entrevista

Dionís Guiteras: «No en traiem res, de restringir l'entrada als parcs naturals»

El vicepresident de la Diputació, entrevistat per un grup de periodistes de NacióDigital | Sant Llorenç del Munt i l'Obac només s'ampliarà si els ajuntaments ho demanen, no per iniciativa de l'ens provincial

per Joan Manel Oller/Pere Gendrau , Moià, 10 de febrer de 2016 a les 09:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Dionís Guiteras. Foto: Adrià Costa


Dionís Guiteras (Castellterçol, 1970) vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde de Moià ha estat entrevistat per un grup de periodistes de totes les edicions territorials de NacióDigital de la demarcació de Barcelona. Durant el darrer mandat, Guiteras (ERC) va començar a treure el seu municipi del pou de l'endeutament i ara ha de combinar aquesta feina, que encara dura, amb la de dirigir la Diputació de Barcelona, en qualitat de vicepresident, al costat de la presidenta, Mercè Conesa (CDC).


- Les velles reivindicacions d'ampliar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac semblen aturades. Hi ha alguna novetat al respecte, alguna petició per part dels municipis?

- No està previst ampliar-lo. Ara bé, si els ajuntaments en tenen ganes i altres administracions veuen l'opció de fer-ho, en podem parlar.


- Quin ha de ser ho hauria de ser l'ús d'un espai protegit? Qui l'ha d'utilitzar i com? De quina manera? És partidari de les restriccions? Quins camins es tanquen i quins no? Per on han de passar les bicicletes?

- Tots els parcs són diferents. Però l'ús pel qual es van pensar potser caldria revisar-lo. Val a dir que el meu parer és com a Dionís Guiteras i no com a vicepresident de la Diputació, perquè he de comentar-ho amb els tècnics.

- Quins elements s'haurien de plantejar?

- En el seu moment, els parcs naturals es van concebre i gestionar com a zones a preservar, perquè el creixement econòmic i territorial feia que aquests espais no es tinguessin en compte. Si no s'haguessin protegit llavors, segurament s'haurien perdut. No els coneixeríem com són ara. Segur que serien diferents. Una altra cosa és que avui en dia, un cop superada la protecció, tenim altres demandes. La gent necessita un lloc on esbravar-se i on poder passejar sense ser atropellat, on estar en contacte amb la natura, on viure experiències -que per nosaltres, la gent de poble, ens semblen molt surrealistes-. A la ciutat hi ha moltes coses que s'han perdut. I els parcs són un lloc d'esbarjo. Hi van bicicletes, cavalls, hi volen anar les motos, s'hi vol collir bolets... Passa en els parcs i en el 67 per cent del territori que és bosc.

- Bicicletes a gairebé enlloc de Sant Llorenç i l'Obac, perquè està prohibit. Ni cavalls, ni motos...

- És cert, però en molts accessos s'hi passa, i hi van quads i els han d'aturar els agents. Jo el que vull significar és que fa uns anys hi havia una realitat i ara una altra. I n'ha de parlar la Diputació, el Departament de Territori i també el de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Em consta que ja s'ha plantejat.

- I quin és el parer de Dionís Guiteras?

- Els haurem de definir. No sóc partidari que siguin uns espais restrictius sinó de formació. No en traiem res de restringir l'entrada als parcs, però sí que seria un error que no servís per aprendre, per saber què és un arbre, quins animals hi ha... Els parcs avui podrien ser una altra cosa.

Dionís Guiteras. Foto: Adrià Costa.


- Un dels greus problemes dels espais protegits, i Sant Llorenç i l'Obac no n'és una excepció, és la proliferació dels senglars. Que n'hem de fer? S'han de caçar i eliminar?

- El problema és el mateix que el del cabirol, el del cargol poma, el del conill, que és el de trencar l'equilibri del territori. Si no hi ha depredadors, algunes espècies proliferen. I si no són prou valents per fer-hi front i mirem a un altre cantó... Mentre que hi hagi quatre caçadors que tinguin ganes de tirar trets i fer la feina bruta... Hi ha zones de Catalunya amb massa porcs per hectàrea.

- I què cal fer doncs?

- Actuar amb contundència. Hi ha una part que la tenim superada, que és que si fins ara els que vivíem als pobles i ens dedicàvem a caçar senglars érem una colla de salvatges inhumans, des que arriben a la Meridiana el problema ja és un altre. Per tant, s'ha d'entomar amb pedagogia.

- S'hauran de contractar colles per caçar-los?

- És inviable. A trets no acabarem amb els senglars. És impossible. S'ha de mirar el problema de cara.

- I què vol dir això exactament?

- Preguntar-se quina pressió de senglars pot resistir un territori. És fàcil de saber. I demanar-se quin paper hi juguen espais protegits i boscos. A partir d'aquí prendre decisions. Ara bé, s'ha d'explicar molt bé a la ciutadania. Sí que entenc que fa respecte dir que s'han de matar. Si no ho expliquem, la societat dirà que fem una carnisseria, un acte no raonable per la gent civilitzada.

- Sabadell i Terrassa històricament han demanat una connexió en bicicleta a través de la carretera N-150.

 
- L'estem estudiant. En Jordi Fàbrega, el diputat delegat de Carreteres, ens ha presentat a tots els diputats de l’àrea un projecte no només de connectar Sabadell i Terrassa, també fer-ho amb Matadepera i Terrassa a través d’un carril bici. Això permetria tenir un traçat per a passejar, però també buscar sinergies amb altres aspectes que són de la nostra competència, com ho són fomentar l’esport o vetllar per la salut, i treure la congestió del trànsit, un aspecte que ens interessa molt.

D'esquerra a dreta, Dionís Guiteras, Pere Fontanals, Pere Pratdesaba, Joan Manel Oller i Albert Segura. En primer terme a la dreta, Pere Gendrau. Fotos: Adrià Costa 


 
- Vostès tenen experiència en fer aquest tipus de carrils.
 
- Si, però a més, ara volem fer que aquestes infraestructures viàries no només serveixin per transportar cotxes, sinó també tecnologia, fibra òptica. Així com la Mancomunitat va fer les primeres carreteres perquè en feien falta, ara cal fer circular informació i connectar pobles petits i el món rural perquè puguin accedir a les nostres tecnologies a través de reformes i millores.
 
- Queda molt lluny, aquest projecte?
 
- S’hi està treballant, ara no hi ha un pressupost fixat, però si que hi ha voluntat, els municipis ens ho demanen, i per això ens calia una línia estratègica a la Diputació per donar suport econòmic i tècnics i aportar altres aspectes que enriqueixin els municipis, que són de fet els qui ens ho encarreguen.

- I encàrrecs com aquests són els que els han fet els municipis amb el carril bici?
 
- Si, tenim demandes dels tres municipis, de Sabadell, Terrassa i Matadepera, i ens encaixa perquè és interessant.

- Quins són els principals objectius de l'equip de govern que hi ha ara a la Diputació de Barcelona?

- El primer objectiu que ens hem marcat a la Diputació, com a ERC, i després vestit un pacte de govern amb CDC, és conèixer la institució. ERC ha estat sempre un partit municipalista però mai havia tingut uns resultats municipals d'aquesta entitat. Hem assolit un espai de pes polític que no havíem tingut mai. Per tant, el primer objectiu és conèixer una eina tan gran i tan important per al món local com és la Diputació. Entrant més al detall, un cop coneguda la institució, el que volem és trencar tabús que es viuen i se senten des del món local i també des del carrer. Coses com que la Diputació és un ens absolutament estanc, o hermètic, o fosc. I ha de ser una eina transparent, oberta, que realment doni resposta a les necessitats que tenen els ajuntaments i els consells comarcals. 

- L'hermetisme, la distància, són conceptes que es poden associar amb els anys de govern del PSC. Això encara us pesa a l'hora de fer-vos amb el comandament de la institució?

- El problema de base pel que fa a aquesta imatge de la Diputació ve donat perquè és un ens que no és d'elecció directa. És un ens de servei als municipis. I en el que potser no han tingut prou encert els diferents governants que hi ha hagut és en què el client és l'ajuntament o el consell comarcal, però en definitiva a qui prestem el servei és al ciutadà. Sembla una cadena on les baules no estan prou lligades. Hi ha dos problemes en una institució com la Diputació per a un grup que ve de nou. El primer és que va ser governada durant uns anys per una força que era l'antagònica a la que governava la Generalitat. Per tant, això feia, o aquesta és la impressió que m'ha donat des de fora i també ara que estem a dins, que fossin dos contrapoders que no es parlessin. Nosaltres volem posar la Diputació al servei de les altres institucions del país. 

Dionís Guiteras. Foto: Adrià Costa


- I el segon problema?

- És que ha estat sempre una institució molt presidencialista. I sempre havia governat el PSC amb majories folgades o absolutes i la única experiència de canvi de dinàmica va ser en el mandat anterior, en què hi va haver un pacte el primer any entre CiU i el PP. Aquest pacte va durar el que va durar i va tornar a haver-hi un govern monocolor a la institució. Això fa que les dinàmiques, fins i tot les internes, de gestió del dia a dia, de l'aparell, siguin això, molt presidencialistes. I ara intentem que tothom entengui que estem en un pacte del 50% on evidentment només hi pot haver un president, no n'hi poden haver dos, però de facto governem junts. 

- Per això citava el PSC, malgrat que l'últim govern que hi va haver era de CiU. Perquè segurament és un vaixell al qual li costa de corregir el rumb. 

Segurament és així, però és la nostra tasca, canviar això. És un vaixell, un transatlàntic enorme, i virar pocs graus el rumb no és cosa fàcil. Però més que per manca de voluntat, és per la inèrcia de la institució. La institució té 311 clients que són institucions tan grans com l'Ajuntament de Barcelona o els consells comarcals. Això vol dir que la màquina no pot parar. Ara estem en un cicle de canvi, fa molt poc que hi som, no es pot parar la màquina. Som nosaltres els que l'hem d'anar coneixent i l'hem d'anar portant cap a on creguem. 

- Posem el focus en CDC. Quina valoració fa de l'entesa amb un partit amb el qual havíeu tingut diferències, fins i tot de caire personal, de pell, arran dels tripartits? S'han superat les diferències?

- Sí, s'han superat. Bàsicament per dues raons. La primera és que estem en un altre moment, això és evident. L'agenda política marca unes altres coses, marca unes altres necessitats. Estem junts al Govern de la Generalitat amb una cosa que es diu Junts pel Sí, enriquida amb aquest grup d'independents i gent de fora dels partits, però l'essència és la mateixa. Això ens ho posa fàcil. I després hi ha una altra qüestió: tant Mercè Conesa com jo venim d'una altra generació. Partim d'una altra base. Ni ella ni jo som persones de buscar conflictes sinó que busquem el consens. I l'equip de diputats d'ERC de la Diputació som del mateix tarannà. La valoració que en fem és positiva. Hem marcat unes línies estratègiques molt clares de canvi de la institució. Estem en el tram final de la confecció del pla de mandat, en què també hem demanat als altres grups de la Diputació que s'hi sumin i facin aportacions. Això ha començat bé i acabarà molt millor. 

- Fins quan hauria d'existir la Diputació, en el sentit que des del sobiranisme es pensa més el país en format de vegueries? Enmig del procés de construcció d'un nou estat, quina planificació hi ha de distribució territorial?

Un dels reptes d'ERC, d'estar ara al govern de la Diputació, és conèixer bé la institució. Perquè tenim molt clar que el model territorial català va per vegueries i no per províncies. Ara es tracta de fer aquesta immersió d'urgència i ben feta per conèixer els mecanismes de la Diputació. Un ens supramunicipal que doni serveis als municipis o als consells comarcals, o a la figura que tinguem supramunicipal de primer grau, hi ha de ser. I sobretot quan tindrem un estat amb plena competència que dirigirà les polítiques que decidirem entre tots els ciutadans a través del Parlament i a través del Govern. Aquesta eina ha de servir. Queda molt clar que quan tinguem competències per desenvolupar la llei de vegueries, que ho hem intentat, les diputacions desapareixen i es converteixen en consells de vegueries. Sembla ser que fins que no tinguem la república, això serà difícil.

- Posem el focus en la relació amb els consells comarcals. Fins a quin punt se solapa la seva feina amb la de la Diputació?

- No se solapa gens. Com tampoc no se solapa la feina dels consells comarcals amb els municipis, ni amb la Generalitat. Jo encara no he vist cap servei que estigui duplicat. No he vist cap nano que tingui dues beques-menjador diferents. Ni cap persona amb dificultats de mobilitat tenint dos transports adaptats. Això és un discurs que ha anat calant molt, el de la duplicitat de les institucions. I crec que ve molt marcat per la gent que no ha conegut les institucions. I parlo de partits polítics que no han tingut el goig de tenir representació als ajuntaments, als consells comarcals o a les diputacions. Jo no ho veig gens així. El que queda clar és que ens hem de coordinar molt més. Estem en una època de pocs recursos econòmics i no té sentit que cada administració vagi per la seva banda, fent la seva guerra, i no aprofitant sinergies. Hem de posar la Diputació al servei de les altres institucions.
 

Dionís Guiteras, entrevistat pels responsables de les edicions territorials de NacióDigital a les comarques barcelonines. Foto: Adrià Costa

 

Participació