17
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
11:34h
ICV de Terrassa, davant els criminals atemptats de París realitzats per membres de l'anomenat "Estat Islàmic" volem manifestar la nostra condemna més rotunda al temps que expressem les nostres condolències als familiars i amics de les víctimes i la nostra solidaritat amb el poble francès.
Deixant clar que les responsabilitats dels crims recauen en els criminals que no tenen cap justificació per sembrar un terror indiscriminat. Considerem que s'expliquen poc les causes d'aquesta guerra si la deixem reduïda a un enfrontament entre fanàtics religiosos i països democràtics.
Creiem que la realitat és molt més complexa, i que cal denunciar l'impuls que ha representat pel jiihadisme la destrucció d'estats laics com Iraq i Líbia -aquesta darrera destruïda a instància de la França de Sarkozy i sense autorització de l'ONU-, l'intent actual de destrucció d'un altre estat laic, Síria, el suport incondicional a Israel en la seva insostenible política en relació a Palestina, l'aliança d'Occident amb Aràbia Saudí -impulsora arreu del Wahhabisme, la branca més retrògrada de l'Islam-, els Estats que contribueixen a les xarxes de comerç i tràfic d'armes, i dels que estan finançant els grups terroristes, sense oblidar el petroli com a teló de fons. Tot plegat palesa una política hipòcrita que denuncia públicament una situació que contribueix a crear amb les seves accions.
Malgrat les unànimes declaracions i apel·lacions a la unitat i a la voluntat de combatre "el terrorisme", s'és lluny de fer front amb eficàcia a les conseqüències d'una guerra de nous tipus que té a la població civil com objectiu.
Davant d'aquestes amenaces no serveix de res el llenguatge de guerra a l'estil de Bush, Blair i Aznar. Cal un nou enfoc començant per donar ple suport als grups i pobles que fan front de manera directa al terrorisme en el seu territori, com és el cas dels peshmergues kurds, que també son víctimes de les rivalitats entre els diferents països que projecten la seva estratègia sobre un territori que des de fa cent anys ha estat motiu d'enfrontaments internacionals.
Defensem que cal avançar cap una política de seguretat europea que impulsi, efectivament, una resposta conjunta i integral a aquesta amenaça terrorista; una resposta que en cap cas pot significar renunciar als valors de la pau, la democràcia i els drets humans.
Deixant clar que les responsabilitats dels crims recauen en els criminals que no tenen cap justificació per sembrar un terror indiscriminat. Considerem que s'expliquen poc les causes d'aquesta guerra si la deixem reduïda a un enfrontament entre fanàtics religiosos i països democràtics.
Creiem que la realitat és molt més complexa, i que cal denunciar l'impuls que ha representat pel jiihadisme la destrucció d'estats laics com Iraq i Líbia -aquesta darrera destruïda a instància de la França de Sarkozy i sense autorització de l'ONU-, l'intent actual de destrucció d'un altre estat laic, Síria, el suport incondicional a Israel en la seva insostenible política en relació a Palestina, l'aliança d'Occident amb Aràbia Saudí -impulsora arreu del Wahhabisme, la branca més retrògrada de l'Islam-, els Estats que contribueixen a les xarxes de comerç i tràfic d'armes, i dels que estan finançant els grups terroristes, sense oblidar el petroli com a teló de fons. Tot plegat palesa una política hipòcrita que denuncia públicament una situació que contribueix a crear amb les seves accions.
Malgrat les unànimes declaracions i apel·lacions a la unitat i a la voluntat de combatre "el terrorisme", s'és lluny de fer front amb eficàcia a les conseqüències d'una guerra de nous tipus que té a la població civil com objectiu.
Davant d'aquestes amenaces no serveix de res el llenguatge de guerra a l'estil de Bush, Blair i Aznar. Cal un nou enfoc començant per donar ple suport als grups i pobles que fan front de manera directa al terrorisme en el seu territori, com és el cas dels peshmergues kurds, que també son víctimes de les rivalitats entre els diferents països que projecten la seva estratègia sobre un territori que des de fa cent anys ha estat motiu d'enfrontaments internacionals.
Defensem que cal avançar cap una política de seguretat europea que impulsi, efectivament, una resposta conjunta i integral a aquesta amenaça terrorista; una resposta que en cap cas pot significar renunciar als valors de la pau, la democràcia i els drets humans.