Matilla: «Els contenidors han passat de ser punts verds a ser punts negres»

Terrassa en Comú va presentar en l'anterior ple municipal del mes de novembre una proposta de resolució en què pretenia que es debatés sobre la gestió de residus i la neteja a Terrassa. La moció però no es va arribar a debatre ja que la durada de la sessió plenària va sobrepassar el límit de temps establert. 

L'agrupació local però no ha volgut que aquest tema es quedés guardat en un calaix i per això aquest dimecres, els regidors Xavi Matilla i Emiliano Martínez han volgut explicar el que consideren una "problemàtica evident, visible, comple i urgent". TeC considera que hi ha diverses evidències palpables als carrers de la ciutat que donen suport a la necessitat que ells plantegen: el model actual de gestió de residus. "Fa temps que s'ha convertit en un paisatge habitual espais plens de brossa, objectes abandonats, contenidors bruts i trencats i papereres desbordades de brossa", ha manifestat Matilla i ha afegit "això és tan preocupant com veure que la gestió de residus ha entrat en un procés de decadència i de menyspreu cap a la ciutadania amb una lògica de prioritats que no compartim". 

Terrassa en Comú ha subratllat que l'empresa Eco-Equip està utilitzant una lògica reactiva de funcionament, és a dir, el veí es queixa perquè hi ha una bateria de contenidors que supuren brossa, i aleshores es decideix actuar. "S'ha produït un augment significatiu de reclamacions veïnals que s'han traduït amb polítiques ineficaces que l'únic que busquen és evitar conflictes immediats però no resoldre o buscar solucions definitives", ha exposat Matilla. Afirmen que "la problema s'agreuja els caps de setmana, perquè dissabte i diumenge malgrat que la generació de residus és més elevada no es troba operatiu el telèfon d'incidències d'Eco-equip i, per tant, no es poden atendre les reclamacions". 

Emiliano Martínez considera que "s'hauria d'analitzar perquè succeeixen les incidències i promoure solucions estructurals de manera que el propi model de recollida evités que es reproduïssin situacions anteriors. Certament, existeix manca de recursos mecànics i de personal, ja que la plantilla ha passat de 350 treballadors a menys de 300 en pocs anys, però la manca de recursos no justifica el grau d'ineficàcia actual". 

8.800 bateries de contenidors
 
"Els contenidors han passat de ser punts verds a punts negres" ha dit gràficament Matilla que ha volgut emfatitzar el seu desacord en la resposta des de l'equip de govern que la major culpa de la situació actual és la manca de civisme d'alguns ciutadans. "La sensació que tenim és que, en part, l'incivisme es vol fer servir d'excusa per a evitar fer autocrítica en la millora del model de gestió dels residus i del funcionament de l'empresa municipal Eco-Equip" i puntualitzen que "per reclamar a la ciutadania més compromís cívic i coresponsabilitat, cal primer que els serveis municipals funcionin correctament".

Un cop exposada la situació, Terrassa en Comú també ha explicat què creu que s'hauria de fer per millorar-la. En primer lloc, han remarcat que cal reforçar la comunicació amb els veïns i ciutadans. "Una millor senyalització, campanyes informatives, ampliar les accions a les escoles, reforçar les iniciatives de conscienciació del reciclatge, i no amb accions puntuals sinó ha de ser unes campanyes constants", diu Martínez i recorda que "a partir de 2016, Terrassa haurà de pagar 650 mil euros per portar la fracció de rebuig a l'abocador, per això és necessari que la ciutadania sigui conscient de la importància de la bona selecció en origen".
 També són especialment crítics amb el criteri de distribució dels contenidors, "s'ha desvirtuat el model, per evitar queixes dels veïns o dels comerços s'han anat reubicant les bateries de contenidors davant de solars buits o es concentren totes en un sol punt i això l'únic que genera és més brutícia. A Terrassa tenim 8800 bateries de contenidors i la majoria estan mal situades". Emiliano Martínez ha manifestat que "les ubicacions actuals s'han pres per evitar conflictes però no en funció de les demandes o necessitats en la recollida de residus i això ha ocasionat que hi hagi punt col·lapsats o infrautilitzats com per exmple passa al passeig Lluís Muncunill o l'avinguda Barcelona".

"Entenem que arreglar i modificar la gestió del servei requereix voluntat i valentia per part de l'equip de govern" confessen però sostenen que la primera cosa en què cal treballar i aprovar "amb la màxima celeritat possible" és el Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2016 – 2020, "incorporant objectius específics i accions de millora, que donin sentit global i estructural al servei i condueixin de manera adequada l'augment de recursos que siguin necessaris".