esta parte, de Max Aub 
Therkas Teatre
Dissabte, 12 de març de 2016
Centre Cívic Paco Cano de Viladecavalls

Quan es parla de bons actors i actrius de casa nostra, mentalment tothom es trasllada a Barcelona, oblidant o menystenint que a la nostra ciutat hi ha gent que interpreta de meravella.

Aquest és el cas de l’Esther Lázaro que, tot i definir-se com a semi-professional, no ha d’envejar gens moltes actrius que cada nit actuen als teatres de Barcelona. Una noia jove, l’Esther, que si continua treballant amb aquesta passió, sentiment i seriositat, ens regalarà moltes tardes memorables.

Dissabte passat, al Centre Cívic Paco Cano de Can Trias, interpretà el monòleg De algún tiempo a esta parte de Max Aub. L’Esther es posà en la pell d’Emma, una dona enfonsada, humiliada, anorreada. Una dona que viu atrapada dins l’Àustria ocupada pels alemanys, l’any 1938. Una dona que ho ha perdut tot: el seu fill, mort a Barcelona en plena Guerra Civil espanyola; el seu marit, assassinat a Dachau; el negoci, confiscat; i fins i tot la casa, de la qual ara en gaudeix un invasor. 

Ella sobreviu escombrant, primer els gèlids carrers de Viena, ara un teatre i de tant en tant, per més inri, el menjador de la que fou la seva pròpia casa. En poc temps tot el que l’envoltava s’ha ensorrat o ha desaparegut. Sola, sense família ni amics, ha hagut de fer front a la nova situació, primer amb desesperació i incredulitat i, amb el temps, amb ressentiment i odi. 

 Mentre escombra i recull llibres del terra al teatre, Emma “parla” amb el seu marit i repassa com han anat els desgraciats esdeveniments que l’han dut fins a aquesta miserable existència. 

Esther Lázaro construeix un personatge abatut, però ple de ràbia, odi i amargor contra els qui li han robat la vida. L’Esther viu, respira i sent el personatge d’Emma. L’ha construït amb honestedat perquè no ha buscat el recurs fàcil de presentar-nos una dona irada, enèrgica i combativa, sinó que després d’analitzar i treballar molt el text, ens presenta una Emma plena de dubtes, que no n’entén de política i que, per tant, no sap ben bé perquè ha passat tot.

Però el que sí sap i ens descriu és l’horror, la violència, la injustícia, la intolerància amb què els tracten els que abans eren els seus veïns. Ho descriu, però no ho entén. 

L’Esther Lázaro, amb aquest monòleg, ens ofereix una combinació sensacional: un text de primer nivell i una interpretació excel·lent. La dicció és perfecta. Demostra un gran domini com a narradora: pujant el to quan convé, fent silencis i pauses en els llocs clau, jugant amb el ritme i el timbre de la veu... He vist poques actrius a la ciutat amb aquestes capacitats. Tot plegat fa que el públic mantingui l’atenció en tot moment i resti com hipnotitzat.

Li recomanaria, doncs, que no actuï més amb micròfon sense fil. No li cal i, a més, distorsiona la veu i no ens deixa gaudir de tots els matisos i recursos que fa servir.

Però no només és la dicció, l’Esther construeix el personatge amb tot el cos: la cara, amb la qual expressa ràbia i dolor; el tremolor de les mans, gens artificial; el seu posat corbat; la manera de respirar... Com he dit anteriorment, tot és sentiment.

 El moment sublim el trobem en les descripcions que fa de la Nit dels Vidres Trencats i del moment de la detenció del seu marit. Aquí desplega tot el seu art. 

L’escenografia és absolutament minimalista: un bagul, una catifa amb un munt de llibres escampats al damunt i un mirall de peu. No cal res més, l’Esther ho eclipsa tot amb la interpretació.

Com a únics aspectes que no em van acabar de convèncer hi hauria la il·luminació, una mica deficient, i el maquillatge, potser massa carregat. No és d’estranyar, doncs, que dugui unes 50 representacions a les espatlles d’aquesta obra i que li segueixin demanant. Des que la va estrenar a Segorbe (Castelló) el juliol de 2012, ha voltat per Barcelona, València, Mallorca, Còrdova, Madrid, Mèxic DF, París, Viena, Salzburg... La llista és llarga. Tan de bo continuï creixent i l’Esther no es cansi de representar-la. Si no l’heu vista, aquesta és una obra imprescindible per als amants del teatre.  

Direcció i interpretació: Esther Lázaro.  
Disseny d’il·luminació i so: Ricard Freixas.
Caracterització:  Alba Setó.
Durada: 1 hora i 20 minuts

Eloi Falguera
Director i autor