La cavalcada de Reis les ha vist de tots els colors

En els darrers 100 anys, l'han organitzat diverses entitats, s'ha suspès, ha viscut guerres, ha tingut elefants i bandes militars, ha estat retransmesa per TV3

Cavalcada de Reis a Terrassa els anys 50 del segle XX
Cavalcada de Reis a Terrassa els anys 50 del segle XX | Fons Ragon-Amat
Joaquim Verdaguer
04 de gener del 2016
Actualitzat el 11 de gener a les 19:50h

Tancant el cicle nadalenc la vigília de la festivitat de Reis té lloc la cavalcada, un dels actes al carrer on la participació de terrassencs sempre ha estat massiva. A principis del segle XX l'organitzava pel Círcol Egarenc, una entitat recreativa i cultural fundada l’any 1886 i que tenia la seva seu al número 48-50 del carrer de Sant Pere.

Al llarg del temps, la passada va anar decaient i va convertir-se més en una rua de Carnestoltes que en una cavalcada per il·lusionar els més menuts. És per aquest fet que l'Ajuntament decidí encomanar la seva organització, l’any 1916, al Centre Social Catòlic, que li retornà el seu caràcter primigeni.

Tot i la seva popularitat, la proclamació de la República l'any 1931 comportà que algunes ciutats deixessin de celebrar la cavalcada pel seu caire religiós i per les seves possibles connotacions monàrquiques, tot i ser una celebració fonamentalment festiva. L'any 1932 l'alcalde de Terrassa Avel·lí Estrenjer suspenia la sortida de la cavalcada per ordre del governador civil, si bé a Barcelona i a d'altres ciutats metropolitanes es va acabar celebrant. De totes formes, l'any 1935 l'Ajuntament autoritzava de nou la sortida de la cavalcada al carrer. Durant la Guerra Civil és van suspendre totalment la festa del Reis.
 
Acabada la guerra, resseguint les noves consignes d'enquadrament de la societat civil que cercava la Dictadura franquista, el Frente de Juventudes s'apropiava de la seva organització, tot i les queixes del Centre Social.
 
La cavalcada de Reis esdevenia un més dels grans esdeveniments populistes del règim franquista. De totes maneres, la derrota del feixisme a Europa i la necessitat manifesta del règim d'obrir-se a l'exterior comportaran un rentat d'imatge de certs tics falangistes, en què no hi restaran al marge les grans celebracions festives. Així, l'any 1952 el Centre Social Catòlic tornarà a fer-se càrrec de l'organització de la cavalcada de Reis, la direcció i coordinació de la qual ha mantingut ininterrompudament fins l'actualitat.

En un principi només recorria el centre i el Passeig, però més tard es féu tradicional la volta per la plaça Vella, carrers Font Vella i Sant Antoni, Creu Gran, carrer Nou, Sant Pere, el Raval i Unió. Als anys 70, el creixement de la ciutat i la consolidació dels nous barris va fer pensar en un nou circuit, sortint la cavalcada des de Can Boada, passant per la plaça del Progrés, tot enllaçant amb l'itinerari tradicional. En tot cas, va considerar-se excessiu, fet pel qual en anys posteriors es va fer sortir des del capdamunt de la Rambla. Amb l'arribada dels Ajuntaments democràtics, els Reis arribaven a la plaça Lluís Companys, on es feia una festa i on els participants es preparaven per realitzar la cavalcada. Més tard es rectificarà completament el recorregut per donar cobertura a l'expectació que generava el seguici; pujant Rambla amunt i passant pel passeig Vint-i-dos de juliol i pel carrer de Nord per enllaçar a la Creu Gran amb el recorregut antic, però a la inversa. A les portes de l'Ajuntament els Reis i tot el seu seguici són rebuts per l'alcalde i pel consistori.
 
Si bé els primers anys els Reis sortien muntats a cavall seguits dels seus corresponents patges, amb el temps es van anar incorporant les carrosses i les llargues comitives. L'any 1952 s'afegia a la cavalcada un nou i molt benvingut personatge, el patge Xiu-Xiu, encarregat d'encapçalar la comitiva i de recollir els dies anteriors les últimes cartes dels nens per als Reis.

Curiosament, la coincidència algun any de la celebració amb l'estada d'un circ a la ciutat ha fet possible la desfilada d'elefants i d'altres animals. Així mateix, la presència durant molts anys d'un campament militar als afores de la ciutat ha permès en diverses ocasions afegir al seguici el ritme de les bandes militars i engrossir la comitiva amb els cavalls del regiment.

En l'actualitat, la comitiva continua encapçalada pel patge Xiu-Xiu, seguit de les immenses carrosses reials dels reis Baltasar, Gaspar i Melcior. Finalitza la rua un estol de camions carregats de joguines. Durant el llarg trajecte es llencen tones de caramels que fan les delícies dels més menuts. La cavalcada de l'any 2003, per exemple, que va ser retransmesa per Televisió de Catalunya, va ésser formada per una comitiva formada per dotze carrosses, vint-i-quatre jeeps, prop de trenta cavalls i set bandes de música. Així mateix, es van repartir 13.000 quilos de caramels. Una curiosa novetat d'aquell any fou la substitució del camió que suposadament transportava carbó per un carruatge tirat per cinc mules ben reals que carretejaven uns quants quilos d'aquest mineral.
 
La cavalcada de Reis de Terrassa és una de les més vistoses i més ben organitzades de Catalunya, segons els folkloristes i mitjans mediàtics forans. Ho demostra el fet que la cavalcada ha estat dues vegades seleccionada per a ésser retransmesa per TV3