Puig: «El final de la infància resulta un canvi brusc, molt violent i dolorós»

Situada a Ullastrell, la novel·la és un viatge iniciàtic i alhora una història d'amor adulta | "La vida sense la Sara Amat" de l'escriptor egarenc va ser premiada amb el 56è premi Sant Jordi de Novel·la

per E.P., 11 de febrer de 2016 a les 12:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pep Puig narra el final de la infància en la seva darrera novel·la Foto: Europa Press


Pep Puig (Terrassa, 1969) narra "el final de la infància en directe" en la novel·la La vida sense la Sara Amat (Proa) -guanyadora del 56è premi Sant Jordi de Novel·la- on dos preadolescents discuteixen sobre la conclusió d'aquesta etapa. En una entrevista d'Europa Press, l'egarenc ha explicat que la història alberga un gran component metafòric que proclama que els amors de la infància desapareixen i que cal que ho facin per mantenir la seva memòria intacta "sense que es desvirtuïn".


Situada a Ullastrell, la novel·la explica com en una nit d'estiu nens de 13 anys estan jugant a fet a amagar i una de les nenes, Sara Amat, decideix desaparèixer del poble i quedar-se amagada a la casa de Pep de Cal Sabater, de manera que s'enfronten la visió d'una nena que ja no ho és i un nen obedient i enamoradís. La història parteix d'un conte que al seu torn arrenca d'una vivència real de l'escriptor en la seva infància, amb una verdadera Sara Amat, qui s'ha posat en contacte amb ell: "Està commoguda per coses que he escrit i la delicadesa amb què ho he fet".

Narrada des de la veu del nen ja adult però amb el punt de vista del final de la seva infància, la seva novel·la és un viatge iniciàtic i alhora una història d'amor situada a l'interior d'una habitació durant 12 dies, que permet tractar en directe aquest final d'etapa que interessa especialment l'autor per ser "un canvi brusc, molt violent i dolorós".


"En aquesta edat un passa de ser un nen bastant perfecte a ser un púber imperfecte, ple de contradiccions", ha afirmat Puig, que veu una distància enorme entre els dos mons, i també entre gèneres, ja que els nois no posseeixen la mateixa lucidesa que les noies. Sara Amat està clarament per davant del nen, i de la seva mà travessarà la porta cap a la pubertat: "La noia no li fa cas i li farà superar moltes proves fins que se situïn al mateix nivell".

Fascinació per les noies

Puig ha confessat que el tema de la novel·la -aquesta fascinació del nen per la nena més gran- és molt autobiogràfic, i està construït a partir dels seus records d'infància quan, estudiant en un col·legi de nois, arribava l'estiu i en veure les noies tendia a idealitzar-les.

A més, aquesta fascinació és concretament per aquestes noies intel·ligents i lúcides que es rebel·len contra un poble que els resulta mesquí: "Sent un profund rebuig per la seva comunitat. És un rebuig universal de quan ens fem grans".

"Hi ha un moment de quan creixem que ens molesta el que ens envolta, l'educació rebuda, la moral inculcada", ha explicat Puig, que va sentir també aquest rebuig i s'identifica en aquest sentit amb el personatge de Sara Amat, tot i que també el protagonista té molt d'ell. Paradoxalment, el títol de la novel·la explica per contraposició la novel·la, perquè narra com és la vida amb Sara Amat, no sense ella i des d'una veu adulta "és la vida sense aquella persona que t'ha marcat tant".

Entre els pròxims projectes de Puig es troba una història de personatges d'Anton Chéjov en diferents edats de la vida i que, en una trobada familiar, queden contraposats els seus microcosmos per exposar la seva visió de la vida, en una passió de l'autor pel temps. "La vida és temps i està feta de temps", ha subratllat l'autor, que considera que no es pot escapar a això malgrat que a la infància sembla que tot dura per sempre.

 

Participació