Es presenta a Terrassa el llibre sobre el creador de l'estelada

Vicenç A. Ballester, que va estudiar a la nostra ciutat, va tenir una vida intensa i compromesa amb el país

En l'acte de presentació es donarà a conèixer la "Primera Ruta de la Independència", un circuit cultural i polític

L'estelada té ADN terrassenc

| 10/02/2016 a les 17:49h
Arxivat a: Societat, Joan Muray, Fermí Rubiralta, Vicenç A. Ballester, Rafael Català, estelada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dijous, a dos quarts de vuit del vespre, el Centre Cultural de Terrassa acull la presentació del llibre Vicenç A. Ballester Camps (1872-1938) Creador de l'estelada. L'acte comptarà amb la presència dels autors, Joan Muray i Fermí Rubiralta; de l'historiador i editor Rafael Català i Dalmau; i Joan Marc Passada, president de la Fundació Reeixida. La presentació també està organitzada per Omnium Cultural.

En el mateix acte la Fundació Reeixida donarà a conèixer la "Primera Ruta de la Independència". Es tracta d’un circuit cultural i polític a través dels indrets on tingueren lloc els esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX, aleshores anomenat per la premsa ‘separatisme’ o ‘nacionalisme radical’.

Apunts sobre Vicenç Albert Ballester

Vicenç A. Ballester i Camps és un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric català i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’Estelada.

A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d’identitat catalanes del nostre temps: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara ‘La Tralla’, ‘Renaixement’ i ‘La Tronada’, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que ‘Els Segadors’. Però, sobretot, va ser dels primers a copsar la necessitat d’internacionalitzar el plet català.

De portes endins, va emprendre una gran tasca de nacionalització del país esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal a impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc.) i a defensar el conreu de la llengua catalana. Per sobre de tot destaca la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto. A més a més, posà en marxa l’edició pionera de la revista infantil ‘En Patufet’.

En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà a la importació i exportació de tota mena de productes, així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè, etc.

COMENTARIS

Tiene coste?
Anònim, 12/02/2016 a les 09:11
+0
-0
Auguro unas ventas colosales. Lo lógico sería que entrara a formar parte del paquete regalo junto a la estelada y el bocata en las salidas organizadas de l´anc, de otra forma será una ruina

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartell de la segona edició del
01/01/1970
El primer càsting es farà el pròxim 27 d'abril a les 18h al Centre Cívic Maria Aurelia Capmany
01/01/1970
Conté una seixantena de recursos esportius per a persones amb capacitats diverses
Papallona del Barri de Sant Pere de Terrassa | Cedida
01/01/1970
La nova bèstia es presentarà durant la festa major del barri
Un jove ballador dels Bastoners de Terrassa, a punt per ballar. | Joaquim Albalate
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 1 comentari
01/01/1970
La xarxa dels Grups de Defensa i Resistència consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes