26
de novembre
del
2015
Aquest dijous 26 de novembre a les set del vespre des de Llibreria Synusia acull la presentació de Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1968-1977, Ediciones de la Catarata amb la participació del seu autor Pau Casanellas.
Si una imatge queda desmentida al llarg d'aquestes pàgines, aquesta és la d'un franquisme amable en el seu tram final. Lluny de liberalitzar, la dictadura es va tancar en els seus últims compassos sobre si mateixa, en un retorn a les essències que s'explica fonamentalment per l'intent de tallar d'arrel la cada vegada més àmplia contestació social a què havia de fer front. En aquest llibre s'analitza un dels vessants d'aquesta deriva repressiva, la política duta a terme davant la pràctica armada en el període de crisi del règim, comprès entre finals dels anys seixanta, moment en què es van produir les primeres morts a mans d'ETA- i les eleccions parlamentàries de juny de 1977.
S'intenta retratar, per tant, la resposta de la dictadura -inclòs el període del franquisme sense Franco- a les organitzacions i grups polítics que van prendre les armes, i ho fa prestant especial atenció a tres àmbits: el policial i dels serveis secrets, el referit al desenvolupament legislatiu i al terreny judicial i, finalment, a les propostes formulades des de l'esfera política.
Pau Casanellas: Historiador. Investigador a l'Institut d'Història Contemporània (IHC) de la Universidade Nova de Lisboa (UNL) - Membre del Centre d'Estudis sobre les époques Franquista i Democràtica (CEFID), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu interès s'ha centrat especialment en els anys seixanta i setanta del segle XX, període que ha abordat tant des de la perspectiva de les polítiques d'ordre públic com des del vessant de la mobilització social, la cultura revolucionària i la pràctica armada.
Si una imatge queda desmentida al llarg d'aquestes pàgines, aquesta és la d'un franquisme amable en el seu tram final. Lluny de liberalitzar, la dictadura es va tancar en els seus últims compassos sobre si mateixa, en un retorn a les essències que s'explica fonamentalment per l'intent de tallar d'arrel la cada vegada més àmplia contestació social a què havia de fer front. En aquest llibre s'analitza un dels vessants d'aquesta deriva repressiva, la política duta a terme davant la pràctica armada en el període de crisi del règim, comprès entre finals dels anys seixanta, moment en què es van produir les primeres morts a mans d'ETA- i les eleccions parlamentàries de juny de 1977.
S'intenta retratar, per tant, la resposta de la dictadura -inclòs el període del franquisme sense Franco- a les organitzacions i grups polítics que van prendre les armes, i ho fa prestant especial atenció a tres àmbits: el policial i dels serveis secrets, el referit al desenvolupament legislatiu i al terreny judicial i, finalment, a les propostes formulades des de l'esfera política.
Pau Casanellas: Historiador. Investigador a l'Institut d'Història Contemporània (IHC) de la Universidade Nova de Lisboa (UNL) - Membre del Centre d'Estudis sobre les époques Franquista i Democràtica (CEFID), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu interès s'ha centrat especialment en els anys seixanta i setanta del segle XX, període que ha abordat tant des de la perspectiva de les polítiques d'ordre públic com des del vessant de la mobilització social, la cultura revolucionària i la pràctica armada.