​Rocaguinarda, un bandoler que va trobar-se el Quixot

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt va ser lloc de treball dels bandolers, i s'especula que un episodi de l'obra magna de Cervantes podia haver-hi transcorregut

per Joaquim Verdaguer, 15 de desembre de 2015 a les 11:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La vinculació de Terrassa amb el bandolerisme l'hem de cercar en l'episodi que va viure la vila, l'any 1558, quan una partida de malfactors volia espoliar-la, aprofitant que els seus homes estaven defensant Barcelona dels pirates. El municipi es va salvar gràcies a la valerosa defensa que en feren les seves dones. 

No a la vila, però sí en el seu terme, podem trobar el fenomen del bandolers a les serralades de Sant Llorenç, principalment pel sender conflictiu que representava el camí Ral de Barcelona a Manresa. Roca Guinarda i en Capablanca en són una representació.


El bandoler Rocaguinarda i la seva quadrilla el 2 de desembre 1609 assaltaren la masia de Can Boada, on morí Montserrat Alavedra, pagès de Rellinars. Perot Rocaguinarda, també conegut com Perot el Lladre, va ser el bandoler més reconegut universalment gràcies a Miguel de Cervantes, que el va incloure en un capítol de Don Quijote de la Mancha. Mentre aquest era tot ficció, Roqueguinarda era tota una realitat. Rocaguinarda procedia del mas del mateix nom d’Oristà (Lluçanès). Formà part de la banda del senyor de Nyers, participant en les lluites entre els dos bàndols de la paupèrrima noblesa catalana: els Nyerros i el Cadells.

L'any 1603 formà la seva pròpia quadrilla actuant com a malfactor en terres del Lluçanès, Osona, La Garrotxa, Ripollès, la Cerdanya, Berguedà, el Bages, Vallès i Conca de Barberà. Era tal el seu prestigi que durant 8 anys el governador General de Catalunya, Joan de Queralt el va perseguir en vàries campanyes per tal de detenir-lo. L'any 1611, Perot Rocaguinarda i els seus homes es van acollir a un perdó reial, embarcant-se a Mataró rumb a Nàpols, on va acabar com a capità, dirigint els terços hispans.

Don Quijote i Sancho Panza

En la segona part del Quijote de la Mancha, en el capítol LX en què es parla «De lo que sucedió a Don Quijote yendo a Barcelona», Cervantes descriu fets reals, mentre que la resta de la seva obra és pura ficció. El Quixot anant de l’Aragó en direcció a Barcelona topà amb la partida de "Roque Guinart". El van fer presoner durant tres dies.


«Luego Roque Guinart conoció que la enfermedad de don Quijote tocaba más en locura que en valentía, y, aunque algunas veces le había oído nombrar, nunca tuvo por verdad sus hechos, ni se pudo persuadir a que semejante humor reinase en corazón de hombre; y holgóse en estremo de haberle encontrado, para tocar de cerca lo que de lejos dél había oído».

Cervantes era coneixedor de la realitat social i històrica d'aquella època i de la popularitat d’en Perot lo Lladre. Aquest va publicar la segona part del Quixot el 1615. Per les descripcions del paisatge i de Barcelona és possible que Miguel de Cervantes fes el camí personalment.

Els estudiosos del pas del Quixot per terres catalanes especulen que la trobada de l'hidalgo amb el bandoler podria haver-se produït al camí ral de Manresa a Barcelona, en plena serralada de Sant Llorenç.

El Quixot a Barcelona

Durant el segle XVI i XVII se succeïren varis episodis de bandolerisme i violència al massís de Sant Llorenç, amb la intervenció de diversos bandolers. A Terrassa en més d'una ocasió s'havia tocat a sometent organitzant partides d'homes armats per perseguir els malfactors.

Tenim constància d'un altre bandoler per la tradició que ens parla d'en Capablanca, un lladre de camins més llegendari que real. Actuava en el camí Ral de Barcelona a Manresa. Anava armat amb un pedrenyal i es cobria amb una capa de color blanc. Esperava als viatgers amagat prop d'on, prèviament, havia estès la seva capa, en la qual obligava a les víctimes a deixar tot el que duien de valor. Sota el Paller de Tot l'Any hi ha una escletxa anomenada la Cova d'en Capablanca, que segons la llegenda era el seu amagatall.

 

Participació