El punyent espectacle «Ragazzo» arriba a Terrassa amb entrades exhaurides

El proper dissabte 27 de febrer a la Sala Maria Plans, el CAET rememora els fets de Gènova 2001

La Torre
23 de febrer del 2016
Actualitzat a les 7:20h
El proper 27 de febrer a la Sala Maria Plans, el CAET -Centre d’Arts Escèniques de Terrassa- presenta Ragazzo escrita per Lali Álvarez i interpretada per Oriol Pla (protagonista a la pel·lícula Animals de Marçal Forés i Any de Gràcia de Ventura Pons i amb Rosa Maria Sardà i actor també a Truman de Cesc Gay).

Ragazzo sitúa l'acció a Itàlia, l'estiu de 2001. Gènova, la ciutat del protagonista, viu larestricció de drets socials més gran des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons... 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc onels líders mundials del G8 estan celebrant una cimera. La decisió de sumar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa, canviarà el destí del nostre personatge.
 
Lali Álvarez porta l'antiglobalització als escenaris amb un text punyent i amb una posada en escena atrevida i trencadora. Ragazzo explica els fets de Gènova 2001 des de la potència d’un text clar i directe i de la mà d’un dels seus protagonistes: Ragazzo, inspirat en el jove Carlo Giuliani, assassinat pels carabinieri a la manifestació i interpretat per la bèstia escènica d’Oriol Pla, una de les joves promeses del teatre català. La seva magnífica interpretació, suada i viscuda, juntament amb lagran qualitat del text, fa inevitable que el públic s'emocioni i s'indigni per uns fets que, 15 anys més tard, segueixen sense aclarir.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?
Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.