16
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
17:20h
La Cecot, davant la proliferació de grans i petites superfícies comercials a la zona del Vallès, reivindica el "compliment de la legalitat vigent" i el compromís dels Ajuntaments en la definició del model de comerç que volen desenvolupar en un futur a les diferents ciutats, "sense oblidar els reptes comercials de futur en els quals la societat de consum està immersa."
"No podem fer front a l’obertura de grans superfícies comercials dins la Trama Urbana Consolidada (TUC) però podem pensar en gran i decidir quin tipus de comerç volem per poder disposar d’uns equipaments de futur de forma ordenada amb equilibri entre formats, que generin flux comercial" afirma Cristina Escudé, presidenta de la Comissió de Comerç Interior i membre del Comitè Executiu de la patronal catalana Cecot.
La Cecot reivindica la suma d’esforços de tots els protagonistes públics i privats vinculats al marc comercial. Per això és necessari el disseny d’un pla comercial de la ciutat. La patronal es brinda a liderar el projecte del comerç de futur de Terrassa, elaborant una radiografia del que es disposa: atractivitat de la demanda i característiques de la oferta; per definir cap a on es vol anar tenint en compte les limitacions normatives, l’ordenació urbanística comercial, les zones d’atracció supramunicipal properes i les tendències del nou comerç.
Cal, també, segons la patronal vallesana, "una revisió dels actuals plans urbanístics i de les normatives d’usos. Per ser operatius en les decisions de la revisió i del plantejament comercial de futur és necessari comptar amb la confecció d’un estudi exhaustiu que ens mostri la radiografia actual del sector" i afegeix que "aquesta consisteix en elaborar una diagnosi que identifiqui els paràmetres de l’actual oferta comercial amb comparació amb d’altres ciutats de característiques similars (ratis comercials de nombre de locals buits sobre total de locals, fluxos comercials, densitat comercial i deslocalització de les compres entre d’altres), i els paràmetres de l’actual demanda avaluant la capacitat d’atracció intra i supramunicipal de la ciutat i del seu entorn residencial proper, per a finalitzar en la confecció d’un pla general consensuat amb tots els agents comercials i socials del territori".
En aquest sentit, la Cecot ja ha començat a donar els seus primers passos per poder disposar, en un temps relativament curt, d’aquest informe comercial. La patronal Cecot actualment representa directament 2.000 empreses del sector comerç i indirectament prop de 20.000 empreses.
"No podem fer front a l’obertura de grans superfícies comercials dins la Trama Urbana Consolidada (TUC) però podem pensar en gran i decidir quin tipus de comerç volem per poder disposar d’uns equipaments de futur de forma ordenada amb equilibri entre formats, que generin flux comercial" afirma Cristina Escudé, presidenta de la Comissió de Comerç Interior i membre del Comitè Executiu de la patronal catalana Cecot.
La Cecot reivindica la suma d’esforços de tots els protagonistes públics i privats vinculats al marc comercial. Per això és necessari el disseny d’un pla comercial de la ciutat. La patronal es brinda a liderar el projecte del comerç de futur de Terrassa, elaborant una radiografia del que es disposa: atractivitat de la demanda i característiques de la oferta; per definir cap a on es vol anar tenint en compte les limitacions normatives, l’ordenació urbanística comercial, les zones d’atracció supramunicipal properes i les tendències del nou comerç.
Cal, també, segons la patronal vallesana, "una revisió dels actuals plans urbanístics i de les normatives d’usos. Per ser operatius en les decisions de la revisió i del plantejament comercial de futur és necessari comptar amb la confecció d’un estudi exhaustiu que ens mostri la radiografia actual del sector" i afegeix que "aquesta consisteix en elaborar una diagnosi que identifiqui els paràmetres de l’actual oferta comercial amb comparació amb d’altres ciutats de característiques similars (ratis comercials de nombre de locals buits sobre total de locals, fluxos comercials, densitat comercial i deslocalització de les compres entre d’altres), i els paràmetres de l’actual demanda avaluant la capacitat d’atracció intra i supramunicipal de la ciutat i del seu entorn residencial proper, per a finalitzar en la confecció d’un pla general consensuat amb tots els agents comercials i socials del territori".
En aquest sentit, la Cecot ja ha començat a donar els seus primers passos per poder disposar, en un temps relativament curt, d’aquest informe comercial. La patronal Cecot actualment representa directament 2.000 empreses del sector comerç i indirectament prop de 20.000 empreses.