24
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
31
de desembre
a les
10:34h
Del 1932 al 2007, durant 75 anys, Terrassa va poder gaudir d’una llibreria emblemàtica, situada al carrer Gavatxons número 5: La llibreria Grau. Aquest comerç va arribar a ser una icona a la ciutat. Clients terrassencs i forans hi feren via, fins i tot va arribar a ser un petit atractiu turístic.
Joan Grau Argemí va començar a vendre llibres al carrer Cremat, però l’any 1932 es va constituir com a llibreter fundant la Llibreria Grau al carrer Gavatxons. Durant el franquisme, a la llibreria s’hi podien trobar llibres prohibits que arribaven via Mèxic o Argentina. La llibreria acollia tot tipus de llibres, sense cap especialitat. Tenia un bon estoc de manuals universitaris. També despatxava revistes, cromos, pòsters i tot tipus de publicacions Fins i tot, s’hi podien trobar obres descatalogades o exhaurides.
La fama de la llibreria traspassà fronteres i als anys 70 el “Instituto del Libro de Madrid” la va catalogar com una de les llibreries més importants de l'Estat.
Joan Grau anava acumulant totes les edicions de llibres que es publicaven fins al punt que totes les estanteries quedaren plenes. A falta d’espai va començar a apilar els llibres a terra convertint els passadissos de l’establiment en autèntiques muralles, cosa que comportar que en els últims anys hagués de despatxar quasi a l’entrada de la llibreria de tants llibres apilats i el perill que no caiguessin al cap d’algun client.
Al mig d’aquest desordre ordenat, trobar un llibre en concret només era possible en el cap d’en Joan Grau. Es quedava dubitatiu i anava a cercar el llibre. Sinó et deia “vine un altre dia que mentrestant te’l buscaré”. I la majoria de vegades el trobava.
El seu fill Valentí tenia una moto Gimson que guardava a la sala del darrera de l’aparador. Valentí se’n va anar al servei militar el 1963 i quan va tornar no va trobar la moto, fins al cap d’uns anys, el 1993 la van trobar enterrada entre llibres en el mateix lloc que l’havien deixat.
Joan Grau i Argemí era molt aficionat al teatre i va estar molt vinculat a la secció de teatre del Centre Social Catòlic, principalment en la seva tasca d’apuntador. La seva mort es va produir el 17 de gener 1997 a l’edat de 88 anys.
Quan el llibreter ja no podia fer-se càrrec del negoci el va rellevar el seu fill Valentí a mitjans dels anys 80. Aquest sempre havia estat desvinculat del negoci. La seva passió era i és el jazz, però les circumstàncies el varen portar a gestionar la llibreria familiar. En un principi, es va dedicar a ordenar i classificar els més de 700.000 libres.
L’any 2007, en Valentí es va voler jubilar i a falta d’un relleu generacional va vendre l’edifici a una immobiliària. Però abans va desenvolupar una tasca de venda de liquidació total a preus rebentats, tots els llibres possibles. La llibreria es va convertir en un formiguer de clients remenant tota classe d’exemplars.
El dia 5 de gener del 2007 en Valentí baixava les persianes. El 30 del mateix mes tornava a obrir el local, ja amb les estanteries buides per celebrar la festa del tancament amb agraïment a les múltiples mostres d’afecte dels ciutadans.
El dia de la festa la llibreria quedà col·lapsada, amb la presència dels personatges més destacats de la vida cultural social, política. El sextet de Josep M. Farràs va posar fi a la festa.