26
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
10:59h
Aula Brecht, de Bertolt Brecht
Dissabte, 23 de gener de 2016
Sala Maria Plans (Programació del CAET)
L'espectador entra a la sala i es troba una gran pissarra que ocupa gairebé tot l'espai escènic, també una taula i una cadira de fusta que recorden les d'una escola o institut. Dret, l'egarenc Òscar Intente escrivint un seguit de frases amb un guix.
Aula Brecht és això; l'actor, talment un professor, descobrint-nos aquest autor alemany de la primera meitat del segle XX i demostrant-nos com n'és d'actual. Potser hauria de dir, com n'és de malauradament actual perquè els problemes, idees i reptes socials que ens plantejava més de seixanta anys enrere avui dia encara no els hem superat.
El muntatge s'estructura en una quinzena de textos breus i poemes, com si fossin apunts del pensament de Brecht. Petites càpsules o microescenes de no més de cinc minuts, tot un encert. En aquests temps on anem a base de whatsapps, piulades i cops de titular, l'espectacle esdevé molt vigent i funciona molt bé. Són sacsejades destinades a què el públic reflexioni, a despertar el seu esperit crític i qüestioni la societat on viu: se'ns inculca un pensament únic? Podem expressar lliurement el que pensem, se'ns censura o, encara pitjor, ens autocensurem nosaltres mateixos? La lluita de classes s'ha acabat o encara resta pendent? Hi ha veritats irrefutables? Qui són els vertaders motors de la història: els dirigents o el poble?
Sacsejades que posen el focus damunt de la nostra societat i la nostra cultura, a través d’històries, poemes o exemples. La base de l'espectacle és la interpretació. L'Òscar Intente demostra ser un gran comunicador, d'aquells que hipnotitzen, amb una dicció perfecta. En un monòleg d'una hora i deu minuts seria estrany no desconnectar en algun moment, doncs l'Òscar aconsegueix que no ens distraguem, tot i comptar només amb l'ajut d'un guix, les seves habilitats com a dibuixant i una bona dosi d'humor. Em recordà, per la seva intensitat i vitalitat, en Toni Gomila en el seu Acorar.
Foto: CAET
Tot i això, pel meu gust, algun canvi de ritme més entre les diferents microescenes o càpsules ajudaria a fer encara més atractiu l'espectacle. Els terrassencs potser no coneixem prou la trajectòria de l'Òscar i no el valorem prou. Ara és un bon moment per recordar que ha estrenat als principals teatres del país (Teatre Lliure, TNC, Sala Beckett...), ha representat textos d'autors de primer nivell (Pinter, Mamet, Bernhard...), ha actuat al costat d'altres grans actors i actrius (Pep Tosar, Imma Colomé, Nausicaa Bonnín...) i ha estat dirigit per directors de renom (Oriol Broggi, Carme Portaceli...). No és d'estranyar que ara ens doni aquesta lliçó.
Aula Brecht és un muntatge per a inconformistes, pels que encara creuen en un món més just i millor, en un món amical en paraules de Brecht. Un cop acabada la representació, vaig preguntar-li a l'Òscar amb quina sensació voldria que l'espectador sortís del teatre. Em va dir: "Amb la sensació que cal continuar el combat d'alguna manera, cadascú a la seva" i també amb l'advertiment que "som responsables del món en el que vivim".
En definitiva, Aula Brecht és un encert del director (Carles Grau) i de l'Òscar Intente. Un espectacle de reflexió i de debat, de plantejar-nos on som i on volem anar. Els que no l'hagueu vist, us el recomano. No en sortireu indiferents. I malgrat tot acabi reduït a la pols del guix, quan l'Òscar passa l'esborrador per la pissarra, us asseguro que les seves paraules, les de Bertolt Brecht, queden. Estigueu atents a les programacions dels teatres i no us el perdeu.
Per cert, quan hi aneu no us oblideu de dur un bolígraf.
Direcció: Carles Grau.
Traducció: Feliu Formosa.
Interpretació: Òscar Intente.
Durada: 1 hora i 10 minuts
Eloi Falguera
Director i autor