10
de març
del
2016
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
11:23h
@30anysapropteu recordeu el "Meson los Arcos" de l'any 1990? #Terrassa#30anysapropteu@CanalTerrassapic.twitter.com/i8vrIVIiIr
— 30 ANYS A PROP TEU (@30anysapropteu) March 10, 2016
De ben segur que només llegir Mesón de los Arcos arribaran a milers de terrassencs i terrassenques d'una certa edat records i més records. Qui no pensa en el Narcís? Qui no va passar-hi bones estones? Qui d'aquells i aquelles que es movien en espais més o menys alternatius no tenien marcat en la seva agenda fer una cervesa al Mesón? Qui se n'oblida del peculiar sentit de l’humor del Narcís?
Però un dia tot se'n va anar en orris. Primer amb el tancamen, i després amb l'enderroc de l'edifici. Avui ja només resta la memòria dels que van viure aquelles històries. Un finestral gòtic del balcó, avui en un racó a l’entrada de l’actual immoble, és el que en queda. Es tracta d'una artística llinda de pedra esculpida
A l'època medieval, a la plaça Major hi havia dos hostals: el d’en Satorra, i el de n' Alberigues, propietat de Berenguer Alberigues, a la cantonada amb el carrer de Jaume Cantarer. Hi ha constància documental que l’any 1382 es va adobà la façana.
A principis dels segle XX es va batejar bar La Punyalada, i el 1931 Antoni Torrens el va adquirir i li va posar el seu nom. Acabada la Guerra Civil, es va enderrocar l'edifici construint–ne un de nou amb el característics arcs de la planta baixa conservant la finestra gòtica. Des de llavors, ja va ser el Mesón de los Arcos, després que li prohibissin el nom d'Hostal Torrens perquè semblava que era en català.
El 1976, un dels seus fills, Narcís Torrens va agafa el relleu del negoci del bar restaurant.
Deia en una entrevist: «Des del Mesón he vist moltes coses que han passat a Terrassa: recordo una gran gentada per l’ordenació d'un bisbe o les processons de Setmana Santa, durant les quals només podíem obrir de 8 a 10 per servir sopars, i també alguna manifestació després del franquisme que va acabar amb una persecució de la policia.
En una d'aquestes vaig veure la gent corrent i vaig tancar les portes i els llums amb tots els clients ben quiets a dins! A finals dels setanta s'hi reunia tota la gent de la cultura popular, sobretot els castellers. També hi venia la gent del jazz, i un cop van portar-hi el Tete Montoliu amb els seus músics. Durant els anys vuitanta l'ambient es va endurir una miqueta, però la darrera reforma de la plaça va ser molt positiva i va portar molta més gent al bar».
En una d'aquestes vaig veure la gent corrent i vaig tancar les portes i els llums amb tots els clients ben quiets a dins! A finals dels setanta s'hi reunia tota la gent de la cultura popular, sobretot els castellers. També hi venia la gent del jazz, i un cop van portar-hi el Tete Montoliu amb els seus músics. Durant els anys vuitanta l'ambient es va endurir una miqueta, però la darrera reforma de la plaça va ser molt positiva i va portar molta més gent al bar».
Era lloc de concentració dels grups de cultura popular, principalment del castellers. Hi havia de tot; En el seu exterior alguns “porreros” fumaven, el que havia portat a intervencions de la Policia Nacional. I possiblement és on es van fer visibles per primera vegada en públic parelles gais fent-se petons.
L’any 2000 Narcís Torrens es jubilava i el més de setembre tancava definitivament el històric local. El 30 de desembre, el Mesón de los Arcos s’acomiadava invitant els seus habituals clients a barra lliure. Aquells dia el local va estar ple de gom a gom. El Minyons i els Diables es van afegir a la festa.