17
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
16:51h
Un cop passats un parell de dies de la rua de Carnestoltes, i havent parlat amb la nostra gent, creiem oportú fer aquesta carta, per a veure si finalment ens assabentem de què va la “cosa”. Enguany, en fa 28 que participem com a comparsa, aquí a Terrassa. Ho fem amb molta il·lusió, amb ganes de gaudir, passar-ho bé i lluir, i també, no ens enganyem, com a qualsevol persona, ens agrada que així se’ns reconeixi.
I cada any passa el mateix.... quan es dóna a conèixer el veredicte del jurat..... francament no l’entenem. No coneixem els criteris, normes o loteria que fan servir per valorar les comparses i llavors veiem motius per creure que el jurat no és just.
Pensem que no es pot jugar amb els sentiments de les persones de totes les edats que amb tota la il·lusió treballen, s’esforcen i treuen hores per participar amb una comparsa..... encara que sigui pel temps de Carnestoltes.
Potser convindria que el jurat expliqui què es jutja .... per saber si cal esperançar-nos en que algun any el jurat ens reconegui la feina que fem.
També hem fet unes reflexions:
- Potser ... és que nosaltres no som mereixedors de reconeixement en el Carnestoltes de la nostra ciutat?
- Els terrassencs tenim el Carnestoltes que volem?
- Creieu que la comparsa oficial de la ciutat aquest any ens representava a tots?
- A la rua infantil del diumenge al matí la comparsa oficial era adient?
El que si hem recollit, i això ningú ens ho pot treure, és el reconeixement a una feina ben feta amb il·lusió i haver gaudit el nostre grup d’allò més. Tant sols ens resta agrair al públic que estava a la rua de dissabte i diumenge, així com nombrosos participants d’altres comparses, el seu suport i felicitació.
A tots ells Moltes Gràcies
Nuri Escudé i Guil
Presidenta Agrupació Folklòrica Amunt i Crits
Comparsa: Vas més sol que un mussol