El PP vol un acord de portaveus sobre el deute de la Generalitat

El deute amb Terrassa era d'11 milions a finals d'octubre de 2015, diuen els populars

per La Torre, 25 de gener de 2016 a les 10:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Proposta d'acord de la junta de portaveus de l'Ajuntament de Terrassa sobre el deute de la Generalitat als ajuntaments.

La proposta

Els municipis són les administracions més properes als nostres ciutadans, les administracions que coneixen millor els problemes reals de la gent, i, en molts aspectes, des d’on es poden gestionar millor les competències que tenen relació amb el benestar de la ciutadania. I aquest paper l’ha assumit el món local català sense cap tipus de recolzament per part del Govern de la Generalitat que és el que té la competència exclusiva en polítiques socials i el que té la clau per poder transferir als Ajuntaments els recursos necessaris perquè aquestes polítiques s’implementin amb garanties de qualitat.

Aquesta situació s’ha agreujat en els darrers anys, i molt especialment en les dues darreres legislatures del Parlament de Catalunya donat l’elevat deute de la Generalitat de Catalunya amb el món local. Així sabem que, amb dades de meitat de 2015, la Generalitat tenia un deute amb els Ajuntaments, Consells Comarcals i altres Ens Locals, com les Diputacions Provincials, de 667 milions d’euros.


A aquesta situació s’han de sumar les continuades retallades que ha anat aplicant el Govern de la Generalitat al món local pel manteniment de serveis essencials per als ciutadans que han hagut d’assumir els propis Ajuntaments, com són les retallades tant del Fons de Cooperació Local destinat als Ajuntaments que va acumular una baixada del 20% des de 2010, o del PUOSC que es va reduir, en només dos anys, amb una retallada del 73%.

Tot plegat ha afectat de manera molt negativa, i de manera específica, a les polítiques socials, polítiques en les que la Generalitat té competència plena però que ni les ha implementat ni ha permès, amb la retallada al finançament local, que els municipis les puguin implementar adequadament. Polítiques com les d’infància on acumulem una retallada de prop de 12 milions d’euros als darrers tres anys; de lluita contra la pobresa on encara no s’ha signat el pacte contra la pobresa; les polítiques de protecció social amb retallades de 172 milions d’euros entre 2012 i 2015; la política de lluita contra la pobresa energètica en la que encara no s’ha constituït el fons; la d’accessibilitat sense recursos per implementar la nova llei; les partides per l’educació 0-3 anys que la Generalitat ha deixat a zero o les de beques menjador que són clarament insuficients i on en algunes comarques de Barcelona s’han produït retallades de fins al 50%.

Totes aquestes retallades de la Generalitat han afectat concretament els serveis municipals: les inversions compromeses a la llei de barris, les escoles bressol, les escoles de música i els serveis socials així com centres per a persones amb discapacitat o gent gran. Una situació agreujada donat que la Generalitat s’ha negat continuadament a fer públic el seu deute al portal de la transparència o a donar a conèixer el calendari de pagament dels seus compromisos pressupostaris, recursos que els Ajuntaments han anat avançant. Aquesta política de la Generalitat ha agreujat la situació de molts municipis, com en el cas de Terrassa, tot provocant que hagin augmentat la despesa en els anomenats serveis impropis (competències que no tenen atribuïdes legalment) que en molts municipis està situada, a hores d’ara, entre el 25% i el 30% del pressupost anual.

En el cas de la nostra ciutat el deute de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Terrassa era de quasi 11 milions d’euros a finals del mes d’octubre de 2015. Aquesta situació és greu perquè, segons alertaven les entitats municipalistes, els municipis amb una major despesa no obligatòria per habitant són els que tenen menys de 5.000 habitants amb un 9,04% per sobre de la mitjana, fet que obliga a les Diputacions a fer un sobreesforç en aquest municipis. A més, s’ha de destacar des de la vessant legislativa, que, en les dues darreres legislatures, el Govern de la Generalitat ha estat incapaç de promoure l’aprovació de la Llei de Governs Locals i de la Llei de finances locals. Les Corporacions Locals catalanes necessiten un govern que compleixi els seus compromisos, pagui els seus deutes i no centrifugui les seves pròpies responsabilitats a les Corporacions Locals. Un Govern municipalista a la Generalitat de Catalunya que es comprometi amb l’augment dels recursos que reben els ens locals i amb el finançament dels serveis bàsics que presten als ciutadans augmentant els recursos del Fons de Cooperació Local de Catalunya i del Pla únic d'obres i serveis. Per tots aquests motius exposats, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa adopta els següents:

ACORDS
PRIMER: Constatar que en aquesta darrera legislatura les polítiques del Govern de Catalunya adreçades als governs locals han estat insuficients: no han impulsat els canvis legislatius que requerien; han centrifugat el deute de la Generalitat envers els ens locals; i de forma unilateral han suprimit o han disminuït greument el finançament de serveis públics prestats pels ens locals que són responsabilitat de la Generalitat de Catalunya.

SEGON: Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a:
A) Incorporar al portal de transparència, tal com va votar el Parlament de Catalunya en sessió de 16 d’abril de 2015, un informe sobre el deute pendent de la Generalitat amb tots els ens locals, incloent l’import total i el desglossament sobre les partides de deute següents : d’inversions municipals, beques de menjadors, escoles bressol municipals, projectes pendents de pagament per la Llei de Barris, programes de formació ocupacional i programes municipals de cohesió social.
B) Garantir un finançament suficient dels serveis públics prestats pels ens locals que són responsabilitat de la Generalitat de Catalunya mitjançant la seva inclusió específica en els Pressupostos de la Generalitat fent especial esment al finançament de les escoles bressol, les escoles de música i les escoles d’art municipals, així com la consignació pressupostària necessària per satisfer les subvencions dels imports ja aportats pels ens locals en el marc de la convocatòries de l’anomenada Llei de Barris.
C) Fer efectius els pagaments pendents de la Generalitat als Ens Locals d’exercicis anteriors tot signant, tal com s’ha fet amb l’Ajuntament de Barcelona, els acords necessaris amb cada ens local per fixar un calendari de compromisos de pagament dels deutes que té pendent dels exercicis anteriors. El deute amb l’Ajuntament de Terrassa era de quasi 11 milions d’euros a finals del mes d’octubre de 2015.
D) Adoptar les mesures pressupostàries necessàries per tal que els deutes comptables, que encara no han estat reconeguts, de la Generalitat de Catalunya amb els Ens Locals puguin tenir la consideració d’ingrés pressupostari en els pressupostos dels ens locals.
E) Presentar de manera urgent i prioritària el projecte de Llei de Governs Locals i el projecte de Llei de finances locals amb la participació del món local i les entitats municipalistes.

 

Participació