Chueca: «Si no captem més públic Amics de les Arts desapareixarà»

Jordi Chueca neix a Terrassa. Fill de la petita burgesia tèxtil, els seus pares li transmeten l’amor per l’art i la naturalesa. Apassionat de la fotografia, de l'art i de la cultura en general, troba refugi en els Amics de les Arts, entitat de la qual ha estat escollit recentment president en substitució de Josep Casajuana. La Torre ha parlat amb el nou màxim responsable d'una entitat que enguany celebra els 89 anys d'història, plenament arrelada a la nostra ciutat. 

La seva vinculació amb els Amics de les Arts ve de lluny. Quina implicació ha tingut amb l'entitat al llarg dels anys?
La meva relació amb el món de la cultura no és directa. De jove vaig fer teatre en els Amics de les Arts, però en vaig marxar perquè la vida porta on porta i són coses que passen. Fa deu o dotze anys hi vaig tornar, perquè vaig pensar que havia de donar suport a la cultura i què menys que fer-ho en una entitat històrica com aquesta, que té un pes i un prestigi en la ciutat ben definits. No hi entro per fer cap activitat cultural, sinó sols per aportar-hi suport econòmic. No és pas mèrit meu, hi ha molts socis que paguen i no fan cap activitat específica; són més de 400 socis i aproximadament 300 no participen en les activitats. 

Per què ara ha decidit ser-ne el president? Què l'ha dut a fer aquest pas?
El cultiu del cos, és a dir l'esport, està de moda; les entitats esportives tenen un futur més esperançador que no pas les entitats culturals. No sol passar que el cos et demani cultura. Trobar gent que pagui per fer perviure la cultura no és fàcil, de manera que costa tirar endavant les entitats. No he escollit ser president, realment no ho volia, m’hi he vist abocat quasi per obligació. Després de buscar un president durant un any marcat per la inestabilitat, no hem trobat ningú que volgués assumir el càrrec. Ara bé, ho faig amb el suport d'una junta molt capacitada, amb grans pintors, escultors i actors. Amb tot, vaig a buscar la Montserrat Martínez, una persona molt intel·ligent, de vàlua reconeguda, que ha treballat molt en el grup de cultura i coneix molt bé l’entitat. Així aconseguim una paritat quasi completa entre homes i dones en la direcció.

La nova junta presentada, és continuista? Pretén trencar esquemes o ser conservadora?
No és una junta continuista i no ho serà. Hi ha persones noves i persones que porten poc, a part dels que ja hi eren. El tipus d’entitat que tenim és difícil fer-la evolucionar. Hi ha coses, com la poesia, que no es poden modernitzar. No hi haurà un trencament, és més, el moment no ho permet. 

Com compaginarà la seva feina com a responsable en cap de Servei de Gestió de l'Espai Públic amb la de president dels Amics de les Arts?
La meva feina a l'Ajuntament és de 40 hores a la setmana. És una dedicació pràcticament exclusiva, treballant matins, tardes i nits, inclús fora de l’horari normal. Ho compaginaré com pugui, la meva feina és la meva feina i va per davant de tot. Així que les hores que tingui lliures les dedicaré a l’entitat. 

El president i la vicepresidenta tenen càrrecs a l'Ajuntament. Això pot crear suspicàcies des de fora per la barreja d'interessos o la consecució de privilegis. Què n'opina? Quina serà la posició de l'entitat políticament?
En aquest moment, per les lleis de transparència, tot el que són subvencions públiques estan publicades i no tenim constància d'haver tingut mai cap privilegi. Personalment, no acceptaré mai que n’hi hagi. El que si que et dic és que ens mereixem més diners dels que tenim. Pel que fem, per l'exclusivitat de les activitats, perquè oferim coses que ningú més pot oferir i que són molt minoritàries. Però això no té res a veure amb què jo treballi o no a l’ajuntament. Si tenim subvencions és perquè ens les mereixem, no pas pel meu càrrec institucional. I ens les seguirem guanyant. 

Tenir contactes és clau, permet arribar molt lluny.
Si, però és quelcom circumstancial. Jo no sóc un home que conegui molta gent, és més, l’expresident en tenia molts més que jo, de contactes. Però no ha d’afectar en absolut. Jo seguiré anant a plorar a la Generalitat, a la Diputació i a l’Ajuntament. Serà l’entitat qui es guanyi les subvencions, no jo.

Què aportarà personalment en la direcció de l'entitat. Marcarà perfil propi?
Jo vinc de res, per tant no tinc cap pretensió de sobresortir. Hi posaré moltes hores i sacrifici al càrrec, per descomptat. Però no faré res sol. Ho faré amb la junta i amb les vocalies. Serem molt assemblearis. Algunes línies canviaran, però les decidirem entre tots.

Veurem novetats aquest any?
En principi no farem més activitats de les que puguem abastar. Tenim poesia,  teatre, cineclub, pintura, música... I ho mantindrem. La secció de fotografia es tornarà a llançar, però no ens dedicarem a fer cursos, volem encarar-la a la fotografia creativa, al revelat químic... En definitiva, a fer la fotografia com es feia abans, perquè sinó es perdrà. La sala d’actes es dinamitzarà, col·laborarem amb el conservatori per fer-hi audicions, que gaudeix d’una sonoritat excel·lent. Seguirem fent els concerts de les Joventuts Musicals i els Quarts d’Una Tocats. Aquest any el cor Montserrat fa el seu 50è aniversari i estem preparant un gran acte per celebrar-ho.

 Quins són els reptes que vol assolir? 
Som conscients que és una entitat que es veu tancada des de fora. Veuen un bar molt 'xulo' on fan cerveses molt bones i que la gent hi va... Però no saben què fem aquí dins. No saben que hi ha pintors, no saben que hi ha teatre, no saben que hi ha un cor de musica clàssica. Volem obrir-nos, però sabem que, per exemple, la poesia no es fàcil que sigui acceptada per la població. Ens hem de modernitzar i saber què passa amb les xarxes socials, ser-hi més presents, obrir les portes i les finestres de l’entitat i que la gent se senti atreta. 

Això també implica incrementar els socis?
Sí, no només volem mantenir la massa social, sinó que també volem ampliar-la. Ens agradaria ser més gent, però no es fàcil arribar-hi. Si no aconseguim captar més públic aquesta entitat tendirà a la desaparició. Vam fer un pla de comunicació que volem portar a terme, però econòmicament no ens ho podem permetre. Volem oferir més espais per fer coses, volem activitat en el local, volem dinamisme, que la gent faci coses, que generi cultura.

La cultura no està de moda, doncs?
La cultura està més de moda que mai. Però està accessible en altres mitjans: mòbils, tabletes, ordinadors, televisors... Ara tenim la música o les pel·lícules on vulguis i gratuïtes. És una realitat que hem d'afrontar. 

Com es troba l'entitat econòmicament? 
És difícil subsistir i viure amb 400 i escaig socis. És una entitat que, contràriament al que es pensa, no rep massa subvencions públiques. La nostra entitat va tirant pràcticament amb les quotes dels socis. Totes les activitats que fem, i no en són poques, les mantenim gairebé només amb recursos propis. Rebem subvencions, per descomptat, però són petites. Vivim en una ciutat molt gran i cal repartir els diners entre molts.  

Organitzen una de les joies culturals de Terrassa: el Festival de Jazz.
Terrassa no s’entendria sense el jazz. I el jazz no s’entendria sense els Amics de les Arts. Tenim concerts dijous divendres i dissabtes. I, a més, de molta qualitat. Això només passa a Barcelona, enlloc més. És cert que tenim un gran suport de les administracions però perquè costa molt de mantenir-ho. Oferim a la ciutat una gran quantitat de concerts, molt d'ells gratuïts perquè la gent pugui provar i enganxar-se a aquest món. 

Què implica per a l'entitat organitzar el festival?
El jazz és un estil de música minoritari al món. Donar-lo a conèixer i que tingui la rebuda de 35.000 persones vol dir que estem fent una bona feina. Té un factor social molt important al darrere, apropa la cultura a les capes socials que mai podrien assistir a concerts de jazz.