1 de 10

Sílvia Alcàntara retrata la infelicitat al llibre «Els dies sense glòria»

L'escriptora presenta novel·la cinc anys després de publicar "La casa cantonera" | "Encara tinc moltes coses sobre les quals parlar", manifesta l'egarenca sobre la seva fixació amb el passat

per Europa Press, 3 de març de 2016 a les 08:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'escriptora Sílvia Alcántara Foto: Edicions de 1984

L'escriptora Sílvia Alcàntara retrata la "infelicitat" i el món de les relacions humanes a la seva tercera novel·la, Els dies sense glòria (Edicions de 1984), ha explicat aquest dimecres l'editor Josep Cots en roda de premsa. Autora d'Olor a colònia' (2009) i La casa cantonera (2011), Alcàntara ha estat durant cinc anys escrivint aquest llibre sobre la història de tota una generació representada per Glòria i les famílies a les quals el progrés va portar a la ciutat.

"Explico l'abandonament de la pagesia i com la cultura agrària es va perdent", ha explicat Alcàntara, que va estudiar teatre i viu a Terrassa des de mitjan dels 60. Al llibre són presents expressions típiques de dues comarques catalanes, que Alcàntara va escollir a causa de la seva procedència -va néixer a Puig-reig, un poble del Berguedà- i la del seu marit, que era del Bages: "En el menjar també és molt semblant, i en el llibre he cuidat la parla d'aquestes zones, a través d'àvies que em permeten fer-les parlar d'aquesta manera".


La història de Glòria està marcada per la malaltia, i com els personatges la viuen, sense deixar de banda el context social que es desenvolupa: "La malaltia és un fet que marca els costums i la manera d'entendre la vida, perquè veus patir una persona i t'adones que som molt poca cosa", ha afegit Alcàntara.

Viure amb els personatges


Alcàntara ha explicat que sempre comença les seves novel·les d'una manera mental, mentre camina, i quan comença a escriure-la, ja sap què vol narrar: "Els meus personatges me'ls emporto a tots els llocs, són com part de la meva família, i em passa com amb els fills quan se'n van de casa, que tens certa nostàlgia".

"Encara tinc moltes coses sobre les quals parlar", s'ha referit l'escriptora sobre la seva fixació amb el passat, ja que l'obra arrenca durant els anys 30 i arriba fins a principi del segle XXI. "Tinc més passat que futur, acabo de complir-ne 72", ha fet broma l'escriptora, que ha explicat que cada dia s'aixeca a les sis del matí per gaudir del silenci i escriure durant unes hores.


Doble significat

El títol, que originalment era 'A soles', va ser una proposta de l'editor: "Primer, Els dies sense glòria té a veure amb el fet que ella està malalta i no hi és, i segon, que és aquesta idea que la família no acaba de sortir de les dificultats que viuen", ha afegit Cots.

"Des de jove, Glòria busca la felicitat, però un cúmul de dificultats que ho van complicant, i la converteixen en una permanent infeliç, així com el seu entorn", ha afegit Cots, que ha destacat la versemblança de la novel·la com una de les seves millors característiques. "La idea de la família m'interessava per anar al fons de les persones. El lector va coneixent tots els personatges fins al punt que a mi m'interessa", ha manifestat Alcàntara.

 

Participació