Coneixeu els barris de Terrassa Palofrets i Las Latas?

Els noms dels barris de Terrassa majoritàriament fan referència a topònims locals, en alguns casos són erronis, en altres no s'adiuen amb aquells llocs i, fins i tot, n’hi ha que són importació.

Topònims locals

Ca n’Anglada deu el seu nom a la masia de Ca n’Anglada, del segle XV, situada al sud del barri al costat de l’ermita de Sant Cristòfol.

Cementiri Vell fa referència al primer cementiri de Terrassa fora de la vila i que fou tancat l’any 1964. En un principi era un sotsbarri de Can Palet.

Vallparadís. Pren el nom del castell i del torrent. Com a Paradís està documentat des de l’any 1088 i el 1352 com a Vall Paradís.

Vilardell. La denominació prové del torrent que hi passava i que portava aquest nom (avui avinguda. de Madrid). No va ser fins el 1978 que s’edificà un seguit de pisos de protecció oficial.

Can Roca. La construcció dels anomenats pisos de Sant Eloi en terres de Can Roca i la posterior urbanització per sobre de la Zona Esportiva va donar pas aquest barri, tot i que la masia estava situada en el que és ara el Pla del Bon Aire.

Torrent d’en Pere Parres. El nom prové del torrent que antigament creuava pel mig. Amb el nom de Pere Parres apareix documentat al segle XIX, però s’ignora l’origen o qui era aquest personatge.

Can Boada. Pren el nom de la masia de Can Boada del Pi, ja documentada al segle XV. Malgrat ser un sol barri, hi conviuen dues associacions de veïns separades; la de Can Boada casc Antic-Can Boada del Pi, i la de Gilbraltar-Plaça Lluís Companys.

La Maurina. El seu nom fa referència a les terres del mas Marsans o Mauri, actualment desaparegut. Era conegut com el barri de las Latas per les seves primeres construccions modestíssimes.

Roc Blanc. Deu el seu nom a un turó del mateix nom que hi ha prop del barri, que a la vegada porta aquesta denominació per una fita o pedra blanca que separava les parròquies de Sant Pere i de la quadra del Toudell.

La Cogullada. Pren el nom de la Font de la Cogullada, la qual estava situada a l’actual parc. En un principi formava part de Ca n’Aurell perquè aquesta masia es trobava dins el seu territori, però va optar per la Cogullada per no repetir noms. La seva part nord també va ser coneguda com barri de la Piscina.

Can Parellada. Tot i que la masia amb aquest nom es troba al bell mig del polígon industrial de Can Parellada, el barri està ubicat en terres que havien estat del mas. Una  “parellada” era la porció de terreny que podia llaurar una parella de bous al llarg d’un dia.

Font de l’Espardenyera. Deu el seu nom a la surgència d’aigua anomenada Font de l’Espardenyera situada a la vessant del Torrent de les Monges.

Les Arenes, La Grípia i Can Montllor. Barri format per la unió de tres barris. El de les Arenes, el més antic, lògicament deu el seu nom a la riera. En un principi, era conegut per Pueblo Seco. El de la Grípia, al torrent de la Grípia, tot que no se sap d’on prové aquest topònim. I, el de Can Montllor, de la Masia de Can Montllor documentada des de l’any 1209 com a mas Mosteroles.

Can Palet de Vista Alegre. El nom prové de la desapareguda masia de Can Palet de Vista Alegre. Aquest barri era conegut inicialment com El Sosiego.

Can Gonteres. Relatiu a la masia de Can Gonteres situada ara dins el terme de Viladecavalls.

Les Fonts. El nom del barri, òbviament, prové de les moltes fonts que hi ha en el sector.

Les Martines. Des de 1240 que es té constància d’aquest topònim per referir-se a la serralada on està ubicat. Probablement es deu a algú que es deia Martí.

Can Tusell. Deu el seu nom a la masia propietària de les terres de conreu on s’ubicà el polígon d’habitatges.


La masia a la qual deuen el seu nom està situada fora del barri

Can Palet. El nom prové de la masia de Can Palet de la Quadra, originària del segle XIII. La masia actualment està situada al polígon industrial.

Ca n’Aurell. Rep el nom de la masia de Ca n’Aurell. Quan es van separar aquest barri i el de la Cogullada, la masia va quedar ubicada en el de la Cogullada. Can n’Aurell, el més gran de Terrassa, es va formar de la unió dels barris de la Riera, (de la Rambla al carrer de Faraday), el genuí de Can Aurell (des del carrer Faraday a l'avinguda d’Àngels Sallent) i el de l'Ombra Bona (al nord del carrer Pare Llaurador).

Un munt d’errades

Pla del Bon Aire. El topònim no correspon a la seva situació, ja que es va segrestar de la zona on ara hi ha el Club Egara. Per tant,  hauria de dir-se barri de Can Roca, per la raó que la masia amb aquest nom estava al bell mig de l’actual Pla del Bon Aire.

Can Jofresa. Al bell mig on es van construir els “gratacels”, hi havia la masia de Can Bosch de Basea que fóra el topònim més adient. A un regidor, però, li va semblar que aquest nom seria massa complicat de pronunciar pel nouvinguts, i es va adoptar el de la masia veïna de Can Jofresa, que era on ara hi ha les instal·lacions esportives.

Un cas diferent és el de Sant Pere
Antic poble de Sant Pere. Que hauria de dir-se simplement Sant Pere ja que és el genuí nom del poble que es va formar a redós de l’esglésies de Sant Pere.

Sant Pere. És el més ric en topònims i que hauria d’haver adoptat algun de propi, preferentment el de Can Pous o, si més no, el de Can Fatjó, Can Tusell o Pla de l’Ametllera.

Sant Pere Nord. Situat entre l’avinguda de Jaume I i la riera de les Arenes. Aquest antigament era coneguda com el Pla de les Arenes.

Amb calçador:

Sant Llorenç del Munt. Situat a les terres de Can Montllor. Va rebre el nom perquè estava encarat cap el massís de Sant Llorenç del Munt.

Montserrat. Al sud del Pla de la Corneta. Rep aquest nom per una simple assignació administrativa, però sobre tot per l’espectacular vista que es tenia de la santa Muntanya.

Ègara. Que fa referència  a l’antiga ciutat romana, però sense cap arrel toponímic dins el barri.

Can Palet II. En un principi va ser conegut com el barri del Guadiana, però finalment va adoptar aquell nom ben poc reeixit. Hauria estat més apropiat barri de Can Figueres de la Quadra, ja que aquesta masia estava situada en aquest indret.
  
Segle XX. Se li va posar aquest nom per celebrar l’arribada del segle XX. La zona havia estat coneguda anteriorment com el barri del Palofrets o de l’Aiguacuit.

Escola Industrial-Plaça de Catalunya. Durant la primera meitat del segle XX era conegut com a barri de Can Gorgs. Va ser l’any 1984 quan, arran la urbanització de la plaça de Catalunya, la novella associació de veïns va adoptar aquest nom pel barri, després de segregar-se del de Ca n’Anglada.

Poble Nou-Zona Esportiva. Barri amb cases construïdes a partir dels anys 50 a redós de la carretera de Rellinars.
  
Topònims forans 

Guadalhorce. Nom d’un riu de la província de Màlaga.

Xúquer. És el més petit dels barris de Terrassa. Prèn el nom del seu carrer principal; el Júcar. Aquesta zona antigament era coneguda com la barriada de Can Tàsies o de Can Tasís, nom d’una casa de pagès que hi havia molt a prop.

Torre-Sana. Als anys 60 es va urbanitzar com a zona d’estiueig, de les moltes que es feien arreu de Catalunya, a les terres per sobre del cementiri fins a la línia del tren. Aquesta urbanització es va anomenar Torresana