Una agradable sorpresa

Revolt perillós, de  J. B. Priestley
Per Fatalitats Grup de Teatre de Viladecavalls
Diumenge, 17 de gener de 2016
Patronat parroquial d’Esparreguera, dins del 6è Concurs de Teatre

Londres, anys 30. Els Caplan, una rica família, fan un sopar en honor d'una famosa novel·lista. L'aparició d'una capsa de cigarretes fa trontollar l'harmonia que hi ha entre tots ells. Coneixem realment la gent que ens envolta?

Revolt perillós és un text que malgrat ser un dels més importants i famosos del britànic J. B. Priestley, a casa nostra és poc conegut. El grup de teatre Fatalitats de Viladecavalls l'està duent de gira per Catalunya amb un èxit extraordinari. Ja han actuat a la Mostra d'Ullastrell o al Concurs de Sant Feliu de Guíxols i seran presents a un bon nombre d'altres reconeguts certàmens com ara el 6è Concurs de Teatre d'Esparreguera, del qual us oferim aquesta crònica.

De l'argument cal precisar que l'aparició de la caixa de cigarretes obre la caixa dels trons d'aquesta família que semblava tan ben avinguda. Genera un dubte entre diversos personatges i del dubte es passa a la revelació de secrets. És el detonant perquè surtin a la llum tots els draps bruts: el fosc suïcidi d'un membre de la família, la desaparició d'un taló de 500 lliures o els sentiments i les relacions extramatrimonials existents entre tots ells. A mesura que l'obra avança, l'espectador descobreix que no hi ha un pam de net, tothom està esquitxat. Els temes principals (l'honestedat, els límits de la sinceritat o la conveniència d'amagar o d'expressar els veritables sentiments) són de pes i ben actuals avui dia. Per tant, el grup Fatalitats ho encerta de ple: ens ofereix un text d'un gran autor, desconegut per la majoria del públic i amb un argument atractiu que serveix per interrogar-nos sobre la societat d'avui dia. 

Interpretar aquest text no és fàcil. Tot succeeix dins d'un sol espai, el saló d'en Robert Caplan (Manel López), el patriarca de la família. No hi ha canvis escènics, pauses ni salts en el temps. Tot s'esdevé d'una tirada en aquest saló que acaba convertint-se en una olla a pressió. L'obra que té el seu punt fort en la intriga i el ritme creixents a mida que avança la trama. Una obra on la interpretació és fonamental. Tot un repte per als actors i els directors. I us puc garantir que el grup Fatalitats supera aquest gran repte amb una molt bona nota.    

Anem al gra. L'escenografia de l'obra és perfecta. Entrem a dins del saló d'en Robert i la Freda Caplan, elegant i gens carregat. Tot està molt ben triat i disposat. Una llar de foc central i unes cadires de fusta nobles ens donen aquest caliu de sala d'estar de família benestant. La resta de mobiliari que trobem, a més d'estar molt ben seleccionat, té un sentit i s'utilitza durant l'obra: des d'una vidriera fins a un telèfon o una ràdio d'època. No hi ha res únicament decoratiu, no hi ha res que sobri. És una escenografia que podríem definir d'esquemàtica. No vol ser realista fins al detall sinó traslladar-nos efectivament dins d'aquest saló. Insisteixo; una escenografia molt ben pensada, construïda amb finor. Excel·lent.  

Però el més destacable d'aquest espectacle és la interpretació, essencial per tirar endavant un text tan potent com aquest, on l'important no és el moviment sinó els diàlegs i tot allò que no es diu però es fa entendre. Cal una bona interpretació per aconseguir que la intriga i el misteri no decaiguin. És necessària perquè l'espectador s'adoni de seguida que cada personatge amaga alguna cosa i, així, es mantingui atent. No és senzill aconseguir això. Tampoc ho és que tots els actors que surten a escena formin un grup equilibrat que treballi a favor del conjunt de l'espectacle. Ells ho han aconseguit. Els felicito a totes i a tots. També al director, Joan Anton Rodríguez, i a la seva ajudant, Marta Vives. 

Excel·lent feina de directors i actors
 
Tot està calculat: gestos, mirades, reaccions, actituds. Vull destacar que tots actuen en tot moment, no només quan tenen text. Actuen i no destorben el company. Viuen el personatge i ens el fan viure. Això que sembla tan senzill és dificilíssim i, encara més, dins del món no professional perquè cal trobar el terme just per saber expressar sense molestar ni exagerar. Excel·lent feina, doncs, dels directors i dels actors. Vaig veure uns personatges diferenciats els uns dels altres. Personatges que expressaven a la seva manera els neguits, les pors i els secrets. Van saber treure tot el suc del text amb una gran intensitat i un gran ritme. Repeteixo, formen un gran conjunt.

Quant als personatges concrets, comencem pel que podríem definir com a protagonista, en Robert Caplan (Manel López). Va saber mantenir el paper de cap de família en tot moment sense caure en exageracions. Autoritari, tossut i incisiu. Molt ben construït. Va créixer sobretot a la segona meitat de l'obra. Destaco la seva intervenció final, quan ben embriagat, se sincera. El més senzill és caure en sobreactuacions cridaneres o en la pallassada. En Manel López, al contrari, va fer una interpretació molt veraç i interessant. El seu personatge es convertí en agre i cínic, cridant només quan calia.

Destacable és també l'actuació d'en Joaquim Domingo en el paper de Charles Trevor Stanton. Construí un personatge fred, calculador, mesurat en les respostes,  i el va mantenir. La seva actuació és fonamental com a contrapunt, com a oposició al personatge d'en Robert. La Freda Caplan, la dona d'aquest Robert, interpretat per la Montse Sebastià, és qui desencadena el conflicte amb la caixa de cigars. Amb la seva actitud, la seva expressivitat i la seva constant temença ens manté alerta des del primer moment i deixa clar que amaga un gran secret. És un dels personatges que pateix més a escena i això no és fàcil. De la Olwen Peel (Anna Santaflorentina) podríem destacar el mateix. Ella i la Freda gairebé no surten mai d'escena i mantenir els seus personatges amb la intensitat amb què ho fan és d'elogiar. De l'Anna remarco també el tram final, quan es desmunta i manifesta els seus secrets. Ho fa amb un sentiment que arriba al públic.

En Jordi Torrents té un paper complicat perquè Gordon Whitehouse amaga un secret íntim complicat de representar sense exageracions ni estridències. Secret que deixarem que l'espectador descobreixi. Crea el personatge en aparença més simpàtic, partidari de no remoure el passat. Però en el fons calla quelcom molt compromès. El vestuari, el posat, la seva actitud i fins i tot el seu pentinat estan molt ben triats i complementen el personatge. D'ell destaco la vivacitat, la ironia que el fa diferent de tots els altres. L'encoratjo a continuar treballant el seu paper perquè pot tenir encara més recorregut.

El paper de l'escriptora convidada, la Maud Mockridge (Rosa Fàbregues), tot i que és el més secundari, ens mostra un personatge ben creïble. Expectant, atent a tot el que passa.
Finalment, la Betty Whitehouse, la dona d'en Gordon, interpretat per la Conchi Ramírez. De tots és la que actua més sense parlar i d'una forma més natural. Viu el personatge amb intensitat. Ha creat una dona nerviosa, a punt d'esclatar en qualsevol moment. És qui més evidencia que amaga molt. Els seus moviments i la seva actitud a escena estan molt treballats. M'encanta com juga amb la veu, la manera com treballa el text, la intenció que dóna a les frases. La felicito. Potser li falta pujar el to, ja que de vegades es perdia la veu.

En definitiva, una obra que no us podeu perdre. D'oportunitats en teniu. Actuaran al Concurs de Sant Feliu de Codines, al Concurs Català del barri de Gràcia de Barcelona, al del Foment Martinenc també a Barcelona... i de ben segur a molts d'altres. Paga la pena fer una excursió per anar-los a veure. Tan de bo vinguin a Terrassa o la repeteixin a Viladecavalls.

Fitxa:

Repartiment: Robert Caplan, Manel López; Freda Caplan, Montse Sebastià; Gordon Whitehouse, Jordi Torrents; Betty Whitehouse, Conchi Ramírez; Charles Trevor Stanton, Joaquim Domingo; Olwen Peel, Anna Santaflorentina; Maud Mockridge, Rosa Fàbregues.
Direcció: Joan Anton Rodríguez.
Ajudant de direcció: Marta Vives.
Llums i So: Ferran Margarit i Miquel Rístol.
Traducció: Jordi Voltas. 
Durada: 1 hora i 40 minuts

Eloi Falguera
Director i autor