19
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
21
de novembre
a les
18:25h
La xerrada “Resistència contra la violència de gènere” va estar organitzada per Convergència Democràtica de Catalunya de Terrassa dins de la Campanya contra la violència masclista que organitza la Regidoria de Polítiques de Gènere.
La jornada, que va ser presentada per la presidenta local de CDC, Mariona Vigués, va anar a càrrec de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, i de l’expert en informàtica jurídica, Esteva Bosch.
Montserrat Gatell va destacar que la violència masclista no entén de classes socials, ni de nivell d’estudis,...i el principal factor de risc és haver nascut dona. Es tracta, explicava, d’una xacra social de la qual s’ha de parlar molt, sense complexes i evitant caure en els estereotips. Una violència que és encara força invisible si tenim en compte les dades que revelen que un 70% de les víctimes no denuncien als seus agressors. La primera barrera identificada que impedeix, dificulta o retarda la decisió de denunciar les agressions sofertes és la normalització, la dificultat de reconeixement com a violència de gènere del que s'ha viscut.
Aquest obstacle té el seu origen en la cultura, que normalitza relacions amoroses marcades per la submissió i la dependència de les dones, i, alhora, en la creació d'un clixé respecte a la violència de gènere que la redueix a l'expressió més greu i visible de les agressions físiques.
Altres motius per no denunciar obeeixen sovint a múltiples factors psicològics, jurídics, socials i econòmics. Una violència que té les seves arrels en el model patriarcal que està present en les estructures socials i que és la màxima representació de la desigualtat entre homes i dones.
És en aquest sentit que la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, va reclamar una major consciència individual i col·lectiva, cadascú des de les seves possibilitats, des de les institucions, les entitats, la família, l’escola per construir una societat basada en el respecte absolut a la igualtat, la llibertat i el dret de totes les persones.
Per Montse Gatell davant la violència masclista no podem amagar-nos, no hi tenim dret com a ciutadans, i hem de tenir un rol actiu per construir una societat sense desigualtat. En la seva intervenció Esteve Bosch va destacar que l'Estat espanyol gaudeix d'un dels marcs normatius més avançats en violència masclista però el problema és com aquest s’aplica i quins recursos s’hi destinen i és en aquest sentit que hi ha molta feina a fer des de les institucions,va reblar.
La jornada, que va ser presentada per la presidenta local de CDC, Mariona Vigués, va anar a càrrec de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, i de l’expert en informàtica jurídica, Esteva Bosch.
Montserrat Gatell va destacar que la violència masclista no entén de classes socials, ni de nivell d’estudis,...i el principal factor de risc és haver nascut dona. Es tracta, explicava, d’una xacra social de la qual s’ha de parlar molt, sense complexes i evitant caure en els estereotips. Una violència que és encara força invisible si tenim en compte les dades que revelen que un 70% de les víctimes no denuncien als seus agressors. La primera barrera identificada que impedeix, dificulta o retarda la decisió de denunciar les agressions sofertes és la normalització, la dificultat de reconeixement com a violència de gènere del que s'ha viscut.
Aquest obstacle té el seu origen en la cultura, que normalitza relacions amoroses marcades per la submissió i la dependència de les dones, i, alhora, en la creació d'un clixé respecte a la violència de gènere que la redueix a l'expressió més greu i visible de les agressions físiques.
Altres motius per no denunciar obeeixen sovint a múltiples factors psicològics, jurídics, socials i econòmics. Una violència que té les seves arrels en el model patriarcal que està present en les estructures socials i que és la màxima representació de la desigualtat entre homes i dones.
És en aquest sentit que la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, va reclamar una major consciència individual i col·lectiva, cadascú des de les seves possibilitats, des de les institucions, les entitats, la família, l’escola per construir una societat basada en el respecte absolut a la igualtat, la llibertat i el dret de totes les persones.
Per Montse Gatell davant la violència masclista no podem amagar-nos, no hi tenim dret com a ciutadans, i hem de tenir un rol actiu per construir una societat sense desigualtat. En la seva intervenció Esteve Bosch va destacar que l'Estat espanyol gaudeix d'un dels marcs normatius més avançats en violència masclista però el problema és com aquest s’aplica i quins recursos s’hi destinen i és en aquest sentit que hi ha molta feina a fer des de les institucions,va reblar.