Autopista Terrassa-Manresa, el gran model de negoci

Autema té la concessió de l'autopista fins a 2036 després d'un ampliació a causa de "la intensitat de trànsit baixa" i del "tipus d'interès en el mercat interior" que hi havia el 1993 | La Generalitat compensava la concessionària si no s'aconseguia que el trànsit s'intensifiqués, com a mínim, fins a la xifra fixada al contracte

per Pere Fontanals, Manresa | 24 de gener de 2016 a les 18:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Cabines de cobrament de l'autopista Terrassa - Manresa. Foto: Pere Fontanals


S'imagina tenir una botiga de bombetes on no hi entra gairebé mai ningú en la que la Generalitat es compromet amb vostè de manera que les pot vendre a meitat de preu i ella pagarà la diferència fins al preu de venda al públic? S'imagina si en comptes d'això, no només li pagués aquesta diferència, sinó que li compensés l'import segons les previsions de vendes que tingués vostè? O que si no arribés a una xifra de facturació, li posés el que falta?


S'imagina, a més a més, que abans de tot això, la Generalitat li hagués ampliat el contracte d'arrendament i explotació del negoci per 15 anys més perquè ven menys bombetes que les que preveia i perquè el tipus d'interès del mercat interior ha pujat? Finalment, s'imagina que, quan uns anys endavant aquest mateix interès hagi baixat un fins a situar-se en un terç del que era llavors, la Generalitat no revisi a la baixa, també, el seu contracte d'arrendament?

No voldria, vostè, regentar aquest negoci? Guanyar tant si ven bombetes com si no les ven, i durant un temps que s'amplia quan cal, buscant motius espuris?


Autema, de 35 a 50 anys, amb ingressos sobre previsions

Autema, una empresa participada per Ferrovial, que va construir l'autopista, i Abertis, és la societat concessionària de l'autopista Terrassa - Manresa, des que el 1986 va aconseguir l'adjudicació de les obres i explotació dels peatges, inicialment per 35 anys, fins a 2021. Decret 351/1986.

En aquest sentit, i ja d'inici, la concessió parteix d'uns beneficis tributaris del 95% sobre la Contribució Territorial Urbana sobre els terrenys destinats a l'autopista, i també del 95% sobre l'Impost General sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per als actes de constitució, concessió, formalització de contractes i moviments amb préstecs. Art 12 a) i b) de la Llei espanyola 8/1972. Tres anys després de la primera concessió, arribava l'ampliació de l'autopista pel sud amb el tram Rubí-Terrassa que es va adjudicar sense modificar els termes de la concessió.

Quatre anys després, però, durant la crisi econòmica de 1993, el fet que "la intensitat de trànsit no ha [havia] assolit els valors inicialment previstos" i a que "les expectatives inicials de creixement del trànsit en el futur s'han [s'havien] vist fortament afectades", va provocar que "la situació econòmica de la concessionària s'ha vist [es veiés] alterada en relació amb les previsions del Pla econòmic i financer" a causa "tipus d'interès en el mercat interior". Calia, doncs, posar-hi remei per "raons d'interès públic".

Amb l'aprovació del decret 219/1993 es van aprovar tres mesures per a la millora de les condicions d'explotació de la concessió per part d'Autema: descomptes per als usuaris habituals de les autopistes, increment del capital social d'Autema i allargament del període de concessió durant 15 anys més, fins a 2036.

El 1999, la Generalitat, en línia amb totes les autopistes de la seva competència del país, iniciava una política de reducció de peatges sempre "compatible amb l'equilibri econòmic i financer de les societats gestores". Als descomptes per als usuaris habituals que s'havien aprovat el 1993, el decret 137/1999 hi afegia una reducció de tarifes lineals.

De totes formes, a fi de mantenir "l'equilibri econòmic i financer de la concessió", va incloure en el decret que "compensarà a la societat concessionària per les diferències econòmiques negatives que en cada exercici es produeixin en els excedents d'explotació respecte les previstes en el pla economicofinancer de referència". O sigui, la Generalitat cobria, no només les possibles pèrdues, sinó fins a les previsions de guanys del pla economicofinancer. En cas que la concessionària obtingués beneficis per sobre d'aquest límit, Autema posaria a disposició de la Generalitat el 25% d'aquesta xifra "per a millores del propi servei públic o viàries generals".

I de llavors s'ha arribat a l'últim decret que afecta la concessió de l'Autopista Terrassa - Manresa, el recent decret 161/2015, aprovat el juliol passat, on es fixen descomptes per a trams interns a la comarca, fins i tot establint lectors de matrícules en les vies alternatives, per controlar els conductors que no siguin mereixedors d'aquest descompte.

Com ha estat habitual des del primer decret de 1986, els descomptes aplicats als usuaris aniran a càrrec de la Generalitat, o sigui, entre tots pagarem els descomptes dels qui passin per l'autopista a fi que Autema no hi perdi. I a més a més, la instal·lació de tota la estructura necessària per executar els descomptes també l'eixugarà la Generalitat.

Això sí, en aquest decret es va corregir una injustícia històrica: que la Generalitat no hagi de pagar una bonificació en cas que el trànsit no aconsegueixi una xifra determinada, com passava fins ara, sinó que es va aprovar un sistema de càlcul de les compensacions menys gravoses per a les arques públiques. Dels 36 milions que la Generalitat va pagar el 2014, es preveu que aquest 2016 se'n paguin 10 milions.

Tot i així, Ferrovial i Abertis, han portat el decret als tribunals.

 

Participació