Salvador: «Dalt de l'escenari és com si pugéssim un castell»

Aquest 2016 la versió més popular d'Els Pastorets, la de Folch i Torres, arribarà al seu centenari. I ho farà en plena forma. Contràriament al que succeeix amb la gran majoria d’obres d’aquesta antiguitat, aquestes festes més de 31 companyies de teatre d’arreu del país la faran pujar als escenaris, segons ens informa la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

A més, ens proporciona les següents dades: entre totes les versions de Pastorets que es faran aquests dies, un total 58  grups de teatre realitzaran unes 240 representacions. El fenomen implica cap a 6.600 persones i es preveu que les vagin a veure 60.000 espectadors. 

Quin és el secret d’aquest èxit extraordinari? Es tracta de simple tradició o parlem d’alguna cosa més? Per analitzar-ho, hem parlat amb en Joan Salvador, el director de Els Pastorets d’El Social. El grup de teatre d’aquesta entitat fa 95 anys que representa la versió de Folch i Torres. Per tant, són una veu més que autoritzada per parlar del tema.
Ens trobem al bar d’El Social, just abans d’un assaig, a 7 dies de començar les representacions al Teatre Principal. Li pregunto si hi ha nervis, tot i que fa 20 anys que dirigeix Pastorets, i em diu que més que nervis hi ha tensió, neguit per fer-ho bé.

Quin és el secret per arribar a 95 anys representant Els Pastorets?
Primer, tal i com diem al programa de mà ser: “Fidels a la nostra tradició”. Després, la cura, la seriositat, les ganes d’evolucionar i, sobretot, des d’El Social sempre hem treballat la base, la pinya d’aquest gran castell. Sempre comparo Els Pastorets amb els castellers. Dalt de l’escenari és com si pugéssim un castell. El que més es veu és l’anxaneta (el Lluquet, el Rovelló, el Satanàs), però l’important és la base, sinó allò no puja. L’important són aquests 20 o 15 pastors, la pila de dimoniets que no diuen cap frase. Dono potser més importància a aquests que als altres. Ho assagem tot: moviments, gestos, mirades, expressions de por... Això és el que crec que ens fa diferents, cuidar el conjunt. Que la gent vegi que no només els protagonistes ho fan bé, sinó que és la majoria.

Hem arribat als 100 anys de l’estrena del text de Folch i Torres. I ara què, quin futur li veus a Els Pastorets?
En un món que de 20 anys cap aquí ha canviat tant, sembla mentida que una cosa tan tradicional estigui al peu del canó. Jo crec que té el mateix futur que el passat que arrossega. És tradició, és com un pessebre escenificat. Per cert, fa 95 anys que representem els de Folch i Torres, però a El Social hi ha constància que ja des de finals del segle XIX es representaven Pastorets en versions d’altres autors. És a partir de 1921 que es comencen a fer els de Folch i Torres.

Només s’han de fer per tradició o hi ha alguna cosa més?
Els Pastorets funcionen, agraden. El públic ve i omple el teatre. De vegades et passes un any assajant una altra obra i en totes les representacions ve menys gent que un dia de Pastorets. Fent Pastorets tens una gran satisfacció. Acabes, la gent aplaudeix i et dius: “Coi, els ha agradat. Ha valgut la pena”. Nosaltres som amateurs, cobrem quan ens aplaudeixen i quan tanta gent pica de mans sents una satisfacció que ni es pot explicar ni té preu. A més, cal no oblidar que Els Pastorets és una pedrera d’actors i actrius. La majoria de professionals, per molt que algun se n’amagui, han començat fent Pastorets.

A qui no hagi vist mai Els Pastorets perquè té por que sigui una obra avorrida, que parla de religió i que no diu res d’avui dia, què li diries?
Que és una història molt vella i com totes les històries antigues que aguanten en el temps, vol dir que continua sent actual. És la lluita entre el bé i el mal, amb un rerefons bíblic, però l’important és el missatge: els que fan el bé aconsegueixen sortir-se’n davant dels que fan el mal. En veritat l’obra és quelcom irreal, és el somni de dos pastors de principis del segle XX. S’adormen i es traslladen a l’any 0. La història té de tot: és dinàmica, viva, amb escenes divertides, com quan els dos pastors coneixen al tartamut Jeremies, aquí els petits es pixen de riure. Hi ha escenes d’amor, escenes amb dimonis. És una obra llarga, de 2 hores i 10 minuts, repartits en dues parts, però que passa molt bé. Ningú m’ha dit mai que no li hagi agradat.

Quines novetats veurem aquest any?
L’any passat va ser un any de canvis: els papers principals, Lluquet i Rovelló, els van fer una parella nova. Això va ser important i la veritat és que la cosa va anar molt bé, la parella va quallar. Aquest any és el difícil perquè s’ha de consolidar i si t’ho creus massa... Però els assajos estan anant molt bé, m’estan sorprenent. Ho fan encara millor. D’un any a l’altre procurem fer alguns canvis; les coreografies de les fúries de l’infern sempre les fem noves, per exemple. I a nivell tècnic, a més dels decorats que són fets expressament per al Teatre Principal, aquest any l’espectador veurà literalment nevar a l’escenari.

Els Pastorets és l’esdeveniment anual més important del Grup de Teatre?
Quant a magnitud i gent implicada, sí. I més des que vam tancar el Socialet. Fins que no aconseguim obrir el Regina hem d’estrenar obres de petit format a la sala on assagem. Estem sense teatre propi. Per tant, Els Pastorets és l’espectacle que més gent agrupa.

La passió pel Pastorets és una cosa que va passant de pares a fills?
Totalment, tan a dalt com a baix de l’escenari. Jo en sóc un clar exemple, el que fa de Lluquet és el meu fill i jo havia fet aquest paper fa 30 anys. Hi ha dimoniets que són fills d’antics satanassos. 

L’aforament del Teatre Principal no és el mateix que el de l’antic Socialet. Heu detectat un augment de públic o costa molt omplir-lo?
El Socialet tenia un aforament de 192 localitats, el del Principal és de més de 600. L’objectiu és que estigui plenet. Al Socialet fèiem de 10 a 12 representacions i això volia dir uns 2000 espectadors. Ara la fem 5 vegades al Principal, amb una mitjana d’uns 400 espectadors. Sí que algun dia veiem que està molt ple, però si fa no fa tenim aproximadament el mateix nombre de públic. Potser una mica més. Tot i així, sempre hi ha gent nova que no coneixes, gent que et diu: “No havia vingut mai i estan molt bé”. 

Els Pastorets, de J. M. Folch i Torres, a càrrec del Grup de Teatre d’El Social. Es podran veure el 27 de desembre, 1, 2, 3 i 6 de gener, al Teatre Principal.

Eloi Falguera
Director i autor